Des dels seus inicis, la materialitat de la paraula i el text li han servit per elaborar llibres-objecte, treballs escultòrics i instal·lacions. A la Galeria Rocío Santacruz presenta “Le Hasard Jamais”; una exposició que reflexiona sobre l’atzar i la sort a partir d’uns versos de Mallarmé.
Mar Arza. Le Hasard Jamais
Galeria Rocío Santacruz
Gran Via de les Corts Catalanes, 627. Barcelona.
Fins al 21 de novembre de 202005
La paraula entesa com a dipositària de significats és l’eix del treball de Mar Arza (Castelló, 1976) amb propostes a partir de fragments de llibres i textos de naturalesa diversa que manipula per crear a partir d’ells nous significats conceptuals, poètics i plàstics. Utilitza la paraula, el text i el llenguatge com a matèria primera i com a elements al voltant dels quals plantejar reflexions. Les seves recerques se situen en aquest espai d’intertextualitat on es creuen paraula, significat i cos, comprès com un text viu. Prenent referents d’escrits que li criden l’atenció, l’artista se situa en un joc de comunicació amb el receptor per posar en qüestió el valor que se li confereixen a les paraules. Des de les seves primeres obres ha exercitat la paraula i el text, en la seva materialitat. A l’inici intervenia i alterava pàgines i lletres de llibres de vell, retallava i empeltava paraules en llibretes d’estalvis, factures de la llum, volants mèdics, fulls de calendaris, dècims de loteria… mostrant-nos la capacitat de transformació que té la mirada creadora.
Le Hasard Jamais és la segona exposició que presenta Mar Arza a la Galeria Rocío Santacruz des que el 2016 va mostrar Resquicio que incidia en el rastre que deixa la paraula sobre la consciència. Ara, amb motiu del Barcelona Gallery Weekend -esdeveniment de caràcter anual centrat en el pensament i la cultura contemporània- el paisatge de fons és una meditació sobre el poema de Stéphane Mallarmé (París, 1842 – Valvins, France, 1898) “Un coup de dés jamais n’abolira le hasard’’(Un llançament de daus mai abolirà l’atzar) que a la seva publicació l’any 1897 va representar una ruptura amb el format i la pàgina en blanc. Dins de la tradició cultural occidental, es considera el poeta francès el pare de la poesia experimental. Especialment, aquest poema va suposar una revolució en el món de la poesia per la disposició poc habitual dels versos, amb una estructura semblant a la d’una partitura, així com per l’ús de diferents tipografies.
Per a Mar Arza, aquest poema de Mallarmé, a més de ser un referent que estableix un punt de partida visual i conceptual, li serveix per obrir-lo a diversos nivells de lectura a través de la teoria feminista. És una artista compromesa en resignificar i reescriure el cos femení, encastat en lèxics i sintaxi que desconstrueix, obrint-lo a noves significacions. És a través de la poesia visual experimental, que la interpretació del poema pren diferents camins i s’obre a formats indefinits. Si bé l’axioma se situa en aquest poema, és el joc de l’atzar el que provoca que les paraules del poema, llançades a la seva sort com els daus, comencen un nou encapçalament: Le Hasard Jamais N’Abolira…, del qual la seva última expressió és una marca inscrita en el paper com una marca d’aigua. Segons la mateixa artista, el poema de Mallarmé és un espai d’ambigüitat i les seves múltiples interpretacions les utilitza per fer-ne una relectura contemporània que apunta a l’espai metafòric de col·lisió entre emancipació i patriarcat.
En les diferents sèries que exhibeix selecciona a l’atzar pàgines de llibres, disecciona textos i frases i emfatitza paraules que adopten formes gramaticals, però també configuracions escultòriques. Planteja una aproximació a la naturalesa de les paraules, a la relació que estableixen amb el seu context i als significats que sorgeixen més enllà de la seva literalitat. Les paraules i les frases reordenades i rearticulades creen realitats en sí mateixes. A la sèrie Suertes, els fragments de text en suspens sobre el buit i el blanc del paper, creen una metàfora tant de l’esterilitat com de l’autonomia creativa. A la suite Lindes l’artista talla i elimina línies de text per quedar-se amb aquella mínima expressió que sigui capaç de sustentar diferents vies de sentit i construir una nova narrativa. Finalment a Estados transparentes aprofundeix en la matèria del full, escodrinya en la seva estructura de fibres per veure si és possible extirpar la marca d’aigua inscrita a les seves entranyes. Per altra banda, incorpora en la seva recerca unes venus contemporànies que semblen inspirades en la de Willendorf, peça del Paleolític de formes corpulentes i voluminoses i atributs femenins exagerats.
La seva formació artística ha transcorregut per la Facultat de Belles Arts de València, la Carnegie Mellon School of Art de Pittsburgh i la Winchester School of Art, on va cursar un Màster d’Escultura becada per la Fundació Canyada-Blanch. Entre els seus guardons destaquen: ex aequo amb el Premi Guasch-Coranty, atorgat dins el marc de la Biennal de Valls (2013), el premi Arts Libris (2013); el Premi Mango, Swab Art Fair, a la millor artista emergent (2016) i el Premi GAC-DKV a l’artista emergent per a la millor exposició a galeria (2017).
