Arts visuals

Lucia Herrero. El protagonisme de la bata en la fotografia antropològica

La bata és una peça de vestir que s’utilitza preferentment a casa per estar còmode o per desenvolupar tasques  domèstiques, a més de determinades activitats professionals i escolars que l’utilitzen com a uniforme. Ara, aquest objecte tan emprat per un gran nombre de persones en la seva vida quotidiana, passa a ser el protagonista de l’exposició Tributo a la bata, que la jove fotògrafa Lucia Herrero presenta al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, que forma part del Festival Emotiva 2021. En aquesta ocasió es tracta d’un homenatge a la dona que sol usar la bata de manera habitual per realitzar qualsevol tipus de feina.

Lucía Herrero.  Tributo a la bata
Espai Zero. Museu Tèxtil de Terrassa
Salmerón, 25. Terrassa
*Coproduïda pel Museu de l’Aigua de Salt
Fins al 19 de novembre 202

El públic que visiti l’exposició comprovarà que la bata és l’excusa perfecta per  mostrar el món de la dona, principalment les dones grans en actituds ben diferents, ja que segons l’artista és “la matriarca en una societat fortament patriarcal. Criada per cuidar de la seva família, rares vegades pensava en els seus somnis”. Aquest treball de camp serveix per dignificar i a la vegada recuperar una peça de roba que a Herrero li recorda la seva infància que, de fet, també és la nostra, i que segons ella va desapareixent de l’imaginari femení.

Lucía Herrero. Fotografia. Exposició Tributo a La Bata- Espai Zero.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Lucía Herrero. Fotografia. Exposició Tributo a La Bata- Espai Zero.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

Lucía Herrero viu actualment a Barcelona. Ha estudiat arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid, fotografia a diversos centres i Teatre Físic al Teatrestudis International School de Barcelona-. Els seus treballs fotogràfics s’han publicat en diferents revistes i diaris internacionals com per exemple Time, Geo, Der Spiegel, De Volksrant, El Periódico, Azart i KL Semanal, entre altres. Ha exposat a diversos museus i galeries d’art europeus i asiàtics-. L’any 2018 va rebre el Gran Premi International Portraits Photoawards de Kuala Lampur per la sèrie Reindeer-man. A més, com a docent ensenya tècniques d’il·luminació avançades i llenguatge visual.

El seu treball s’endinsa en el terreny de l’Antropologia Fantàstica a nivell documental, que destaca per fusionar les ciències socials amb l’art, a través de mostrar persones i cultures des d’una perspectiva entre fantàstica i dramàtica, tal com s’ha pogut veure en altres projectes com Tribes, Species, Equation i PORC  no  GRAPHIC.

Tributo a la bata

Tributo a la bata és un projecte documental que inicià fa set anys.  Forma part del que ella anomena “Antropologia Fantàstica”. En aquesta ocasió es tracta d’un capítol en curs, encara que sigui independent en sí mateix. Per poder realitzar-lo va viatjar fins al poble de Villarmienzo, petita localitat de Palència, quasi bé deshabitat degut a que la gent jove ha marxat a les grans ciutats. El següent capítol d’aquest projecte fa referència a les dones gallegues, concretament les de Vigo. Més endavant apareixeran dones d’altres llocs del país explicant històries diferents. L’exposició serà itinerant, ja que existeix la intenció de visitar diversos països a través de la productora d’esdeveniments culturals Terra Esplèndida. A més, per recolzar aquest projecte es poden comprar les fotos signades  a través d’una edició crowdfunding.

Lucía Herrero. Fotografia. Exposició Tributo a La Bata- Espai Zero.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Lucía Herrero. Fotografia. Exposició Tributo a La Bata- Espai Zero.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

Lucía Herrero va contactar amb diverses dones de Villarmienzo perquè participessin en el projecte. Va convèncer sis d’elles, totes octogenàries, perquè es deixessin fotografiar. Les va vestir amb bates de diferents colors, on n’hi havia algunes dissenyades per Julen Ariztegui i per la pròpia fotògrafa. Constància, Resu, Conchi , Nati, Maruja i Tiste van ser les escollides. La Conchi és la tía de Lucia Herrero, circumstància aquesta que va propiciar que pogués relacionar-se amb més facilitat amb aquestes dones. Segons la Conchi, “aquesta experiència única i meravellosa la recordarem sempre”.

La primera obra que rep al públic és una imatge on veiem tres dones, dues d’elles amb ulleres fosques  que acompanyen a la que porta una escopeta de caça a la mà. És com si aquest personatge estigués guardant el seu territori i no vol que passi ningú per ell. Les altres dones estan al darrera seu expectants. Cal destacar que totes les fotografies de l’exposició tenen un sentit de l’humor molt acusat, ja que per Herrero és un component important en el seu treball: “és la porta d’entrada per arribar a diferents nivells d’interpretació”.

De totes maneres la majoria de les imatges tenen un component simpàtic, lluny dels estereotips de la dona seriosa, tancada a casa seva i sense gaire relació social, sinó que l’artista procura que se sentin partícips del projecte. Per això les representa en actituds divertides, com per exemple agafades de la mà portant una màscara; regant en un cementiri com si fos l’hort de casa seva; assegudes en un banc saludant a l’ uníson; posant davant del cap dissecat d’un llop amb la particularitat que l’animal porta unes ulleres de sol igual que la dona; jugant a cartes rient, encara que sembla que el joc és el de menys; caminant pel carrer com si fossin unes monges, ja que porten unes pameles a ratlles enormes; una dona està mirant a una altra sense que aquesta ho adverteixi, com si estigués espiant-la, amb la particularitat que les dues porten bates iguales; i finalment, una dona porta als seus braços una gallina com si es tractés d’un nadó.

Lucía Herrero. Fotografia. Exposició Tributo a La Bata- Espai Zero.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Lucía Herrero. Fotografia. Exposició Tributo a La Bata- Espai Zero.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

A més, s’exposen en unes vitrines algunes de les bates que s’han utilitzat en el projecte, això com d’altres prestades al Museu Tèxtil dins de l’activitat Vols exposar la teva bata?. Hi ha diferents exemples de bates: de màniga curta, de ratlles de colors, de tirants, de màniga llarga, d’estampades, de quadres i franges, així com  bates-davantals.

Aquesta exposició serveix d’homenatge a una generació de dones en vies d’extinció, tal com destaca l’artista, però que gràcies a aquest projecte han pogut expressar-se en plena llibertat, com una mena de “bogeria activa“ que permet analitzar ”qüestions de gènere, canvis sociopolítics en la societat  i paisatges humans”.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close