Arts visuals

Modest i Alexandre, cosins Ynglada

Els pintors Modest Urgell i Inglada i Alexandre de Riquer i Ynglada  eren cosins per la banda materna. Les seves mares, Antònia i Elisea Ynglada i Moragas, eren filles d’una casa benestant, il·lustrada i liberal de Vilanova i la Geltrú.

Modest Urgell va néixer a Barcelona el 13 de juny de 1839. Alexandre de Riquer va néixer a Calaf el 3 de maig de 1856. Alexandre, tercer fill del matrimoni Riquer Ynglada, es portava 17 anys amb el cosí Urgell Ynglada. Quan Alexandre era un infant de bolquers, un intrèpid Modest Urgell ja somiava a fer teatre i formava part d’algunes companyies amateurs. La família, però, no van veure amb bons ulls aquesta inclinació i van orientar la vocació artística del jove Modest cap al món de la pintura, apuntava talent. La van encertar: tothom té a la retina els seus impactants quadres de capvespre, aquella hora màgica entre dues llums en la línia romàntica i simbolista de Caspar Friedrich.

Modest i Alexandre van mostrar aviat les seves aptituds artístiques. Tots dos es van formar a l’Escola de la Llotja (Riquer s’havia iniciat abans, a Tolosa de Llenguadoc durant l’exili del seu pare Martí de Riquer, dirigent carlí). Tots dos van sobresortir amb els seus treballs, si bé a Modest Urgell el van rebutjar en les exposicions organitzades a Llotja per considerar les seves obres massa avançades. Sovint l’acadèmia s’estanca i no sap llegir bé la dinàmica de l’art. Així, doncs, com que no tenia l’acadèmia a favor, a Urgell li va costar obrir-se camí a Barcelona i va ser a Girona on va poder començar a desenvolupar amb llibertat la seva obra. De caràcter fort, mai no va negar el seu poderós instint artístic que anys a venir el durien a l’èxit.

De temperament abrandat i segur d’ell mateix, també des de ben jove Alexandre de Riquer va destacar en la pràctica de l’art: amb vint anys ja treballava de dibuixant per a revistes com La Il·lustració Catalana i Arte y Letras. Capdavanter de correnties estètiques com va afirmar el crític d’art Alexandre Cirici, els seus treballs al començament realistes i detallistes com els d’Apel·les Mestres, de qui era molt amic, van anar convergint en l’estètica de l’Art Nouveau, Modern Style o Modernisme segons el lloc, que en el cas de Riquer s’agermanava als corrents de gust medievalista, al prerafaelitisme i el moviment Arts and Crafts de matriu anglesa, així com es va enamorar i va adoptar en les seves creacions el japonisme tant de moda a Europa en el tombant del segle.

Retrat de Modest Urgell.

L’any 1868 Modest Urgell es va desplaçar a París en viatge d’estudis, aleshores un centre neuràlgic del món de l’art. Hi va conèixer Gustave Courbet, en va admirar el seu art realista, si bé l’art d’Urgell està influït pel paisatgisme de Joaquim Vayreda de qui va ser amic i condeixeble a Llotja. El viatge d’estudis d’Alexandre de Riquer, que no va ser fàcil d’obtenir per part del seu pare, va ser la mare qui el va recolzar en aquesta empresa, va ser a Roma l’any 1879, eixamplant-se al nord d’Itàlia, Florència, París i Londres. Sens dubte els mestres del Quatrocento, amb la seva pintura contemplativa, reposada i de respir espiritual, van influir notablement en l’art d’Alexandre de Riquer. Definitiu per a l’evolució de la seva carrera artística va ser l’estada a Londres l’any 1894. A partir d’aquest moment i enamorat de l’art aplicat a la gràfica que hi va descobrir, Alexandre de Riquer va impulsar el conreu del cartellisme i l’exlibrisme a Catalunya, així com la pràctica dels oficis artístics elevada a categoria d’art.

Una característica anímica uneix els dos cosins d’aparences físiques tan allunyades (només comparteixen l’esborrifament dels cabells), i és el seu temperament entusiasta que els va impulsar a explorar els límits de la seva frondosa creativitat, expandint-la en el conreu de diverses disciplines. Modest Urgell, reconegut artista pintor aquí i també en l’àmbit internacional (va viure força temps a França), va arribar a destacar com a actor (aquella vocació juvenil que mai no va desmaiar en la seva ànima!), així com va ser autor d’obres de teatre de les quals destaquen Turbonada (1870), Lluny dels ulls i Un terrós de sucre (1898). Modest Urgell també va escriure una saborosa literatura memorialística on es transparenta el seu pensament.

Alexandre de Riquer és considerat un artista de l’art total pel fet d’unir en una mateixa persona les facetes de pintor, dibuixant, dissenyador, decorador, gravador, exlibrista, narrador i poeta. Entre el 1897 i el 1910 va publicar el llibre de memòries d’infantesa Quan jo era noi, i els llibres de poemes Crisantemes, Anyoranses, Aplech de sonets. Les cullites. Un poema d’amor, Poema del bosch, així com la monografia dedicada a l’artista anglès Robert Anning Bell a qui va conèixer. Modern, elegant, amb amplitud de mires intel·lectuals i un cosmopolita de sòlida catalanitat, Riquer va ser també un gran polemista que organitzava tertúlies artístiques, musicals i culturals a la seva casa-taller del carrer de la Freneria de Barcelona, davant de la catedral, així com va mostrar-se un crític d’art de nivell en els seus articles sobre art i artistes publicats en revistes com Joventut, de la qual va ser membre fundador (1900) i el director i crític d’art fins l’any 1901. Amb anterioritat, l’any 1893 Alexandre de Riquer havia estat un dels membres fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc, cercle artístic encara actiu en l’actualitat.

Cartell Alexandre de Riquer: Fàbrica de lustres cremas y betunes de S. Ricart.

Modest Urgell va ser fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya que feia les seves trobades a la Sala Parés (la mateixa sala d’art on l’any 1890 va debutar amb èxit Alexandre de Riquer. Conten les cròniques que a la Sala Parés l’artista sens dubte una mica histriònic que era Modest Urgell (qui no el recorda fotografiat amb aquell posat seriós com si fes un paper de teatre, amb aquells cabells blancs estarrufats i bigotis generosos) es mostrava ocurrent i narrador eficaç d’anècdotes sempre interessants que feien les delícies dels amics que hi assistien.     

El pintor Modest Urgell va acabar guanyant-se molt bé la vida. En la seva maduresa, la seva pintura agradava, si bé l’èxit va fer que es repetís una mica. Alguna crítica li va arribar, en aquest moment d’eufòria, però Urgell, fidel a ell mateix, no en va fer cas, s’ho va prendre amb humor i com a resposta irònica va començar a titular alguns dels seus quadres Més del mateix.

Arribats fins aquí, caldria preguntar-nos quina faceta de la personalitat artística de Modest Urgell era la més destacada: si la faceta de l’artista pintor d’aquells paisatges nocturns d’atmosfera romàntica, o d’aquelles barques eremítiques a la platja de Berck tot mostrant un evident estat anímic de melancolia, o la faceta d’autor teatral faceciós que tenia el pseudònim de Katúfol, un nom de ressonàncies pitarresques.

Modest i Alexandre, el cosins Ynglada, tenien una concepció global, renaixentista de l’art, la qual cosa els va permetre acordar diverses disciplines en la manifestació artística de les seves obres, ja fossin plàstiques o literàries. La història de l’art ha reconegut en Modest Urgell un clar i brillant representant del Romanticisme en la pintura catalana. A Alexandre de Riquer, modernista arquetípic, la història de l’art el considera el més sobresortint representant del Modernisme simbolista a Catalunya aplicat també a les arts decoratives i esdevenint pioner en el camp del disseny.

Pintor de grans crepuscles que sempre tenia a punt algun argument per discutir amb l’acadèmia ancorada en el passat, per a Modest Urgell els quadres assolellats no tenien gaire interès, deia que eren la «prosa del paisatge».

Una altra opinió tenia Alexandre de Riquer, poeta fins al final dels seus dies. Exiliat a Mallorca per la incomprensió ambient dels noucentistes, Riquer va iniciar una nova etapa artística amb la pintura d’uns paisatges que no són ni melancòlics ni assolellats sinó una explosió de clorofil·les i ambients panteistes. Els paisatges pintats per Riquer es mostren efervescents i animats per la vida que hi germina a cada minut, a cada segon. Vida que bull en cada fulla i en cada branca que mou el vent i que respira a través d’una poètica de la llum i dels habitants del bosc amb reminiscències artúriques. Pintura que, amb fibra i pinzell ardent, combina la contemplació i la introspecció, característica present en tota l’obra d’Alexandre de Riquer, un mestre a l’hora d’harmonitzar polaritats. No en va, en el seu Credo escrit uns pocs mesos abans de morir, va afirmar: «Crec en la Veritat de plàstica harmonia». La Veritat com a Bellesa i la Bellesa com a Veritat és el fil conductor de tota la seva obra, des de la més idealitzada, simbòlica i espiritualitzada (apol·línia) fins a la més figurativa i panteista (dionisíaca).

Modest Urgell i Inglada va morir el 3 d’abril de 1919, l’any passat se’n va commemorar el centenari. Alexandre de Riquer i Ynglada va morir el 13 de novembre de 1920, enguany se’n commemora el centenari. Modest Urgell va ser professor a l’Escola de la Llotja, Alexandre de Riquer ho va ser a la seva casa-taller: tothom qui va voler aprendre l’art de gravar en va rebre el seu mestratge. L’àmplia concepció de l’art d’ambdós artistes es va estendre a ensenyar el que ells mateixos havien après i cultivat tota la vida amb determinació, idees clares i indubtable passió.

En les biografies d’Urgell i de Riquer no apareixen dades sobre si es van tractar molt o poc, si van discutir sobre l’art com a via de coneixement i la pràctica artística com a exploració de les possibilitats creatives. Es portaven massa anys per coincidir estèticament i personalment. És possible, però, que es veiessin en trobades familiars, fins i tot podem imaginar l’admiració del jove pel gran: Riquer tenia una gran capacitat per a la meravella i l’emulació del bell. Un i altre pintor van compartir el gen de l’art que van fer créixer i brillar. Urgell polint com en un retaule la llum violeta d’un crepuscle, el perfil sedós dels xiprers d’un cementiri, el to platejat d’una barca varada. Riquer va fer emergir la llum de l’art en la silueta ingràvida d’un ocell o en les ales d’una flor, en el rostre nacrat d’una musa medieval en un jardí de roselles o de crisantems, en el bust regi d’una dona moderna, en la resolució cromàtica d’un cartell, en l’atmosfera incandescent i vibràtil d’un bosc mallorquí.

Teresa Costa-Gramunt
Escriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d'opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme, la seva obra poètica forma part de diverses antologies. Comissària de l’Any Riquer.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close