Arts visuals / Exposicions

L’hidrofeminisme com a flux dinàmic de forces

En el marc del Festival Loop, la primera exposició de Cecilia Bengolea a la Galeria àngels barcelona, presenta un nou vídeo collage en el que superposa diverses capes de coreografia i collage d’ens procedents d’aigües profundes, erupcions naturals i explosions provocades per l’home; elements que se superposen creant alhora bellesa i destrucció. El seu treball pot denominar-se com a hidrofeminista, un terme encunyat per la teòrica cultural Astrida Neimanis, que parla de “solidaritat entre éssers aquàtics a través de cossos d’aigua”.

Cecilia Bengolea
Es siempre verano en algún lugar del planeta
Galeria àngels barcelona
Pintor Fortuny, 27. Barcelona
Fins al 9 de gener de 2022

El Festival Loop de Barcelona ha celebrat la seva 19ena edició aquest passat novembre amb un ampli programa d’exposicions, projeccions i performances en diferents espais de Barcelona. La pandèmia ha imposat una retirada dels cossos de l’espai públic i en aquest moment s’ha volgut reivindicar aquests llocs de trobada i de presencialitat. Amb el títol “Diari d’un cos”, el festival, amb direcció artística de Carolina Ciuti, s’ha proposat explorar el potencial del cos com en el cas de la proposta de Cecilia Bengolea (Buenos Aires, 1979); una artista multidisciplinària, la pràctica de la qual se centra en la investigació antropològica de les formes de dansa comunitària. Fusiona el vídeo en relació amb la naturalesa, les creences animistes i la figuració coreografiada. En la seva indagació, estudia algunes formes de ball popular i les combina amb elements contemporanis i arcaics, generant constants redefinicions del concepte d’escultura animada.

Cecilia Bengolea. Detall imatge del vídeo Es siempre verano en algún lugar del planeta. © àngels barcelona, 2021

La seva creació s’ha situat en el marc de les pràctiques artístiques relacionades amb la imatge en moviment dins del context de les arts visuals contemporànies. En col·laboració amb altres artistes, construeix un gruix de pràctiques ampli en el que l’actuació i la representació són objecte de la seva recerca. Progressivament va estendre les seves proposicions cap a la videocreació en el que el tema del ball està tractat com un valor de cohesió social. Quan vivia a l’Argentina estudiava danses arcaiques de Sud-Amèrica i l’Àsia, mentre que a Europa ha estat més involucrada en creacions escèniques i experimentals entorn de la dansa ritual, entesa com una eina de transformació comunal i personal, així com d’intercanvi emocional. En col·laboració amb performers, alguns dels seus projectes anteriors giren al voltant de la cultura dancehall de l’illa de Jamaica; un entrellaçament constant de sons musicals i ambientals, en el que el moviment enèrgic és, per a aquests grups de ballarins, no només una forma d’expressió mental i corporal, sinó també propiciadora de poders curatius.

Cecilia Bengolea. Instal·lació exposició Es siempre verano en algún lugar del planeta. Vídeo i objectes. © àngels barcelona, 2021

Es siempre verano en algún lugar del planeta és el títol de l’exposició que Cecilia Bengolea presenta a la Galeria àngels barcelona on hi reuneix tres peces recents que són representatives de l’enfocament que l’artista dedica a la videoescultura, prenent les imatges en moviment com a guàrdies corporis que actuen lliurement a l’espai expositiu: una videocreació i dues instal·lacions relacionades amb la peça central. El vídeo collage està realitzat en col·laboració amb l’equip nacional de natació sincronitzada de Jamaica mentre l’artista estava en la residència de TBA21 (Thyssen-Bornemisza Art Contemporary) Accademy, a Aligator Head Fondation. Per tal de suggerir un cos sense límits, diverses criatures completament líquides es mouen sincronitzadament i s’identifiquen amb l’element aigua i amb organismes vius que hi subsisteixen; tot plegat d’una absoluta plasticitat. Semblen cossos sense restriccions: individus fluids, nascuts d’un procés natural per mutació constant. L’artista visualitza transformacions fantàstiques en canvi perpetu per evocar les metamorfosis d’una sèrie de faunes fantàstiques. Invoca els ritmes que empenyen aquests personatges i els dirigeixen en múltiples direccions alhora. També es poden veure una sèrie de treballs recents sobre suport lenticular que converteixen l’espai de la galeria en un calidoscopi d’éssers increïbles i imaginaris. El títol de l’exposició fa referència al llibre de John Cheever, “El nedador” (The swimmer, 1964) i del qual el director Franck Perry va realitzar una pel·lícula el 1968.

La mateixa artista ens parla de “coreografies intricades de cossos i fluxos de tota mena -no només cossos humans, sinó també altres animals, vegetals, cossos geofísics, meteorològics i tecnològics; no només fluxos aquosos, sinó també fluxos de poder, cultura, política i economia”. S’ha inspirat en coreògrafs com el francès François Malkovsky (1930), qui va concebre danses que analitzaven la pèrdua d’harmonia entre el món humà i el natural provocada per la revolució industrial; esforçant-se per crear un moviment que restablís l’equilibri planetari.

Diversos especialistes consideren que l’obra de Bengolea està lligada a l’hidrofeminisme, atès que explora la solidaritat a través d´éssers aquàtics en interaccions i circulacions aquoses. Una connexió indivisible entre cos, cultura i naturalesa, en la que aquesta no és percebuda com un concepte extrínsec, sinó que forma part de la nostra pròpia vida. Les dones d’aigua estant en l’imaginari col·lectiu de molts indrets; l’esperit femení de les aigües és present en les llegendes de diferents cultures, ja que tant la dona com l’aigua són creadores de vida. De la mateixa manera que l’aigua té la capacitat de fertilitzar, també és una metàfora del coneixement profund. Igualment, flueix a través d’espècies i materialitats i en aquesta circulació aquosa, la teoria reflexiona críticament sobre els nostres entorns naturals i l’acció de contaminació demolidora que l’home hi infringeix. Segons la investigadora Elena Lundquist Ortíz: “Avui veiem l’acidificació dels oceans, l’augment del nivell de la mar, els esculls de coral moribunds i les aigües subterrànies contaminades. L’hidrofeminisme ens mostra que tots estem involucrats en això a través d’interaccions i circulacions aquoses. Avui, el pensament planetari és un pensament feminista”.

Bengolea connecta els humans amb altres espècies marines per agitar consciències davant la devastació de la vida marina que segueix els mateixos passos que la terrestre. En aquest sentit, la prestigiosa revista Science ha publicat un nou estudi de recopilació mundial de dades en el que adverteix que els mateixos patrons que van conduir al col·lapse de les poblacions de fauna en terra s’estan reproduint en el mar.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close