Arts visuals / Art World

Menorca, el territori utòpic de l’art

La poderosa galeria suïssa Hauser&Wirth planta a l’Illa del Rei, al cor mateix del port de Maó, el seu experiment més esbojarrat i imaginatiu, després d’una inversió de 4 milions d’euros i quatre anys de desmanegats tràmits administratius

Imagineu per uns instants un petit illot al cor de la Mediterrània occidental el contorn físic del qual acull el més semblant a un microestat governat per una comunitat d’artistes, galeristes i homes de cultura. Tots ells viuen en feliç harmonia, envoltats pels quatre costats d’una naturalesa cisellada amb colors blaus, blancs i verds d’una puresa gairebé impensable. Aquest territori utòpic, tresor de solitud, verisme i silenci, ha viscut en els últims anys, com una aspiració impossible, dins els caps d’Iwan i Manuela Wirth, un dels matrimonis més influents de l’art modern, amb sales obertes a Nova York, Londres, Zuric, Hong Kong, Gstaad, Saint Moritz, Mónaco i Los Àngeles. Avui ja és una realitat.

Illa del Rei. Hauser & Wirth Menorca

La parella suïssa, que comparteix el podi mundial de la Champions de l’art al costat de noms com els de Gagosian, Pace i David Zwirner, acaba de fer realitat el seu projecte més esbojarrat, amb l’obertura d’una nova galeria Hauser&Wirth a l’indret mateix on fa 734 anys va desembarcar el rei Alfons III, quan va arribar per conquistar l’illa de Menorca als musulmans, l’illot que els anglesos batiaren segles més tard com Blody Island i que acull un antic hospital naval en desús. Amb el compliment d’aquesta aventura, aquest rialler i afable matrimoni suís enamorat de l’art i la natura ha demostrat que les illes són llocs perfectes per a la ficció i la mitologia, però també per als somnis: un paradís espiritual d’art i de recolliment quasi místic amb el qual aspira a donar un salt més en el seu afany d’encaminar l’art modern dins una mena d’edat d’or nova, allunyada de la falsetat, l’esnobisme i la podridura que es belluga al compàs del negoci de l’art modern i de les galeries internacionals.

Amb Hauser&Wirth Menorca, Iwan i Manuela Wirth ja tenen la seva Ciutat de Parella particular, i també la més especial de totes les seves galeries. «Havíem escollit Menorca per tenir una casa, i després ha estat Menorca la que ens ha escollit a nosaltres», confessa Iwan Wirth, el xerraire de la parella, que es va atrevir a obrir la seva primera galeria als 16 anys amb els diners prestats per la seva sogra, la vídua milionària i industrial Úrsula von Hauser. «De sobte, ens hem trobat amb aquest paratge increïble. El nostra amor passional per la gent de Menorca i per la natura i el potencial de l’illa, ens hi han empès. Ha estat una barreja d’instint primari i d’estratègia. Veritablement, ha estat una decisió presa amb l’estómac. Ens agrada confiar en el nostre instint». Sigui com sigui, la cosa sembla haver funcionat. Després de la reobertura de Chillida Leku en 2019, el desembarcament artístic de la coneguda galeria suïssa a l’Illa del Rei ha col·locat de la nit al dia Menorca en el mapa de l’art contemporani. El projecte, que comprèn un espai expositiu format per vuit galeries i un Education Lab, arriba amb gairebé un any de retard per la pandèmia, però amb un plantejament molt potent i amb noms com el de l’artista estatunidenc Mark Bradford com a carta de presentació en aquesta primera obertura de portes.

Escultura d’Eduardo Chillida. © Zabalaga Leku. San Sebastián, VEGAP, 2021 Cortesia Successió Eduardo Chillida i Hauser & Wirth Foto: Daniel Schäfer

La galeria suïssa ha rehabilitat diferents estades de l’illot i compta amb 1.500 metres quadrats per a exposicions, un restaurant i un centre d’activitats. El responsable del projecte de conservació que ha transformat els edificis de l’hospital de Langara en un centre d’art és Luis Laplace, arquitecte argentí establert a París i col·laborador habitual de la galeria, que ha cercat la inspiració en el passat naval de l’edifici. El punt de partida ha estat el projecte de Hauser&Wirth a Sommerset, tot i que la galeria de Menorca té identitat pròpia. «L’arquitectura menorquina té un valor gestual increïble -diu Laplace, que té casa a l’illa- i és molt més humana que l’acadèmica».

En el seu recorregut exterior d’escultures, s’hi troben obres de Louise Boirgeois, Eduardo Chillida, Joan Miró i Franz West. Els jardins que envolten els edificis han estat dissenyats per Piet Oudof, responsable de la High Line de Nova York, i incorporen varietats de plantes autòctones adaptades al clima mediterrani. El centre acull també un restaurant, on es serveixen productes locals i de temporada, i una botiga on es poden adquirir publicacions d’art i artesania menorquina.

Al fons escultura exteriror de Joan Miró. Hauser & Wirth Menorca © Successió Miró / VEGAP, 2021 Col·lecció privada. Cortesia Hauser & Wirth Foto: Daniel Schäfer.

La Fundació

L’illot, que es troba a pocs minuts en barca des del port de Maó (s’hi pot arribar cada hora a bord dels inconfusibles Yellow Catamarans), alberga un hospital en desús fundat per la marina britànica el 1711 i un conjunt d’edificis abandonats del segle XVIII. Tant el projecte de la seva recuperació com la mateixa idea de portar Hauser&Wirth a Menorca deuen la seva empenta al militar maonès i excap de l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol Luis Alejandre, promotor i fundador de la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei, que durant els últims quinze anys ha treballat incansablement amb l’ajut de voluntaris internacionals per a la protecció i conservació d’aquest emplaçament històric. El general conta que van prendre la decisió de recuperar el conjunt, després d’una visita d’un grup d’arquitectes de l’Escola Naval de Barcelona, el 2004, que els van fer veure l’estat lamentable dels edificis. Després de més de quinze anys de feina, és molt el que s’ha aconseguit. La Fundació, que decidí arrencar motors el 2005, ha creat un museu que celebra els 300 anys d’història de l’hospital, amb sales dedicades a les diferents disciplines mèdiques a la planta baixa, i un centre d’interpretació del port de Maó a la primera. Amb tot, calcula que encara els queden per endavant quatre anys de feina bons. Però bona part del treball està fet. Com el de portar la galeria a l’illot, una idea de Luis Laplace que el militar menorquí es va encarregar de traslladar al matrimoni. «Quan vàrem rebre la invitació de Luis Alejandre no podíem ni tan sols imaginar la idea de portar aquí la galeria», confessa Manuela, dona d’una excepcional sensibilitat i intel·ligència i filla d’Úrsula von Hauser, la matriarca multimilionària propietària de la cadena d’electrodomèstics Fust AG, que va deixar a Iwan, quan aquest era només un bergant, els primers milions per comprar un Picasso i un Chagall i arrencar el seu negoci. «Després, Alejandre va venir a Sommerset amb un grup de voluntaris de la Fundació i ens va convèncer al meu marit i a mi que aquesta seria una gran galeria».

Escultura exterior de Louise Bourgeois. Hauser & Wirth Menorca © The Easton Foundation/DACS Cortesía The Easton Foundation i Hauser & Wirth Foto: Daniel Schäfer

Els acords amb la Fundació han estat fonamentals per a poder obrir el centre d’art. «Ells només volien entendre’s amb nosaltres, des del començament ens van deixar clar que no volien tractar directament amb les administracions», conta Alejandre. Els recels de la galeria semblen ben fundats, especialment després del fiasco amb el Govern basc, quan un desacord econòmic amb la família de l’escultor Eduardo Chillida, va obligar a tancar 8 anys el museu Chillida-Leku. Després d’aquella experiència catastròfica van decidir que ja en tenien prou. Per sort, tot i la tradicional lentitud exasperant amb què es manegen les administracions menorquines, aquest cop les coses han estat diferents.

Quinze anys, prorrogables per altres deu

Solucionat el tràngol d’haver de bregar amb l’Administració, la Fundació passava a subrogar-se, de fet, en el paper dels galeristes. Era l’agost de 2016, tot i que l’acord no s’aprovà fins al febrer de l’any vinent. La fórmula: un conveni administratiu de concessió d’ús privatiu de l’espai (en quedava exclosa la zona arqueològica, que inclou una antiga basílica paleocristiana del segle sisè a.C., descoberta el 1888) entre l’Ajuntament de Maó, propietari de l’illot, i la Fundació com a adjudicatària. Com a entitat sense ànim de lucre, l’entitat fundada pel general Alejandre ja tenia les mans lliures per poder tractar amb la galeria. El termini inicial de la concessió -quinze anys- expira el 2032, tot i que encara es pot prorrogar una dècada més. «Nosaltres som pobres i no propietaris, cal que això quedi clar», assenyala el militar. «Som uns simples servidors».

El batle de Maó, Hèctor Pons, reconeix que el camí ha estat llarg. «Ha estat per a tots nosaltres tot un repte administratiu i urbanístic», una afirmació que subscriu fil per randa la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora. «L’obertura de Hauser&Wirth Menorca col·loca l’illa en l’epicentre de l’art d’avantguarda. Menorca entra de ple en el circuït mundial de l’art contemporani. Aquest és un projecte de present i de futur per a Menorca». Iwan, el loquaç i hiperactiu amo de la poderosa galeria suïssa, entén l’obertura de Hauser&Wirth Menorca com una peça més d’un model de negoci holístic. «El nostre concepte és inclusiu. Pots venir fins aquí a fer una volta per l’illa, a visitar la Fundació o a prendre una cervesa. Aquest no és un lloc d’entreteniment, és un lloc espiritual. D’alguna manera, ens agrada ser el futur de les galeries comercials».

Hauser & Wirth Menorca © Schaefer.

Per fer realitat el seu nou somni, la parella no ha escamotejat mitjans: més de 4 milions d’euros d’inversió. «Ens hi hem deixat molts esforços i molts diners, més dels que pensàvem, però crec que el retorn de la inversió serà fenomenal. Serà un llegat per a les generacions futures», sentencia. Una de les particularitats de Hauser&Wirth Menorca és que tot el personal que hi treballa són menorquins. Aquesta va ser, de fet, una de les condicions que els va plantar la Fundació. Començant per la mateixa directora, Mar Rescalvo, exgerent de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i amb experiència al CCB barceloní i en diferents projectes culturals a Amsterdam.

El centre d’art de l’Illa del Rei romandrà obert en temporada alta fins al 31 d’octubre i el seu accés serà gratuït. Tot i que els galeristes ja tenen llista d’espera entre la plèiade d’artistes que integren la seva nòmina de noms estel·lars, els responsables de Hauser&Wirth no volen avançar res més de la programació, empeltats de la filosofia menorquina del a poc a poc que tant sembla agradar-los. Mentre, la galeria ha dissenyat un programa educatiu i cultural que acompanyarà fins al 30 d’octubre l’exposició ‘Masses and Movements’ de Mark Bradford i ha establert aliances amb reputats festivals de l’estiu enorquí com Pedra Viva o Es Claustre, que anima l’escena cultural local amb cicles de concerts de bandes locals i nacionals, per fer encabir alguns dels seus espectacles. Com les plantes perennes utilitzades per Piet Oudolf al jardí de l’illot, Hauser&Wirth Menorca arrenca amb la força d’un projecte inspirat en un canvi en el model de promoció i venda de l’art que ha vingut per quedar-se. El temps en dirà la darrera paraula.

L’ocell amb un missatge de denúncia al bec

Tot coincidint amb el desembarcament artístic de Hauser&Wirth a Menorca, l’artista internacional Francisco del Pájaro ha deixat la seva petjada en forma d’un cavall negre de proporcions gegantines i les paraules en vermell ‘Art is trash’ (‘L’art és fems’) a la façana de l’edifici de l’antic restaurant Rocamar del port de Maó. Uns cavalls molt habituals a algunes barriades marginals de Barcelona, però de dimensions més reduïdes, raó per la qual el mural no ha passat pas desapercebut. El pintor extremeny autodidacta que ha causat impacte amb les seves creacions a Barcelona, Londres o Nva York, ha obert al carrer Josep Maria Quadrado de Maó un centre d’art efímer sota l’impuls de l’empresari Benito Escat. Es tracta del projecte d’art alternatiu ‘Oxímoron’, que acollirà, fins a finals de setembre, exposicions de diferents artistes. ‘Art is trash’, segell propi per a un creador que fa bandera de la llibertat artística i de la denúncia a partir de deixalles.

Proposta d’art efímer de Francisco del Pájaro (‘Art is Trash’) al centre de Maó vinculada al projecte de Hauser & Wirth Menorca
Carles Marqués
Carles Marqués: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close