World Arts / Art & Science
Píndoles d'art i ciència

Lucía García: «Hauríem de tenir sempre present que la por és la pitjor consellera en l’afrontament dels reptes»

Read it in English

Especialista en afers europeus i gestió d’institucions culturals, Lucía García va iniciar la seva carrera professional com a broker i analista de riscos a París i Londres. Va  tornar a Madrid, on va ser coordinadora de la Setmana Internacional de la Moda i, més endavant, directora comercial d’ARCO, la Fira Internacional d’Art Contemporani de Madrid. En 2006, un any abans de la seva inauguració oficial, va arribar a LABoral Centro de Arte y Creación Industrial de Gijón, per col·laborar estretament amb la directora fundadora i endegar el projecte com a coordinadora general i responsable de programes públics. Més endavant, va assumir-ne la direcció gerent i la secretaria general, càrrecs que ha ocupat fins a enguany. Recentment, després de guanyar-ne el concurs públic de mèrits, ha estat nomenada directora general de l’iMAL (Interactive Media Art Laboratory) de Brussel·les.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Lucía García

Històricament atribuïm a la ciència i la tecnologia l’objectivitat, la funció analítica, la reproductibilitat. Les considerem particularment centrades en la forma com passen les coses. Alhora, pensem l’art com a paradigma de subjectivitat, associat a les emocions, a la recerca de qüestions i plantejaments sobre les raons. Lucía García pensa que la confluència de totes aquestes particularitats en un entrellat complex de disciplines diferents podria conduir-nos a noves formes d’encarar els reptes actuals de manera especialment eficaç. No pensa en situacions tan bàsiques com ara l’associació de científics i artistes per treballar plegats en un estudi i provar de col·laborar en alguns projectes.  Tampoc creu que sigui bon camí esperar de l’art visions entenedores de la ciència o la tecnologia, tal vegada més estètiques, perquè el coneixement transmès d’aquesta forma és superficial. Les escletxes entre pensament artístic i científic només desapareixeran si els integrem. La manera en què Leonardo Da Vinci per ventura el primer practicant d’aquesta disciplina polimorfa feta de manifestacions híbridesexplorava les qüestions científiques per mitjans de l’art, és exemple de la integració que Lucía García persegueix.

installations-clessire
Instal·lacions · Clessire

En aquesta equació de tres elements, l’art pot tenir un paper molt important; especialment, en la democratizació del coneixement. També, en la seva humanització; però des del punt de vista de la nostra convidada, l’objectiu principal d’aquestes pràctiques ha de ser que esdevinguin font d’inspiració i obertura mental; que generin curiositat i estimulin la creativitat, la imaginació i el pensament crític. Sosté que si algun dia assolíssim aquests resultats, podríem dir sense dubtes que les connexions entre els diversos actors de l’entrellat (art, ciència i tecnologia) serien profitoses per a les societats humanes.

Swipe · Righ · Clessire
Swipe · Righ · Clessire

Actualment, la directora general de l’iMAL forma part de la comissió d’avaluació d’S+T+ARTS, un programa endegat fa alguns anys per la Comissió Europea, amb l’objectiu de crear contextos realment híbrids on intervinguin perfils molt variats d’institucions i organitzacions acadèmiques, culturals i industrials. És un repte, admet, fer que aquestes connexions es produeixin, però, en qualsevol cas, està convençuda que intentar-ho és una bona idea.

aiiiiiiiiiiiiiiaaaaiiiiiiiiiaaaaiiiiiiiiiii-hi-res-illiasteirlinck-25
AiiiiiiiiiiiiiiAaAAIIIIIIIIIaaaaiiiiiiiiiiï · HI RES · ILLIASTEIRLINCK · 25

A Brussel·les, l’activitat cultural és frenètica. Immers en aquest brou, l’equip de l’iMAL treballa en el desenvolupament del pla d’acció per als temps vinents. L’organització va ser creada fa més de 20 anys. El seu primer director, Yves Bernard, que havia liderat Magic Media, va exercir un paper molt important en el mitjà ja abans de la creació de l’iMAL. Fundat per un grup d’artistes digitals i enginyers que sentien la necessitat d’un espai d’experimentació on compartir coneixements i formes de fer, és, sobretot, un projecte mantingut per la mateixa comunitat, que pren la forma jurídica d’una associació on els artistes són part de l’assemblea general.

AiiiiiiiiiiiiiiAaAAIIIIIIIIIaaaaiiiiiiiiiiï · HI RES · ILLIASTEIRLINCK · 12

Entrevistem Lucía García al laboratori, el fablab, paradigma de la cultura maker, l’espai on tenen lloc la majoria d’activitats d’experimentació, però a l’iMal hi ha també espais de residència i de projecció. Experimentació i residència són elements essencials del pla d’actuacions per als propers anys, que incrementarà les recerques i les residències de producció, amb l’objectiu que la comunitat local gaudeixi d’un espai de treball de projecció global. D’aquí, la presència de l’iMAL en diversos projectes europeus. Un d’ells és una gran xarxa de plataformes d’arts dels mitjans. Un altre se centra en la realitat estesa, és a dir, la confluència de les realitats immersives, com ara la realitat virtual o la realitat augmentada.

Però el projecte de l’iMAL és més ambiciós i essencial. Projecten ara un gran esdeveniment anual, un “campament” orientat a la construcció i al subministrament d’eines i recursos que els artistes puguin emprar en els processos creatius. Malgrat els temps de pandèmia, tan difícils, quan tots aquests projectes vegin la llum, l’iMAL estarà preparat per compartir tota mena de recursos. 

AiiiiiiiiiiiiiiAaAAIIIIIIIIIaaaaiiiiiiiiiiï · HI RES · ILLIASTEIRLINCK · 46

Sobre el significat social de la incertesa, tema que tanca cadascuna de les entrevistes d’aquesta sèrie, considera que els actors culturals es troben en una situació immillorable des d’on proposar noves narratives que ens allunyin de la por al desconegut. Cal explorar vies de creació de nous contextos des d’on  assumir la incertesa sense por al futur. L’iMAL, que és a Molenbeeck-Saint-Jean, una de les comunes més vulnerables de Brussel·les, ha estat treballant en la creació d’espais de recerca no tan sols per a creadors. Ha estès els objectius als elements més vulnerables de la ciutadania, per exemple, grups de gent gran que experimenten amb els recursos tecnològics del fablab.

Kurt d'Haeseleer & Franck Vigroux · The Island
Kurt d’Haeseleer & Franck Vigroux · The Island

La idea consisteix a reblir els buits que els humans generem quan les pors ens assetgen. Aquest reble ens hauria de conduir a la recuperació del sentiment de pertinença a alguna comunitat; i justament, els espais comunitaris d’intercanvi i exploració ens proporcionen mitjans per fer front a les pors des de posicions més sòlides. La incertesa ha estat i estarà sempre entre nosaltres. No podem desfer-nos-en, però sí que podem deixar de banda les pors i ser part de comunitats que ens facin sentir que també elles són part de nosaltres.

Hauríem de tenir sempre present que la por és la pitjor consellera en l’afrontament dels reptes.

Impulse · Foto : Martin Messier
Josep Manuel Berenguer
Josep Manuel Berenguer és coordinador i professor de Psicoacústica i Música experimental del Màster en Art Sonor de la UB i director l'Orquestra del Caos. President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM / UNESCO, President de Quantum Art Lab, membre del Patronat de la Fundació Phonos i del grup MISAME. El seu treball inicialment electroacústic s'ha orientat a la instal·lació, al temps real i a la interactivitat. Les temàtiques desenvolupades inclouen qüestions relacionades amb la filosofia i la història de la ciència, els límits de llenguatge, l'ètica, la vida i la intel·ligència artificial, la robòtica, el metabolisme de la informació, així com els límits mateixos de la comprensió i la percepció humanes del món. Luci, que explora els comportaments complexos emergents de superposicions d'elements simples, va rebre el Premi ARCO-Beep d'Art Electrònic.
Ebe Giovannini
Etnoantropóloga audiovisual, especialitzada en documentals radiofònics. Col·labora amb RAI3 Ràdio i Radio Svizzera Italiana. També, amb la Superintendència d'Etruria Sud i el Museu de Vila Giulia, Roma.
Es realitzadora de documentals antropològico-arqueològics, sovint seleccionats en nombrosos festivals a itàlia, Espanya, França, Croàcia, Moldàvia i Sèrbia.
A partir de l'exploració del món de les imatges i la reflexió sobre la seva significació, es va centrar en els aspectes paisagístics del so, en la memòria de les veus, l'oralitat i l'experimentació amb noves formes de contar històries. Des de 2007, la perquisició s'ha convertit en el camp de proves habitual des d'on elabora els resultats de les seves produccions.
D'ençà de la seva participació al Màster en Art Sonor, els seus interessos se centren en l'ecologia acústica i les instal·lacions sonores.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close