Arts visuals

L’ull voraç

Al voltant del 1865, Gaspard-Félix Tournachon, conegut artísticament com Nadar, va retratar al seu gabinet fotogràfic de París la mítica actriu Sarah Bernhardt. Nadar va aconseguir atrapar amb la càmera l’ànima de la dona lliure, tenaç i excèntrica que va seduir la França de la segona meitat del segle XIX.

La claror del migdia travessa els grans finestrals del gabinet fotogràfic del tercer pis del número 35 del Boulevard des Capucines de París i embolcalla la figura d’una dona de cabellera castanya i arrissada que seu dalt d’un entarimat, davant d’una llustrosa tela de vellut negre. La fragància espessa de bergamota que desprèn la capa de seda que cobreix la seua nuesa es barreja amb una altra sentor més àcida i picant provinent dels productes químics que Félix Nadar manipula durant el procés de revelatge al laboratori de darrere de l’estrada.

—Inclina’t endavant una mica més! Has d’adaptar la postura a la columna! Recolza’t -hi! És l’únic element decoratiu que hi apareixerà i ha de tindre una utilitat! —Nadar detesta l’artifici, sempre ha rebutjat l’attrezzo excessiu— Així! Perfecte! La mà esquerra sobre la dreta… Has de transmetre calma! Estàs còmoda? —li pregunta mentre l’observa dret, al costat del trípode.

S’hi acosta una altra vegada i estova la part de teixit que li tapa els muscles. «Perfecte! Només una capa àmplia i brillant en contacte amb la seua pell! Res més!», pensa el fotògraf alhora que retoca els plecs de roba que pengen des del braçfins al sòl de fusta.

En aquesta ocasió, Nadar ha triat una indumentària sensual, però sòbria. És conscient que el resultat contrastarà força amb l’estil habitual de la model. Tothom coneix el gust cridaner i estrafolari de la Bernhardt. No ho sembla; tanmateix, a la jove d’aspecte angelical que posa pacient a pocs metres d’ell, la diverteix ornar els seus barrets amb ratpenats dissecats.

—Sabeu, Nadar? Estic pensant a ampliar la meua col·lecció d’animals! M’abelleix comprar uns quants exemplars més exòtics… Una boa constrictora, un guepard, un caiman… —Sarah Bernhardt parla amb el to juganer i provocador que la caracteritza i procura no modificar ni un mil·límetre la postura—. Si aconseguira un caiman, li posaria de nom Ali Gaga i l’alimentaria amb llet i xampany! L’imagineu ací…, als meus peus.

Autoretrat de Nadar.

—Una llàstima que resulte tan complicat treballar amb bèsties salvatges! Són tan impredictibles! —ironitza Nadar, anticipant-se a les extravagàncies de l’actriu, no imagina un rèptil de grans dimensions al seu gabinet—. Així! Just així!

L’agafa de la barbeta i li inclina el cap fins que els rajos de sol il·luminen la part dreta de la cara i l’altra queda en una lleugera penombra. Tot seguit li arregla els cabells per darrere de les orelles. L’atrau l’espurneig de les arracades.

—Magnífic! Quieta! —L’esguard del fotògraf llisca des del lòbul de l’orella a la base del coll i s’entreté de manera fugaç al naixement dels pits.

Abans de baixar de l’entarimat, fa uns passos enrere i contempla el conjunt. La lentitud dels preparatius i la professionalitat de la model li permeten efectuar una inspecció ocular minuciosa. Un estudi exhaustiu de l’expressió del rostre que li aporta la informació precisa per tal d’assolir el seu objectiu: atrapar l’ànima del personatge. Gaspard-Félix Tournachon, conegut com Nadar, fotògraf d’ull voraç, desitja fixar amb la lent la intimitat, les febleses i els desitjos de la Bernhardt, allò que no s’aprecia a simple vista.

La composició el satisfà. «No em calen pinzells, ni espàtules. Jo pinte amb la llum!», reflexiona amb un estrany orgull mentrecamina en direcció a la càmera. Es cobreix amb la tela negra per col·locar-hi la placa sensible i, emparat en la foscúria del teixit, continua escodrinyant-la uns minuts més. «Els retrats que millor m’ixen són els de les persones que conec bé! La teoria fotogràfica s’aprèn en poc més d’una hora i les nocions pràctiques bàsiques, en un dia… Ara bé, furtar l’ànima als retratats… Això no s’ensenya!», cavil·la, concentrat en la imatge invertida de la seua amiga. Té la certesa que un bon fotògraf es reconeix per la capacitat de reflectir la naturalitat i l’obsessiona fer visible allò que és incorpori i veritable.

—No mires l’objectiu! Fixa la vista en un punt indeterminat. Així…, lleument desviada. Com si estigueres absorta en els teus pensaments! Molt bé! Oblida’t que soc ací!

Utilitza sovint aquest estratagema, allibera la tensió continguda de la persona que hi posa i augmenta la sensació de sinceritat del retrat.

Nadar, ocult per la tela, somriu. Sap que és capritxosa i que s’entreté fantasiejant amb el caiman i el guepard. Excentricitats trivials comparades amb l’atracció incontrolable que sent pels cadàvers. Poc de temps després de conèixer-la, li va confessar la fascinació que sentia per la mort i que visitava sovint la morgue de l’Archêveché perquè l’excitava la parafernàlia i l’estètica fúnebre.De fet, uns mesos enrere, li va comentar molt enjogassada i riallera que li rondava pel cap la idea d’encarregar un taüt. Un confortable fèretre de palissandre amb l’interior folrat de vellut violeta en el qual pensava dormir i guardar les cartes dels seus admiradors.

«És una raresa! Es beu la vida a glops llargs, assaborint cada gota, i guarda a casa la caixa amb què té previst que la soterren!», rumia el fotògraf, que, seduït per la immobilitat de l’actriu, para atenció un instant al moviment quasi imperceptible del pit. La respiració lenta, pausada i relaxada la fa més propera, més transparent, més autèntica. Aleshores cerca la resposta a aquest singular comportament al fons de les seues pupil·les blau cobalt. No acaba d’entendre l’atracció tèrbola que sent per la mort, però considera que ha desxifrat la peculiar connexió que experimenta amb els animals ferotges. S’hi identifica. L’èxit la fa sentir poderosa i s’esforça per mostrar-se com una dona tenaç, arrogant i misteriosa, que ambiciona col·leccionar triomfs i amants.

La mateixa imatge, de cos sencer, com la va concebre l’autor.

No és això, tanmateix, el que Nadar percep a través de l’ull de la lent. Bernhardt supura quelcom de criatura ferida. El seu cor no es conforma amb la felicitat, necessita emocions intenses i mortificadores. Encoratjat per la proximitat establerta, s’atreveix a endevinar el futur de l’actriu de personalitat complexa, presència escènica magnètica i veu d’or. A travès del vidre de l’objectiu, augura la idolatria del públic, l’adoració unànime de la crítica, la celebritat, la riquesa, el reguitzell d’amistançats, les gires internacionals, la consagració absoluta. No obstant això, no pot vaticinar que, als setanta anys, l’actriu exigirà als seus metges que li amputen la cama esquerra, gangrenada a causa d’una lesió al genoll mal curada, per tal de continuar actuant sense dolor.

—Un parell de segons més i et deixaré lliure, estimada… —Percep la incomoditat que genera l’estatisme prolongat en un ésser tan inquiet i enèrgic—.

Sota el teixit, la veu del fotògraf sona menys intensa, més opaca. Ja a cara descoberta, Félix Nadar calcula mentalment el temps d’exposició necessari i pressiona l’obturador. Ignora que en la instantània que acaba de fer, Sarah Bernhardt romandrà sempre fresca, seductora i sencera.

Anna Moner
Escriptora i artista plàstica. Llicenciada en Història de l’Art. Forma equip artístic amb Sebastià Carratalà. Ha publicat relats en diversos reculls, l’assaig Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica 2016) i les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l’Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015) i La mirada de vidre (Premi Ciutat d’Alzira 2018). Col·labora en diferents periòdics i revistes i en la ràdio d’À Punt Mèdia.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close