Arts visuals

Leopold Samsó, fotògraf. Tan lluny, tan a prop

Fa uns mesos Leopold Samsó ens sorprenia amb un portafolis de fotografies amb el títol “L’equilibri de l’ombra“, on ressonen sens dubte les paraules elogioses a l’ombra de l’escriptor japonès Junichiro Tanizahi: “A Occident, el més poderós aliat de la bellesa ha estat sempre la llum. En canvi, en l’estètica tradicional japonesa l’essencial és captar l’enigma de l’ombra”.

Leopold Samsó. El fons de l’esguard
Galeria Artur Ramon Art
Bailèn, 19. Barcelona
Fins al 30 de juliol de 2022

Si aquest portafolis ens parla de la bellesa concentrada en la densitat de l’ombra en fragments de paisatges que sovint es presenten com pures abstraccions en blanc i negre, ara la galeria Artur Ramon Art en la seva programació que contrasta  l’art contemporani i les antiguitats, ha fet una aposta per l’obra fotogràfica de Leopold Samsó amb una cinquantena de fotografies que s’exposen amb el títol d’El fons de l’esguard, un títol que ens porta a la mirada interior i observadora del fotògraf, aquella que al darrere de la càmera es pregunta quins són els valors que pot aportar una mirada mediatitzada per una màquina.

Leopold Samsó porta més de cinquanta anys treballant la fotografia i si bé la seva carrera començà en l’àmbit publicitari amb Enric Gras als anys seixanta, en què destaca ja un retrat de Salvador Dalí, la seva brillant carrera publicitària no li ha impedit desenvolupar un treball personal com a fotògraf d’una singularitat que el fan difícilment comparable a altres mirades fotogràfiques que coneixem. Sempre ha estat a prop de l’art, dels artistes i d’un esguard estèticament natural. Com a apunt anecdòtic, però significatiu, els seus joves assistents en fotografia han estat l’artista visual Franc Aleu, amb qui ha compartit recentment un viatge als paisatges ignots d’Islàndia, i Ferran Barenblit, exdirector del MACBA.

Els anys vuitanta va dur a terme un seguit de fotografies d’artistes en el context d’aquella Barcelona que despertava del malson franquista. Ocaña al seu pis modernista amb el seu gat, Pau Riba amb els seus fills a la banyera, Jaume Plensa, Evru (Zush), Barceló quan pintava la cúpula del Mercat de les Flors, Rafael Tous i Isabel de Pedro a l’acabat d’estrenar Metrònom, Cesc Gelabert assajant, el pintor Antonio López, entre altres, formen un retrat múltiple d’aquells anys innocents, d’una Barcelona amb esperança.

Miquel Barceló, 1989

Si d’això parla l’exposició a l’Artur Ramon, també hi ha sorpresa pel retrat de la “Barcelona canalla”, aquella que es movia amb llibertat, sense normativa, on un repartidor de diaris podia asseure’s en un carretó sobre la pila dels diaris a repartir al costat de cartells de “Visca el PSUC” o algú fer migdiada en una xarxa lligada entre dos fanals de les Rambles o festejar a l’edat madura en un banc de persiana al carrer davant la indiferència dels que els acompanyen. L’observació és la clau, el que no vol dir “indiferència”. Samsó sempre busca trobar la distància justa, no pas la correcta, sinó simplement la seva, entre el fons del seu esguard i l’objectiu observat. Tan lluny, tan a prop, seria potser la mesura que definiria la distància amb la qual Samsó quadra la relació íntima i distant alhora amb l’objecte fotografiat com una actitud no només en la professió sinó també davant la vida.

Ocaña, 1986

La seva fotografia no té res a veure amb la poètica de l’instant, sinó més aviat en l’estètica i la poètica de la permanència. La densitat, el “punctum” s’estén per tot l’espai fotogràfic. Aquesta densitat que caracteritza la seva mirada fotogràfica és temporal per aconseguir la intemporalitat. Amb els retrats estableix una mirada còmplice que implica un temps de preparació fins que la posa esdevé totalment natural. Per això, si en la publicitat – com ell diu – la sofisticació ha d’aparèixer natural, aquest és un bon camí d’entrenament per a l’obra personal d’aquest fotògraf que juga amb la contemplació i la fascinació pel temps.

Deixar que les coses siguin, que les persones es presentin com saben estar en aquest món, que la natura respiri. La seva estètica, doncs, no respon a les qualitats de l’aparell fotogràfic, que també importen, sinó a la mirada interior del fotògraf, que deixa que les emocions flueixin, i on es conciten l’esperit lliure, la contemplació, la ironia, el joc, l’espai, l’escenografia, l’arquitectura, la llum i la foscor.

Perquè si hi ha un altre factor que, a part de l’espai i el temps –l’escenografia i la dimensió temporal– que pot niar dins la fotografia, és la llum. La llum natural fascina aquest fotògraf. Escurar la capacitat de la llum, forçar-la a l’extrem per dotar la fotografia d’un dramatisme quan convé – com en les fotografies de l’actor i mim Albert Vidal, és un dels seus triomfs. Escanyar la llum sense prendre-li un bri de natura és el  que aconsegueix amb aquestes fotografies dedicades a la gesticulació d’aquest mim extraordinari.

Albert Vidal

En Leopold Samsó la fotografia esdevé una mena de ritual, un gest natural i maquinal que acaba en repòs i silenci, que va de l’instant fugisser a l’acte que roman, com un miracle entre una realitat que viatja de l’efímer a l’immutable.

No és estrany, doncs, la seva atracció pel Renaixement, per l’humanisme matemàtic i les regles teatrals i posada en escena que aquesta època de creació artística i científica introduí en la pintura. Si l’il·lusionisme de la perspectiva va ser l’invent màxim del Renaixement, no és gaire lluny dels secrets de la fotografia. Samsó confessa que abans de tirar una fotografia sovint solia fer un dibuix o un croquis previ. La seducció dels jocs de màgia en el jove Samsó diuen molt en favor de l’entrada de la seva mirada a la caixa fosca.

Leopold Samsó es defineix com un estoic, allà on es troben la lògica, la física i l’ètica, una filosofia antiga per aplicar als dies convulsos de la contemporaneïtat que permet al fotògraf tenir la temprança suficient per abordar l’objecte a fotografiar amb tranquil·litat d’ànima. Aquest estoïcisme potser es veu més clar davant els pertorbadors paisatges de la Islàndia que ha fotografiat recentment i dels que l’exposició El fons de l’esguard n’ofereix un tast.

Els seus arxius personals han estat amagats molt de temps a ulls públics, i ara es descobreixen els seus retrats d’artistes dels anys vuitanta i algunes fotografies d’aquesta “Barcelona canalla” que a vegades els habitants que l’han coneguda enyoren amb malenconia. Però Leopold Samsó ha viatjat moltíssim pel món, per l’Amèrica Llatina, a l’Amazones, en paisatges ignots, d’Andalusia, Portugal, i tants altres.

La seva donació d’una setantena de retrats al MNAC i un conjunt de fotografies al MACBA mostren la seva generositat i se’ns fa estrany que uns arxius tan interessants i amb una mirada tan singular i potent no hagi vist encara cap retrospectiva completa del seu treball com a fotògraf. Potser massa anys de dedicació al silenci de la mirada.

Pilar Parcerisas
Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close