Les noves tecnologies estan modificant la forma de concebre les llars, estan possibilitant el canvi cap a les ciutats intel·ligents, en què el 5G, la intel·ligència artificial, la domòtica, les càmeres, els drons, els dispositius mòbils fan que cada vegada estiguem més connectats i observats. L’ús de múltiples dispositius ha simplificant les nostres tasques, la vida quotidiana, ha canviat la manera en què ens relacionem i ha optimitzat els recursos.
Tota aquesta activitat que realitzem a través de xarxes socials, dispositius i màquines interconnectades generen una gran quantitat de dades, permeten que es pugui monitoritzar gran part del nostre dia a dia a temps real, tenir un major control de les nostres activitats. En l’era de la informació les dades s’estan convertint en un dels béns més apreciats, l’interès que han despertat ha fet que es crei una una nova ciència social que es dediqui al seu estudi. El seu tractament i anàlisi permeten obtenir una gran informació sobre hàbits, interessos i gustos.
El sorgiment de noves eines estadístiques com SmartData permet una gran recopilació de dades de forma instantània, a diferència d’altres eines aquest sistema també és capaç d’analitzar-la. Aquesta tecnologia és utilitzada per Andalusia Lab, empresa que ha creat un software per analitzar les dades turístiques, per mesurar la valoració sentimental que les persones tenen sobre una sèrie de destinacions turístiques, una cosa que serveix a la Conselleria de Turisme de la Junta d’Andalusia per poder prendre millors decisions, conèixer millor les preferències, gustos, com organitzen el viatge o les seves reaccions a l’arribada a les diferents destinacions per a més informació veure aquest article publicat a El País. Un article anterior publicat en el mateix diari el 17 de maig de 2019 a partir d’una estadística relacionada amb els animals domèstics, la va utilitzar per mesurar el grau de soledat a les ciutats, en el seu article ‘Más perros que menores de 15 años‘ Ferran Bono va escriure, “A Espanya hi ha més animals de companyia que nens menors de 15 anys. La gent viu cada vegada més anys i més sola (…) La majoria dels 13 milions de mascotes registrades a Espanya viu a les ciutats. La soledat dispara la seva presència “.
Dues interessants exposicions han pres la mesura com a tema, parteixen de plantejaments diferents, però s’interessen per la mesura de coses que no són mesurables o no són objectives, com la felicitat. Our Happy Life Architecture and Well-Being in the Age of Emotional Capitalism i Mesuras, Prácticas en el espacio expositivo es poden veure fins al Centre Canadenc d’Arquitectura de Montreal i a la Fundació Antonino i Cinia en Cerezales del Condado, León.
Our Happy Life Architecture and Well-Being in the Age of Emotional Capitalism, comissariada per Francesco Garutti es pot veure en fins al 13 de novembre. L’exposició comença amb qüestions com: Com mesurem la qualitat de les nostres vides? Quines són les dades que hi ha darrere de la felicitat? Per intentar donar resposta a aquestes qüestions s’han basat en les llistes d’indicadors, índexs i classificacions, encarregades i produïdes per entitats públiques i privades que han aparegut en l’última dècada, després de la creació del govern de Nicolas Sarkozy i d’un comitè encarregat de repensar el PIB com una mesura del progrés social i la iniciativa de 2010 de David Cameron per recollir estadístiques nacionals sobre el benestar que es poden prendre com els marcadors inicials de la nova “Agenda de la Felicitat”.
L’exposició de manera crítica analitza els canvis que han introduït aquests nous models d’anàlisi de dades que intenta mesurar les emocions, en l’última dècada que ha estat marcada per la crisi econòmica. Com la proliferació de documents, d’índex d’informes de felicitat mundial i informes d’habitabilitat global que incorporen dades subjectives sobre el benestar juntament amb dades tradicionalment més objectives i quantitatives. Han convertit els nous manuals de la felicitat en instruments des dels quals es poden tornar a reformular els principis del disseny des d’enfocaments com la sostenibilitat i la seguretat que estan canviant la concepció de comoditat o la relació entre feina i temps lliure.
Our Happy Life és un estudi en tres actes sobre els nous models espacials basats en la mesura de la felicitat, que inclouen una dissecció del projecte polític darrere dels mètodes de recopilació i implementació de dades sobre la ciutat, una anàlisi del component emocional del mercat immobiliari i una desmitificació de la idea de l’espai social. La mostra a partir de fotografies, de vídeos, de collages, documents, etc. realitzats per creadors com Fischli & Weiss Erin Weisgerber, Maria Malgorzata Olschowska, estudia les ramificacions espacials i sociològiques d’aquest fenomen i es complementa amb una excel·lent publicació que inclou una entrevista amb Will Davies, converses amb Daniel & Simon Fujiwara, assajos de Deane Simpson, Mirko Zardini, Ingo Nierman. Inclou diferents casos studies on podem trobar el referent a la ciutat de València, Banning the València panorama, en què analitza com s’havien promocionat les terrasses i teulades com a espais per tenir experiències especials en l’entorn d’Airbnb, però com el soroll, les molèsties que causaven han portat a plantejar una situació legal que a la ciutat de València limiten els lloguers turístics als primers pisos, restringint, limitant l’experiència romàntica dels turistes en els edificis privats, la publicació com l’exposició qüestionen “l’Agenda de la Felicitat”, des de la perspectiva de l’arquitectura en què cohabiten accidents urbans, ambients financers i anomalies jurídiques
La Fundació Cerezales Antonino i Cinia presenta l’exposició Mesuras, Prácticas en el espacio expositivo comissariada per Jorge Blasco es pot veure fins al 17 de novembre a Cerezales del Condado, León. En aquest cas porta la qüestió de la mesura al terreny artístic; parteix d’una concepció àmplia del terme Mesures en castellà té diferents significats com mesurar, curar i pensar sobre alguna cosa analitzant. Aquest últim matís de significat, pràcticament en desús, ens porta a aquest muntatge amb tota la intenció com un dels exercicis bàsics de la pràctica artística i de les pràctiques que es mouen en les seves rodalies.
El projecte també pren com a referència el llibre El vértigo de las listas d’Umberto Eco, en el qual es parla de les llistes poètiques i el perquè de les seves existència. La selecció s’ha realitzat basant-se en la seva próximidad al verb mesurar, les obres mesuren el immesurable com descriu Jorge Blasco: “Hi ha territoris callats que demanen i necessiten la seva pròpia manera de ser mesurat per mètodes poètics (també polítics) una forma en què les eines de mesura comuns no arriben a detectar. D’aquí que l’art entri en joc per a la mesura d’allò intocable, del que se sap, però s’escapa de les mans “.
L’exposició relaciona documentació iconogràfica i textual de diferents arxius com el de la Reial Cancelleria de Valladolid i de l’Arxiu Històric Provincial de Lleó amb les obres de 15 creadors contemporanis entre els quals es troben Rosell Meseguer, Ana Amorim, Lara Almarcegui, Alberto Baraya, Clara Montoya, Llorenç Barber, Lluís Hortalà, Enrique Carbó, Jorge Ribalta, Nicu Ilfoveanu, Javier Ayarza, Pep Vidal, Lúa Coderch, Assumpció Molins Gros, Claudio Zulian, les seves fotografies, vídeos, instal·lacions, partitures i dibuixos omplen de mesures el fantàstic espai de la Fundació Cerezales Antonino i Cinia.
