Arts visuals / Patrimoni

L’enigma de la serp: la Cambra Daurada del palau castell de Cocentaina

El vostre avantpassat va ser capaç de tallar literalment les cadenes que barraven el pas del port de Marsella. I emportar-se-les a València. Es conserven físicament a l’Aula Capitular de la Seu. I això s’havia de recordar. Per això el rei Alfons el Magnànim li va concedir gràcies i privilegis. I li va vendre un “piset” a Cocentaina. I ell solet es va “inventar” un passat, un llinatge imaginat mític. Els vostres ancestres eren amics íntims de reis, reines i papes. Una família tan important havia de tenir la seua història pintada… I ho vau fer al vostre palau castell: a Cocentaina, al vostre reialme.

Sou noble. Per genètica, perquè sí, perquè us ho han dit des de petits. I fet creure. Per la gràcia de Déu. Un privilegiat que no ha pegat un pal a l’aigua. De fet, nosaltres, pobres mortals que us observem des d’un altre segle, no estem segurs que descendiu dels reis de Navarra. Però tant fa. Això us ho vau inventar vosaltres. Viviu amb randes, rendes i records. És l’any del Senyor 1623. I fora fa un fred del dimoni. Però la vostra família ja no és el que era. I necessiteu mostrar poder, recordant la potència d’aquella nissaga —vera o presumpta— de relació amb reis, emperadors i papes. I si cal, inventar-vos-la. Al capdavall, quan éreu imprescindibles, valerosos i valorats. Ara hi ha personatges que són capaços per un bon grapat de doblers de crear-vos un arbre genealògic digne d’un déu de l’Olimp. Imagineu que heu acabat la vostra jornada laboral. Estressant, és clar, ja sabeu. Heu tingut un mal dia. Esteu negociant les condicions laborals dels nous treballadors —cristians, perquè als moros que teníeu els han fotut fora— de les vostres terres al Comtat de Cocentaina. “Volen cobrar!”, heu dit entre dents. “Seran desgraciats!” Esteu a punt de provocar la segona Germania, però en aquell moment no ho sabeu: les condicions draconianes a què sotmeteu els vostres nous treballadors cristians s’aproximen a l’esclavisme…

Heu arribat a casa, us heu posat còmodes i us heu servit un bon Magno o un Chivas de dotze anys de l’època. Moments abans d’arrepapar-vos a la butaca nova de vellut, heu fet reordenar els troncs de la xemeneia que heu manat fer nova. Mentre ho feu, una espiral d’espurnes i flames han eixit i han mogut l’escalfor cap a la vostra cara. Heu fet el primer glop de l’aigua de la vida i mireu despistadament al sostre. Allí el teniu: com en una sèrie de televisió quatre-cents anys després, teniu al damunt la fabulosa història de la vostra nissaga, la història heroica, plena de batalles, de gestes, de gent guapa i vip al costat dels vostres avantpassats.

El mític primer avantpassat: Garci Ximénez.

Al mig geomètric, el vostre “alfa”, el vostre principi: Garci Ximénez, rei de Sobrarb i dels monts Pirineus. Una passada. Un passat mític. A totes i a tots ens agrada tenir un passat mític, que s’endinsa en les llegendes més èpiques de la humanitat. Un lloc i un moment en què sentim que hem estat “alguna cosa”. Aventures a la mar Mediterrània, lluitant contra tots, que tallaven baules de cadenes de ports, avantpassats que escrivien obres excelses com el mateix Homer… Encara que tot siga mentida.

Els Corella pensaven que descendien dels reis de Navarra i d’Aragó. I això s’havia de visibilitzar. Per entendre el perquè del sostre de la sala de l’homenatge del castell palau de Cocentaina, cal sobrevolar el context d’aquella fortalesa, el seu comtat, el regne i la corona: moments d’incertesa per a l’univers catòlic de Felip III i els seus cortesans servils, atacs pirates, pèrdua de part dels territoris, expulsió dels moriscos al Regne de València, Olivares, Segadors… Una crisi d’aquell imperi castellà que feia aigües: gestions econòmiques impossibles, supremacismes religiosos, integrismes nacionals i una manca d’empatia endèmica que sempre ha caracteritzat les societats on el dogma és la guia. Els Corella volien legitimar el seu poder a través d’un sostre on es “projectava” el passat heroic de la família. Aquest passat podia tenir una continuïtat en un moment ple d’incerteses, canvis i conflictes socials. Era com feien els antics humans a balmes i coves: representaven coses perquè aquestes coses passaren.

Imatge representant la relació de Jaume I amb algun dels primers Corella.

El 1600 i els cinquanta anys següents, el món del Comtat de Cocentaina i de molts llocs del Regne de València s’enfonsava. Els Àustries ocupaven el tron des de feia 5 generacions i s’havien casat entre ells. La degradació de la família era un fet. El rei Felip IV es lliurava als “validos”, amb més de 32 fills il·legítims i més amants que Lluís XIV de França. La seua religiositat feia que visqués les relacions extramatrimonials com a pecaminoses i ho confessava a algunes monges per carta: pecava, es confessava, tornava a pecar… Era un hipòcrita, un reprimit… Però l’Església universal triomfant li havia donat la solució: el penediment. Felip IV heretà l’imperi del Sol, però sota el seu regnat les Províncies Unides s’autodeterminaren i Portugal i Catalunya es rebel·laren, reconquerint la sobirania total. El que passa és que aquestes quedaven més a prop del seu nucli de control i els envià els exèrcits. L’exèrcit francès entrà als seus dominis i el poder naval anglès posà en perill les comunicacions amb Amèrica. Carles V i Felip II havien mostrat més habilitat política i un compromís més professional a l’hora de gestionar els seus reialmes. Però ara, un successor malaltís, trist i incapaç decidia els destins de desenes de nacions d’origen medieval. Diuen que Felip IV només va riure dues vegades en la vida. I no ens estranya. El col·lapse era previsible.

Una família que té com a emblema una serp amb cara de dona que envolta un tronc ha de ser molt especial. I la família Corella ho era. La imatge recorda molt el mite bíblic d’Eva, de la Lilit jueva. Entre altres coses, van ser capaços de crear un sostre sublim i un escriptor que en una cultura normal hauria estat conegut i valorat com un dels cims de la seua literatura: Roís de Corella és un humanista que si hagués viscut enmig de la cultura anglosaxona, castellana o francesa, ara seria visibilitzat i valorat per tot arreu. Però, en compte d’això, va ser perseguit i invisibilitzat per la simpàtica Inquisició castellana. Una pena.

El sostre li’l van encarregar a una parella de pintors: dels millors que hi havia en aquella època.

Detall amb l’emblema de la serp entortolligada.

Comencem pel principi: Jaume I tenia un projecte al cap: crear un regne cristià al sud de la península Ibèrica mediterrània. I per a fer-ho necessitava germans de sang, homes fidels que complirien els seus desitjos i construirien el seu projecte: un d’ells va ser Roger de Llúria i en agraïment, Jaume li donà les terres del Comtat, i allí s’hi va construir un castell, aprofitant les restes d’una fortalesa islàmica. El palau castell es troba en un lloc privilegiat, dotat amb una font poderosa, un indret on es controlava el pas en una zona d’alt valor estratègic, en un lloc on les armes encara estaven en alt. Aquest és el castell fortalesa que heretaren els Corella.

Dos-cents anys més tard Eiximen Peris Roís de Corella —un destacat membre de la cort napolitana del monarca— comprà a Alfons el Magnànim el castell i el transformà en un palau d’estètica renaixentista. Ell, que havia estat preceptor d’un dels fills del rei i un gran col·laborador i amic d’Alfons. De fet, és un dels personatges de l’intradós del Castell Nou de Nàpols que apareix al costat d’Ausiàs Marc, Roís de Corella. Jordi de sant Jordi…

Cap a 1610 Jeroni Corella pensa a decorar la sala principal de la torre de l’homenatge. Una volta estrellada de quatre puntes. Amb xemeneia i tot. Ara li convenia l’autobombo. I pensa que pot contar a través de les imatges la història mítica de la seua família. L’obra és dels pintors Espinosa, que en aquell moment eren dels artistes més notables que treballaven per al Regne. De fet, van fer el conjunt de pintura mural genealògica més destacat de la Corona d’Aragó. La idea era exposar que els Corella van estar en tots els moments clau de la història d’Occident. Serien possibles descendents dels primers reis de Navarra. I d’Aragó. Així, va encarregar un programa iconogràfic que ens mostra quatre moments clau en la història de la nissaga: els orígens, en la batalla d’Alcoraz on el primer Corella participa en la presa d’Osca el 1096. Després, en el setge de València del 1238 al costat de Jaume I. És curiós observar com en les tasques de documentació Espinosa pare i fill pinten la ciutat emmurallada amb torre de la seu i portes de Serrans, quan encara tot això no estava ni en projecte, però que ells coneixien bé. La tercera “vinyeta” o mur ens conta quan Eiximen Pérez de Corella ajuda el papa Nicolau V a combatre els turcs i en agraïment els dona la icona de la Mare de Déu. És la del Miracle. En la quarta escena, a Piombino, Eiximen compra la Baronia de Cocentaina el 1448.

La torre de l’homenatge que acull les pintures.

I la serp? Si visiteu el palau, al costat de la sala daurada trobareu l’escut dels Corella en marbre. És la seua marca corporativa. El trobareu també al sostre: una serp amb cap de dona que s’enrosca en una soca d’arbre. A dalt hi ha la llegenda: “esdevenidor”… El futur… L’escut de pedra té inscrita a la part superior esquerra la paraula “Corella”. En aquest cas, la serp envolta un escut quarterat amb pals verticals, horitzontals, dues flors de lis, una creu de Jerusalem, dues àguiles i una campana. Però el que és extraordinari és fixar-nos en la part de darrere de l’escut: per a fer-lo van agafar el marbre d’un temple romà. És curiós com una pedra pot unir dos mons.

Però què significava la serp amb cara de dona? Nosaltres també ens ho preguntem. Possiblement, siga un jeroglífic, un enigma, ja que independentment de la paraula “esdevenidor” que podem llegir, alguns apunten que guarda un missatge secret: una serp amb cap de dona ens porta a una figura —en principi— monstruosa: el basilisc. Un animal fabulós en forma de serp i cap femení amb tres banyes, que matava només amb la mirada. En aquell moment —inicis del segle XVII— l’enigmística era un joc apassionant per a gran part de l’aristocràcia europea. En l’enigmística medieval es juga molt amb l’impacte de la imatge i l’etimologia. De fet, “basiliskos” és el diminutiu de “basileus”, que és “rei” en grec. I la nissaga dels Corella possiblement tingueren a la ment ser “reis” sobretot quan Alfons el Magnànim concedí a Ximen Roís de Corella portar al seu escut els pals reials, i més encara quan va ser nomenat lloctinent del Regne. Eren els “reiets” del Comtat de Cocentaina…

El vell comte va tornar a mirar cap a dalt, va assaborir el fort sabor de l’absenta i es va adormir…

Alfons Llorenç
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.
Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close