Arts visuals / Exposicions

Les traces del barri del Cabanyal a la Fabra i Coats

“On és la memòria d’allò que s’elimina?”, es pregunta Joana Hurtado, comissària de l’exposició “Arxiu Cabanyal. A la memòria del lloc”. La mostra realitzada per les artistes valencianes Patricia Gómez i María Jesús González retorna els records d’un indret desaparegut a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, la història material del barri mariner del Cabanyal de València afectat per les polítiques urbanístiques d’un procés de gentrificació. 

Des de fa més de dues dècades, Patricia Gómez i María Jesús González han dedicat la seva pràctica artística a rescatar i preservar la memòria d’espais en perill de desaparèixer. Utilitzant una tècnica única, patentada per elles mateixes anomenada “estampació per arrencada”, desprenen les superfícies murals de les façanes, les parets i els terres d’habitatges i d’altres edificis abandonats. Aquest procés laboriós permet conservar la pell de les estructures abans que siguin demolides i oblidades.

Detalls de la tela de 340 m i 314 kg resultat de l'”estampació per arrencada” de 10 habitatges abandonats al barri del Cabanyal. Fotografies: Eva Carasol

El present projecte, que porta per títol “Arxiu Cabanyal”, és un dels treballs més emblemàtics d’aquestes dues valencianes. Situat a uns tres quilòmetres a l’est del nucli antic de València, el barri del Cabanyal és un conjunt de cases de pescadors conegut també com el Poble Nou del Mar. Declarat Bé d’Interès Cultural el 1993 per la Generalitat Valenciana, el Cabanyal no només destacava pel seu valor arquitectònic, sinó també per la seva rica vida comunitària i fort sentiment d’identitat.

L’any 1998, l’Ajuntament de València, sota el govern del Partit Popular, va proposar un pla de remodelació urbanística que amenaçava de dividir el barri en dos i destruir més de 1.600 habitatges per crear un bulevard que connectés l’avinguda de Blasco Ibáñez amb el mar. La resposta de la comunitat va ser immediata: es va formar la plataforma Salvem el Cabanyal per lluitar contra aquest projecte destructiu.

En el punt àlgid del conflicte, Patricia Gómez i María Jesús González, durant els anys 2007 i 2008, les artistes van documentar i estampar vint-i-sis peces a partir de deu cases diferents, creant un arxiu físic a escala real i documental que captura l’essència material i històrica del lloc. En total, es van produir 340 m de tela, cosida i enrotllada en una única peça de 314 kg, acompanyada de dos vídeos documentals que mostren el procés i el context de l’estampació, i que tot plegat es pot veure en aquesta exposició.

Una tasca que podríem considerar d’arqueològica on es plasmen traces de les empremtes de les cases, així com una sèrie de revestiments de pintura que els i les habitants han anat aplicant l’un sobre l’altre amb l’intent d’esborrar els rastres. Per tant, el que realment protegeixen aquestes dues artistes valencianes són els senyals que generalment no es volen veure i es tendeixen a amagar: les del desgast i les marques indefinides però persistents de la rutina.

La mostra “Arxiu Cabanyal. A la memòria del lloc”, exhibida a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, s’emmarca en una línia conceptual que explora el vincle polític entre les memòries materials i afectives dels entorns que habitem. Aquesta exposició se suma a altres projectes del centre que han investigat la relació entre l’art i la memòria, com les obres de David Bestué a ‘Ciutat de Sorra’ o la de la italiana Rossella Biscotti a “Cable City Dance Cable City Sea”, que des d’El Temps de les Arts ja vam explicar a l’article Els mons submergits de Rossella Biscotti.

Gómez i González, formades en gravat i estampació, han expandit els límits d’aquestes tècniques tradicionals d’estampació per incorporar elements de l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i altres disciplines. La seva metodologia “d’arrencament” de façanes i superfícies recorda la dels frescos de Taüll, però, en aquest cas, no només preserva la història material dels espais, sinó que també genera una cartografia detallada dels llocs que estan a punt de desaparèixer. En aquest context de l’art, les cases deixen de ser un simple decorat neutre per convertir-se en un cúmul d’històries que mereixen ser explicades i preservades d’alguna manera.

En una era marcada per la desmaterialització i la infoxicació, donar importància a la desaparició del rastre adquireix un valor especial i reconeix la capacitat d’actuar de la matèria, segons defensa la filòsofa Jane Bennett. Al mateix temps, fer tangible allò més efímer i aparentment inútil permet reivindicar allò que no és consumible, però que modela les nostres vides tant dins com fora de les nostres llars, com assenyala la teòrica feminista Karen Barad.

L’Arxiu Cabanyal és, així, una poderosa reivindicació de la memòria i una denúncia de les polítiques urbanístiques que amenacen d’esborrar les identitats dels barris. Ens qüestiona què és patrimoni i què no, i qui ho decideix. Amb la seva pràctica artística, Gómez i González ens recorden que, en la lluita per conservar els nostres espais, també estem preservant les nostres històries i identitats col·lectives.

Arxiu Cabanyal. A la memòria del lloc
Comissària: Joana Hurtado
Artistes: Patricia Gómez i María Jesús González
A la
Fabra i Coats: Centre d’Art i Fàbrica de Creació
fins al 6 d’octubre de 2024

Laia Marín
Desenvolupa la seva tasca professional entre Barcelona i Tarragona, la seva ciutat natal. Especialitzada en l'àmbit de la comunicació cultural i patrimonial, ha gestionat l'estratègia de comunicació global de diversos projectes culturals institucionals d'organitzacions com el Patronat de Turisme de Tarragona, Ajuntament de Tarragona o el castell de Tamarit. També ha treballat al programa radiofònic "El Celobert" de Lluís Gavaldà, el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona o Tarraco Viva, entre altres. A més, ha exercit com a docent. Actualment, forma part del planter d'El Temps de les Arts.
És llicenciada en Dret, Postgrau en comunicació online i gestió de xarxes socials (UAB) i màster en Transformació Digital (USAL).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close