Pintora, escultora, editora, poeta, activista sociocultural… Mari Chordà (Amposta, 1942) és una dona amb un camí artístic ric i de múltiples facetes creatives. No és pas casualitat que l’exposició retrospectiva sobre la seva vida i obra, que es pot veure actualment al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) coproduïda amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), s’anomeni “Mari Chordà… i moltes altres coses”, títol que coincideix amb el seu primer llibre (1976).
L’any 2015, la Tate Modern de Londres va presentar l’exposició “The World Goes Pop” amb les obres dels artistes del moviment de l’art pop més reconeguts internacionalment, i entre aquesta selecció es trobaven les catalanes Mari Chordà i Eulàlia Grau, a més de Joan Rabascall. En aquest cas, la Tate va seleccionar les obres de l’ampostina La Gran Vagina i Coitus Pop, realitzades el 1966 i 1968 respectivament, fet que la va convertir en la primera dona que amb les seves pintures havia representat el cos i la sexualitat femenina de forma aliena al voyeurisme. Més tard, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía la va incloure en la seva col·lecció i a la sala Artistas mujeres y tardofranquismo on es van recuperar figures i moviments feministes de l’Espanya de l’època. També va exposar a diversos espais i museus de Catalunya i la galeria Mayoral de París li dedicà una mostra on les seves peces van tornar a travessar fronteres.

Des de la col·lecció Tamarit, una publicació anual editada pel Museu d’Art Modern de Tarragona i dedicada a artistes catalanes i catalans contemporanis vinculats a les comarques tarragonines, ja s’està gestant un monogràfic que repassarà la trajectòria de Chordà, tal com afirma Manel Margalef, director del MAMT. Mentrestant, el projecte del museu abraça el reconeixement de l’artista multidisciplinària amb l’exposició retrospectiva “Mari Chordà… i moltes altres coses”, comissariada per Teresa Grandas, formada per pintures, escultures, llibres i documentació vinculada a la seva trajectòria, una part de la seva obra prolífica i eclèctica. La mostra es podrà visitar fins al 28 d’abril, i és un preàmbul del que serà pròximament una exposició més extensa i completa al MACBA, a partir del juliol.

Als anys seixanta, Mari Chordà va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i esdevingué una precursora trencant certs tabús de la dona mitjançant l’expressió de la sexualitat femenina lliure entre les seves i els seus contemporanis, considerant el cos com un territori a explorar; abordant temes com el plaer, la maternitat i les relacions lèsbiques en la seva obra pictòrica. Així es pot observar en peces com Vulva (que forma part de la sèrie Vagines) amb uns registres molt vinculats a l’art pop caracteritzats per la seva explosió de colors. Una cera sobre cartó pintada el 1964, on la mateixa autora es va mostrar sorpresa d’haver estat considerada la primera vagina de la història pintada per una dona, allunyada dels estàndards representatius masculins. La pintora també va crear Autoretrat embarassada, una sèrie formada per diverses obres pictòriques que canvien segons com se sentia durant les seves etapes de gestació, tres de les quals són propietat del MNAC des del 2018.



A més a més, en un altre període, va crear pintures en honor a la seva terra natal i els paisatges marins, l’Ebre i el Montsià, quan es va començar a interessar pel treball de la biòloga evolutiva estatunidenca Lynn Margulis que va fer el descobriment d’un bacteri, l’espiroqueta, relacionat amb l’origen de la vida. Cal afegir que la seva expressió artística es va transformar quan es va traslladar a París el 1965, on també va prendre part en iniciatives culturals impulsades per col·lectius de lluita antifranquista a l’exili.

A banda de la pintura, l’artista també va experimentar amb el gravat, l’escultura de fusta policromada i les instal·lacions escultòriques. Precisament, una de les primeres peces que Chordà va crear és una joguina per a la seva filla, que actualment es troba al Reina Sofía, i que porta per títol Joguet per a l’Àngela. Una obra on ja es pot observar la voluntat de Chordà de concebre algunes de les seves creacions com a jocs (plaer en diu ella) amb la intenció de ser manipulades. De fet, el servei pedagògic del MAMT ha dissenyat tres recreacions de les obres, seguint les indicacions de l’artista, perquè el públic escolar i familiar hi pugui interactuar i submergir-se en el món de colors i formes de Mari Chordà.

© MAMT / Lila Alberich Fotografia
Les reflexions al voltant d’ella, la seva filla i la turbulenta relació amb el pintor Josep Niebla generen tot un treball que quan torna a Amposta a finals dels anys 60, la porta a fundar el centre cultural “Lo llar”, un centre cultural a la capital del Montsià que va acollir exposicions, projeccions de cinema i teatre, entre altres activitats; a més de celebrar-se l’únic festival de la Cançó Catalana dels Països Catalans el 1968. I més tard, quan l’artista es va traslladar a Barcelona on va crear el bar-biblioteca “laSal”, en clau feminista, situat a la cruïlla del carrer Riereta amb Aurora, al número 8. Aquest va ser el pretext perquè ben aviat es desenvolupés l’editorial de literatura i assaig de dones, LaSal Edicions de les Dones, activa des de 1978 al 1990, creada amb l’objectiu de publicar el treball d’escriptores i poetes, des de les més clàssiques fins a les contemporànies. El projecte es va fundar juntament Mariló Fernández, Isabel Martínez i Isabel Monteagudo. Més tard s’hi afegirien també Maria Bauçà, Mireia Bofill, María José Quevedo, Carme Cases, Montserrat Abelló, Mercè Fernández, Isabel Segura, Goya Vivas i Eugenia Curto, a més de Sat Sabaté i Montse Solà, i es van involucrar moltes altres dones amb el transcurs del temps. A partir d’aquí, a Chordà també se la va vincular amb l’activisme i les manifestacions en una època en què es vulneraven molts dels drets de les persones. Les dones van sortir al carrer per defensar la seva identitat sense diferència de classe i això va quedar enregistrat a través de les imatges de la fotògrafa Pilar Aymerich.

© MAMT / Lila Alberich Fotografia

© MAMT / Lila Alberich Fotografia
La poesia i els llibres sempre acompanyen a Chordà, per aquest motiu durant la mostra també podem llegir versos dels seus poemes al costat de les obres que s’exposen amb la finalitat de fer una lectura més enllà del que es pot veure, una selecció que ha anat a cura de la comissària i historiadora de l’art Teresa Grandas. Amant de la seva llengua materna, el català, ha publicat una sèrie de llibres de poemes... i moltes altres coses, Umbilicals (2000) , Quadern del cos i l’aigua amb il·lustracions de Montse Clavé (1978), Locomotora infidel pel passat (1988) i No com un so (2022).
Tot el seu recorregut també li va fer merèixer la Creu de Sant Jordi l’any 2022. La vida de l’ampostina i el seu llegat artístic sempre es troben estretament vinculats, convertint-se en una eina de transformació de la seva perspectiva actual i futura. Mari Chordà, sense dubte, esdevé una crítica incansable de tot allò amb el qual no concorda, tal com ha expressat públicament en diverses ocasions.