Arts visuals

L’IVAM i l’art inspirat pel país despoblat

L’estiu del 2021 es posava en marxa el programa «Confluències», una iniciativa de residències, mediacions i intervencions artístiques desenvolupat per part d’una dotzena d’artistes de diferents disciplines i generacions en una vintena llarga de poblacions de menys de cent habitants del territori valencià. I el passat mes de juny l’IVAM inaugurava «Entre l’arxiu i la intervenció», una mostra que serveix per mostrar les experiències i processos artístics de la iniciativa i, alhora, per alimentar l’espai amb dotze noves peces que dialoguen amb «Confluències» i amb el mateix museu.

Confluències. Entre l’arxiu i la intervenció
Bleda y Rosa, Carlos Izquierdo, Fent Estudi, La Cuarta Piel, Laura Palau, Lola Zoido, LUCE, Makea Tu Vida, Pep Vidal, Pilar Beltrán, Rubén García i Sandra Mar
Comissàries: Eva Bravo i Sonia Martínez
Institut Valencià d’Art Modern
Fins al 3 de novembre de 2024

Comencem parlant de l’exposició amb un element que trobareu al final: moltes de les coses que veiem, llegim o escoltem en «Entre l’arxiu i la intervenció» —ara es veurà a què respon aquell títol— prenen un nou sentit, un sentit ple, quan arribem al fons de la sala i assistim a la projecció de la peça documental de La Cosecha Comunicación que posa imatges al procés. És llavors que veiem els artistes interactuant amb les respectives poblacions locals, els processos de diàleg i debat, la reflexió artística o conceptual que porta a fer allò que hem vist abans.

Aquesta reflexió no pretén esmenar la disposició ideada per les comissàries. De fet, el primer segment, «Arxiu», proporciona informació gràfica i escrita molt detallada sobre cadascuna de les intervencions i convivències en les vint-i-quatre poblacions escollides, a més de mostrar un munt d’objectes generats durant les intervencions. Una gran taula i les parets actuen com a acta notarial del treball fet i de l’impacte en cada lloc, és un segment interactiu que requereix la col·laboració activa de l’espectador per desfullar quina ha estat la tasca dels artistes i col·lectius artístics citats en el requadre en pobles com Benimassot, Tollos, Famorca, Torralba, Pavies, Torre-xiva, Castell de Cabres, Sempere, Carrícola, Palanques o Herbers, entre altres.

Pobles menuts que sols es coneixen si estan en el nostre entorn o han format part de visites o excursions a l’entorn rural, però amb els quals es poden traçar línies en el mapa que abasten el conjunt del territori. Protagonistes d’històries que ens parlen d’identitat, de paisatge, de cures, d’ús i abús del territori, de despoblació, de memòria. Sobre les quals, després d’escoltar i dialogar amb els pobladors d’aquells indrets, els artistes han desenvolupat els seus projectes amb diferents visions i metodologies. No debades, aquestes «confluències» s’insereixen en la línia de treball L’IVAM al territori.

Reprenent el fil, el documental resignifica el que hem absorbit prèviament, perquè ens permet escoltar les veus dels veïns, veure les seues cares, escoltar les reflexions dels habitants dels territoris despoblats recolonitzats pacíficament per l’art. D’alguna manera, allò que sobre el tauler i les parets té un punt abstracte, malgrat l’explicació detallada, en les imatges adopta un grau saludable de concreció, de materialitat.

Diàleg i noves creacions

I entre la secció d’«Arxiu» i el documental, segments que deixen constància documental i audiovisual dels processos, trobem la secció «Diàlegs», amb una dotzena de peces realitzades específicament per a la galeria 7 de l’IVAM en les quals els artistes dialoguen amb els projectes per a les poblacions o, fins i tot, amb el mateix museu.

Una d’aquestes peces és una curiosa derivada de «Camps de futbol», la coneguda sèrie fotogràfica de Bleda y Rosa que rastrejava amb un afinat sentit de la poètica el vessant deshabitat i àrid d’un esport massiu, terrenys de jocs deserts, alguns en autèntics erms, delimitats per porteries sense xarxes. Per a les poblacions de Pavies i Torralba, el projecte Res communis IV adoptava un altre sentit, una intervenció efímera en un paisatge boscós amb dues porteries orientades l’una cap a l’altra que feien la funció de connexió simbòlica entre ambdues poblacions. La peça deixa constància permanent d’aquella intervenció efímera.

Per la seua banda, Pilar Beltrán reivindicava en Vilanova de Viver la importància social dels llavadors, lloc de trobada tradicional bàsicament de dones i símbol de la purificació a través de l’aigua, de l’acte de llavar, simbolitzat en uns sabons amb la inscripció «acte de conciliació». I tot just Acte de conciliació és el títol de la instal·lació que mostra un bon grapat d’aquells sabons formant una superfície homogènia que es comença a desarticular en els límits.

També connectada amb la intervenció és Allò que vaig veure ja no pot tocar-se, de Lola Zoido, qui munta una peça audiovisual amb vídeos enregistrats durant els seus passejos per Villores i Benimassot, «fugaços testimoniatges de la presència de noves espècies o criatures». Una escultura, una branca d’arbre impresa 3D, fa de nexe fora de la pantalla amb el projecte. En aquesta línia, Sandra Mar recrea amb una peça de ceràmica la conceptualització investigada a Torrexiva al voltant de la idea de tresor, amb el títol En les torres apagades, tresors.

Per la seua banda, LUCE, i Brúixola d’actes, opten per dialogar amb l’IVAM amb fotografies de deu llocs intervinguts en el museu i maquinàries trobades en la institució que hi tenen a veure. Un altre artista que dialoga amb el museu és Rubén García i una peça sonora, L DE IVAM «Hyper-Object», que partint del projecte Llocs d’Escolta (LDE), tria gravacions enregistrades en diferents llocs del museu. Molt específica per al museu és l’obra que proposa Pep Vidal, El piano de Schrödinger, una sèrie de panells sobre els quals hi ha totes les peces que formen un piano antic absolutament desmuntat. Una peça tan fora de context com cridanera. El projecte per a Castell de Cabres d’aquest doctor en matemàtiques, bastant diferent, estava inspirat en les sorprenentment perfectes parcel·lacions i divisions del seu xicotet terme a través de murs de pedra.

Per contra, una peça molt imbricada en la intervenció és La gent, de Makea tu vida: a Sacanyer i la Pobla de Sant Miquel instal·laren una mena de banc reutilitzant una biga de fusta de pi roig amb una inscripció amb un buit que dona veu als habitants: «La ……. del poble». De manera lògica, «gent» és el terme ben escaient que dona sentit a l’interrogant i el que figura, precedit de l’article, en la peça de l’IVAM.

Altrament, La Cuarta Piel desenvolupen en Canvi de fase una investigació realitzada a Palanques al voltant dels efectes de les variacions tèrmiques en el funcionament del vell rellotge del campanar. Per a l’IVAM, aquest experiment es transforma en anar veient les transformacions de la temperatura en un bloc de greix. A aquest material se li aplica una temperatura de fusió per tornar més tard a l’estat sòlid. L’aspecte resultant, lògicament, va canviant amb cada procés de fusió i solidificació.

En el terreny de la memòria i els testimonis hi ha Carlos Izquierdo, qui recull la veu de set persones d’Aiòder i Figueres, en les comarques del nord, per explorar la connexió amb el territori. 7 tons per acompanyar la memòria és el títol de la peça. Una proposta també interessant és la que planteja Fent Estudi en Mirades d’Herbers, una mena de col·lecció de postals escrites per veïns i veïnes d’aquella població enviades des del lloc de residència, la qual cosa permet fer un mapa de desplaçaments que ajuda a entendre com es mouen els habitants d’aquestes poblacions. A partir d’això, una proposta interactiva, Corresponent-nos, que convida als visitants de l’IVAM a agafar les postals i escriure alguna cosa sobre la pròpia vida. Missatges que s’enviaran i exposaran en el poble.

Finalment, Laura Palau, en l’audiovisual Terra d’esguard, explora les moltes històries de lluita i supervivència que van associades a la vida en un entorn rural. Però també l’èxode i la transformació. Buidatge i altres problemàtiques que diferents experiències artístiques com aquesta «Confluències» tracten de fer visibles. I de pal·liar tot i que siga durant un període limitat de temps.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close