Arts visuals / Exposicions

Lucien Clergue i Brigitte Baer: passió compartida per Picasso

L’aposta d’exposicions temporals per a aquest estiu al Museu Picasso de Barcelona inclou dos noms propis fortament lligats al pintor: el fotògraf Lucien Clergue i la gran experta en l’obra gràfica picassiana Brigitte Baer. Els dos noms tenen en comú que la seva obra i documentació està present a l’arxiu del museu, per compra i donació, respectivament. Ara es presenten de manera simultània part d’aquests fons, en dues mostres que il·lustren la passió dels dos personatges per Picasso. Clergue va reflectir el Picasso més quotidià en les seves fotografies i Baer va catalogar amb rigor l’obra gràfica del pintor.

Picasso Clergue/Brigitte Baer. Picasso i els gravats
Comissariat: Emmanuel Guigon/Sílvia Domènech/Núria Soler Bardalet
Museu Picasso
Barcelona
Fins al 20 d’octubre

Brigitte Baer al Museu Picasso de Barcelona el 1988 © Consuelo Bautista, VEGAP, Barcelona, 2022 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2022

En la seva maduresa, Picasso controlava molt bé a qui deixava entrar i observar el seu dia a dia. Conscient de la seva fama estratosfèrica comparable a una estrella de Hollywood, l’artista també va construir el seu propi mite com a personatge, modulant molt bé els seus contactes en el món de l’art, aduladors, experts i fotògrafs, que van ajudar a construir tot el que envolta la seva obra. La imatge de Picasso és tan icònica del segle XX com les seves obres. David Douglas Duncan, Brassaï, Herbert List, André Villers, Michel Sima, Bill Brandt o Cecil Beaton o Robert Doisneau són només dels grans fotògrafs que van contribuir a crear la imatge del pintor. Un altre és Lucien Clergue (1934-2014), que quan va fotografiar Picasso per primer cop a la plaça de toros d’Arle, ciutat natal del fotògraf, encara no tenia 20 anys i ni era professional. En una d’aquestes imatges primerenques, Picasso, aixecant-se de la grada, amb boina, mira, sorneguer, directament al fotògraf situat al darrere, acompanyat per la seva filla Maya i el cineasta Henri-Georges Clouzot i la seva dona.

No va ser fins dos anys després que, gràcies a que Jean Cocteau li va ensenyar fotos de Clergue, Picasso va convidar-lo a anar a La Californie i allà va néixer una amistat entre tots fins al final de la vida del pintor el 1973. Clergue va descriure aquell dia com “el més feliç de la seva vida”.

Lucien Clergue: Jacqueline Picasso a Notre- Dame-de-Vie (1978) © Atelier Lucien Clergue © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2022

Sense abandonar mai la qualitat de les fotografies, Clergue, en les nombroses trobades amb el pintor, va buscar reflectir de manera espontània els aspectes més quotidians del dia a dia de l’artista, així com captar els detalls del taller i de la seva casa. És cert que també va fer algunes fotografies posades, com la que mostra a Picasso al costat d’una divertida escultura que li havia regalat Matisse o els bonics retrats que va fer als fills del pintor Claude i Paloma. Però el més interessant del treball de Clergue són les imatges que mostren a un Picasso relaxat, en estones d’oci, sigui parlant amb algú anònim, banyant-se a la platja, jugant amb els fillets dels seus amics, tocant un tambor o conversant tranquil a casa vestit només amb un barnús. En un dels àmbits de l’exposició, s’agrupen un seguit de fotos preses durant dues festes gitanes en un hotel d’Arle amb el gran guitarrista gitano català Manitas de Plata i el seu grup Los Baliardos. Veiem a Picasso ballant i divertint-se i signant una guitarra. Clergue també va fotografiar la darrera trobada entre Picasso i Brassaï, amic del pintor de joventut, el 1971.

La gran complicitat de Clergue amb Picasso es manifesta també fins i tot després de la mort del pintor amb les emotives fotos que el fotògraf va fer el 1978 de la casa de Notre-Dame-de-Vie amb les obres de la donació de Jacqueline a l’Estat francès embalades i preparades per ser traslladades a París. En una d’elles, la darrera esposa del pintor es mira un gran paquet del que sembla una escultura amb els braços creuats amb aspecte cansat i la mirada trista.

Lucien Clergue: Picasso a Notre-Dame-de-Vie (1965) © Atelier Lucien Clergue © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2022

Aquest extraordinari conjunt de fotografies és una selecció d’un lot de més de 600 de Lucien Clergue sobre Picasso que van ser adquirides el 2016 pel Museu Picasso. De la mateixa manera l’exposició sobre Brigitte Baer (1931-2005) mostra també un fons propi del museu, en aquest cas l’arxiu personal i la documentació que ella va fer servir per conformar els set volums del catàleg raonat de l’obra gràfica de Picasso, amb un total de dos milers de gravats documentats. Una tria d’aquests interessants documents, que posen de manifest el rigor i ordre amb els què Baer va elaborar aquesta tasca ingent s’exposen a la mostra, juntament amb una selecció de gravats del fons del museu que il·lustren molts dels comentaris que apareixen en els quaderns i fitxes de Baer.

Filla d’editors i sempre vinculada amb persones del món literari francès, Baer no era historiadora de l’art però el 1975 va entrar a formar part de l’equip que havia d’elaborar l’inventari de la Successió Picasso i en concret li va tocar ocupar-se dels gravats. A partir d’aquí, es va endinsar de ple en l’obra gràfica picassiana i es va adonar que el gravat no era de cap de les maneres una disciplina menor en el corpus de l’artista. Fins aquell moment existien dos volums del catàleg raonat de gravats, realitzats per Bernhard Geiser, i quan ell va morir ella es va encarregar d’acabar aquesta feina i d’actualitzar la feina del seu predecessor.

Lucien Clergue: Picasso a una festa gitana amb Manitas de Plata (1964) © Atelier Lucien Clergue © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2022

El més remarcable de la feina que va fer Baer és que no ho va fer només amb una intenció arxivística sinó que considerava que els gravats eren “el diari de les emocions de l’artista” i a la vegada un territori d’experimentació formal i poètica. Gran apassionada de Proust, Baer explicava que els gravats per a Picasso eren una forma d’escriptura on parlar de l’ofici i les seves obsessions. “De la mateixa manera que Proust escrivia que A la recerca del temps perdut, en comptes de ser la novel·la de la vida mundana com la gent creia, no era més que la història d’una vocació, així Picasso, almenys pel que fa al gravat, no parla més que d’ofici”, va escriure Baer. En els seus escrits sobre els gravats de Picasso, l’experta va abordar diversos temes que apareixen en aquesta obra gràfica com el sentit de l’humor de, el voyeurisme, la sensualitat i el propi ofici de pintors. A l’exposició s’han triat un conjunt de gravats del fons del museu que il·lustren aquestes temàtiques.

Les dues exposicions posen en valor de manera precisa i ben documentada dos llegats dins del museu molt valuosos per a l’estudi de l’obra picassiana. En el cas de la mostra de Clergue, es tracta d’una exposició atractiva per se per a tot tipus de públics. El repte estava en fer digerible un arxiu com el de Brigitte Baer a l’hora de presentar-lo al públic, cosa que amb el sistema de vitrines amb els documents i els gravats a les parets donant suport a tota aquesta documentació, s’aconsegueix amb escreix.

Montse Frisach
Periodista i crítica especialitzada en arts visuals. Actualment escriu sobre temes artístics i musicals en diversos mitjans de comunicació culturals. Durant gairebé tres dècades, va ser redactora de la secció Cultura del diari Avui i després d’El Punt Avui. Realitza feines d’storyteller i redactora per a institucions museístiques i galeries d’art. Ha comissariat l’exposició en línia Una rapsòdia visual per a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya; i les exposicions Convidats & Amfitrions al Museu Frederic Marès, i Visites inesperades, simultàniament al Museu d’Art de Cerdanyola i al Museu de l’Empordà de Figueres. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha guanyat els premis GAC i ACCA a la crítica d’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close