Dins el maremàgnum de notícies, informes, llistats que es difonen en aquestes dates en què es repassen o analitzen el transcurs de l’any, escollim, de les relacionades amb el mercat artístic, el llistat de les 10 obres més cares venudes en subhasta publicat el desembre de 2019 per Art Prices perquè ens apropa a alguns dels canvis que s’han produït en l’última dècada que ha estat marcada per una gran crisi econòmica i per importants transformacions en el mercat artístic que, com la societat, ha tendit a la radicalització.
L’art, especialment, el modern i el contemporani han guanyat molta visibilitat i s’han convertit en els més apreciats, enfront de períodes anteriors en els quals l’impressionisme estava molt present en aquest tipus de llistats. En aquests anys, s’ha produït un fort increment: de les fires d’art i de la seva expansió geogràfica que, juntament amb la implantació del comerç online han contribuït a globalitzar el mercat artístic. Ha crescut el nombre de museus i col·leccions privades d’art i s’han incrementat, de forma notable, els preus entre els artistes més cotitzats. En la dècada de 1990, el retrat del Dr. Gachet de Vincent van Gogh es va vendre en una subhasta per 82.500.000 $ el1990, es va convertir en l’obra més cara del moment, un rècord que va mantenir durant molts anys; l’obra més cara actualment és Salvator Mundi de Leonardo da Vinci venuda per 450.312.500 $. Totes les obres que apareixen en aquest llistat sobrepassen, de manera notable, el preu que va aconseguir el retrat de Vincent van Gogh. Les cotitzacions d’un mateix artista han tingut també forts increments com ha passat amb QI Baishi, va ser venut a Beijing per 140.954.580 $ el 2017 triplicant la seva cotització més alta que tenia de 40.404.000 obtinguda el 2011 en una subhasta a la China Guardian Auctions Co.
Top-selling artworks in History (Art Price)
1 Leonardo da Vinci, (1452-1519), Salvator Mundi, c.1500 venuda el 15/11/2017 per 450.312.500 $ a Christie‘s, Nova York.
2 Pablo Picasso (1881-1973), Les femmes d’Alger (Version ‘O’), 1955 venuda l’11/05/2015 a Nova York per 179.365.000 $ a Christie‘s, Nova York.
3 Amedeo Modigliani (1884-1920) Nu cuixé, 1917-1918, venuda el 9/11/2015 per 1.170.405.000 $ a Christie‘s, Nova York.
4 Amedeo Modigliani (1884-1920) Nu cuixé (sud li côté gauche) 1917-1918, venuda el 14/5/2018 per 157.159.000 $ a Sothbey‘s, Nova York.
5 Francis Bacon (1909-1992) Three Studies of Lucian Freud, 1969, venuda el 12/11/2013 per 142.405.000 $ a Christie‘s, Nova York.
6 Alberto Giacometti (1901-1966), L’homme au doigt ,1947, venuda l’11/05/2015 per 141.285.000 $ a Christie‘s, Nova York.
7 QI Baishi (1864-1957), Screens of landscapes, 1925, 140.954.580 $, venuda el 17/12/2017 per 141.285.000 $ a Poly, Beijing.
8 Edvard Munch (1863-1944), The scream, 1895 venuda el 02/05/2012 per 119.922.500 $ a Sothbey‘s, Nova York.
9 Pablo Picasso (1881-1973), Fillette à la corbeille fleurie, 1905, venuda el 08/05/2018 per 115.000.000 $, a Christie‘s, Nova York.
10 Claude Monet (1840-1926), Meules, 1890, venuda el 14/05/2019 per 110.747.000 $ a Sothbey‘s, Nova York.
Com mostra aquest llistat, Nova York continua sent la capital de l’art, 9 de les 10 obres més cares de les comercialitzades en una subhasta s’han venut en aquesta ciutat, però també il·lustra els canvis que s’estan produint, la irrupció d’altres mercats com la Xina, país que s’ha convertit en el segon en importància mundial; en el número 7 figura l’artista xinès QI Baishi que ha entrat a formar part d’aquest selectiu rànquing, cosa impensable fa un temps per a un artista no occidental, sens dubte aquest exemple és només la punta d’un gran iceberg, actualment hi ha un gran interès per l’obra de col·lectius que no estaven presents, com els artistes afroamericans o les dones artistes que estan assolint cotitzacions altes, com és el cas de Jenny Saville rècord en una subhasta per a una dona amb la seva obra Propped de 1992 que aconsegueix els 12.400.000, però que està molt lluny de les assolides per un artista masculí viu.
Si desplacem la mirada d’aquest focus que té una gran visibilitat en els mitjans de comunicació, la realitat del mercat de l’art quotidià és molt diferent. Ha estat una dècada marcada per les contraccions, no ha afectat a tots els països i ciutats de la mateixa manera, però s’ha reduït el nombre de vendes d’obres d’art, de galeries i sobretot de petits i mitjans col·leccionistes. A Catalunya, des del 2008 s’ha perdut un 50% del mercat artístic, segons el galerista Joan Anton Maragall. El descens del mercat artístic ha anat acompanyat per un menor nombre de visitants locals als museus i institucions a Barcelona. Els 115.000 $ obtinguts per la màxima cotització de Lita Cabellut, artista espanyola resident a Holanda, estan molt lluny dels 12.400.400 $ de Jenny Saville.
Estem en un moment complex, hi ha moltes incògnites, contradiccions, en una fase que costa de preveure per on es desenvoluparan les coses. És possible que, en les circumstàncies actuals de descens de col·leccionisme, de canvi d’estil de vida, de menor nombre de vendes, el mercat se segueixi reestructurant, contraient fins a trobar l’equilibri. Però també estem en un moment interessant, d’obertura, els museus han incorporat noves categories en els seus programes, en les seves col·leccions; estan donant més visibilitat a els seus fons, propiciant noves lectures, obrint seus a diferents ciutats i països. S’estan produint altres tipus d’acostaments a la història i a la concepció de l’art. Han sorgit nous mercats i un altre tipus de col·leccionistes, més informats, més joves. Segons Sothebys, a Hong Kong el 50% dels compradors en subhastes són millennials, una cosa que no és molt habitual aquí, igual haurem d’explorar altres fórmules perquè l’art torni a formar part de l’estil de vida de les joves generacions a Barcelona, per poder sortir d’aquesta època marcada per la desafecció artística i cultural.
