Arts visuals

Manifesta 15. N’esteu segurs?

Aquest mes de setembre vinent es presentarà a Barcelona la quinzena edició de la biennal Manifesta amb l’objectiu de «descentralitzar i desinstitucionalitzar les infraestructures culturals de Barcelona i el seu entorn». A l’espera de conèixer la seva evolució i el seu impacte real, només llegint els seus plantejaments, sorgeixen força dubtes sobre si aquesta és la millor manera d’afrontar les problemàtiques que planteja.

El que s’ha conegut com a Biennal Nòmada Europea és propietat i és organitzada per la Fundació Internacional Manifesta amb seu a Amsterdam. Va ser fundada l’any 1994 per la historiadora de l’art holandesa Hedwing Fijen amb la idea de repensar les relacions entre l’art i la societat civil. A l’estat espanyol s’ha presentat prèviament a Donosti (2004) i Cartagena (2011).

En el cas de Barcelona, en una entrevista realitzada per la revista «extubar», la directora de la Biennal explica que va rebre l’encàrrec des d’alcaldia de buscar alternatives a les relacions de Barcelona amb les ciutats limítrofes per descentralitzar les infraestructures i la cultura i per crear un circuit de transports més fluid entre les ciutats.

Des de MANIFESTA expliquen que han treballat durant dos anys per tal de trobar maneres de complir amb l’encàrrec realitzat i, caldrà esperar a veure els resultats per determinar si s’assoleix la fita o no… però la pregunta torna a aparèixer: n’esteu segurs que la millor manera d’afrontar aquestes greus problemàtiques és convidar una fundació que cada dos anys fa una proposta a una ciutat diferent i difícilment coneixerà i podrà fer realitat allò tan complex que diu voler modificar? Evidentment, la idea de treballar per una descentralització és genial, però estem segurs que s’ha de fer només amb una acció puntual (8 de setembre al 24 de novembre) i no amb un treball de llarga durada en xarxa que impliqui diferents agents i que possibiliti un treball comú?

Tota la confiança en els artistes seleccionats que faran propostes en el territori i en el paper mediador de l’art, però estem segurs que els arguments per presentar-se a la selecció de ciutats que acullin la biennal nòmada no haurien de ser eix central d’una política cultural (si tal cosa existís) desenvolupada per les institucions de manera conjunta i no només una manera de ser escollit per a la realització d’un esdeveniment internacional? I això si només ens fixem en l’objectiu de descentralització i no entrem ja en la temàtica del transport en l’àrea metropolitana, perquè això de tan complex i necessari, ja depassa tota lògica.

És alhora decebedor i dolorós comprovar com en comptes de treballar en una política cultural amb objectius, propostes i recursos s’opta de manera reiterada per polítiques d’aparador, per cops d’efecte que facin creure que s’avança… estem segurs que hem de tornar a repetir models com el Fòrum de les Cultures que ens havia de solucionar els problemes de desenvolupament sostenible, la diversitat cultural i les condicions per la pau i que com deia en Manuel Delgado va esdevenir l’apoteosi del «model Barcelona», i que ara, just vint anys més tard, hem d’anar cap a un model metropolità de les mateixes característiques amb un esdeveniment que girarà al voltant de tres eixos: Equilibrant conflictes, cuidar i cuidar-nos i imaginant futurs?

Les tres xemeneies. Un dels espais on es desenvoluparà el tema “Imaginant el futur” Photo © Manifesta 15 Barcelona Metropolitana | Arnau Rovira

En lloc de fer treball de fons que plantegi solucions als problemes dels ciutadans anem a cop d’espectacles des d’American Cups, fórmules 1, tours ciclistes i ara li ha tocat el torn a la cultura. Barcelona i la seva àrea metropolitana es convertirà en un esdeveniment que, amb més o menys fortuna tindrà un tipus de ressò, però continuarà mancada de polítiques serioses i amb mirada llarga que solucionin problemes, facilitin la vida dels ciutadans i ajudin a crear continguts.

Continuant amb l’entrevista a Hedwing Fijen podem estar totalment d’acord amb l’objectiu que planteja d’«imaginar històries alternatives sobre el futur» i en aquest punt segur que els col·lectius i artistes escollits tenen molt a dir, especialment tots aquells que coneixen la realitat i les necessitats de les ciutats de l’àrea metropolitana. Però quin serà el següent pas? Quina continuïtat tindrà l’esdeveniment? Què passarà amb les històries alternatives imaginades per al futur?

Les ciutats que donen suport a Manifesta són Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. I a banda de l’aportació (econòmica i/o de servei) que aquestes puguin aportar des de la mateixa organització s’informa que «El pressupost bàsic de Manifesta 15 de Barcelona concedit per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona és de 8.000.000 euros».

En alguna d’aquestes ciutats hi ha espais i centres amb activitat artística, en d’altres l’activitat és més reduïda i en algunes és inexistent o hi ha casos com el de Sant Cugat on el centre d’art ha desaparegut precisament amb l’argument de manca de pressupost. Sigui com sigui la qüestió continua essent la mateixa: pot estar bé fer-hi projectes… però i després? Està prevista una partida pressupostària per treballar cap a la descentralització i treure de la indigència a tants projectes, centres i col·lectius? Quina aportació fan i faran les tres institucions implicades per treballar els temes proposats?

Perquè el dubte es multiplica al saber el pressupost assignat des de les nostres institucions. Estem segurs que aquests 8 milions no es podrien aportar a una planificació real de descentralització? I els dubtes van creixent: quina part d’aquest import va a les activitats que es portaran a terme en cada municipi? Quina és la part destinada als artistes i col·lectius participants? Es fa un seguiment de les aportacions als projectes? Quin percentatge és per a la Fundació? Què passarà amb els beneficis de les entrades previstes a 15 euros?

Manifesta pot aportar noves propostes, pot possibilitar el desenvolupament de projectes interessants, ens pot facilitar el coneixement de nous espais… imaginem que passa tot això, però estem segurs que aquesta és la manera d’afrontar les problemàtiques que diuen que abordarà? Estem segurs que davant una manca de planificació cultural de les institucions, agafar un esdeveniment puntual de la mà d’una fundació holandesa amb una vintena d’artistes d’aquí davant de la norantena del total, traurà cap castanya del foc?

Molts dubtes que de moment no tenen resposta i moltes necessitats que no tenen escenaris de futur i que evidencien que cal, amb urgència, alguna cosa més que un esdeveniment puntual.

Fina Duran
Llicenciada en Història de l’Art a l'Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l’ Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art(AICA)
Tècnica especialista en Patrimoni i Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadora general d’exposicions a Arts Santa Mònica fins 2017, comissariat d’exposicions, coordinadora centres d’art territorials (2005-2008) col.laboradora revistes d’art, autora de llibres d’art infantils.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close