Arts visuals

Morera, capital Lleida

Les Sagrades Escriptures ens diuen que el poble d’Israel vagaren quaranta anys pel desert del Sinaí cercant la terra promesa. Un no res al costat del segle que el Morera —Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida— fa que volta per la capital de la Terra Ferma cercant la seva seu estable promesa. 

Per fi! El Museu Morera de Lleida ja té casa seva
En aquest article no ens planyerem de la travessa del desert que patí el museu lleidatà a la cerca d’una seu estable, única i intransferible. Ja ho han llegit a dalt. Ara ens toca explicar el present i el futur. Veure l’art lleidatà i nacional des de Lleida amb tots els seus ets i uts. 

Però necessitem saber on som! 
A la frontera entre la Lleida més històrica i la contemporània, com mostren les restes arqueològiques trobades al llarg de l’obra i l’origen de l’edifici, trobem l’antic Palau de Justícia. Un edifici aixecat després de la Guerra Civil a partir d’un projecte de l’arquitecte Francisco Clavera sobre el solar que ocupava l’edifici noucentista de l’Alfòndec de l’arquitecte Celestí Capmany. Tot al tram central de la rambla de Ferran. 

El nou projecte arquitectònic per l’antic palau ha despullat l’arquitectura de l’edifici per donar el nou ús de museu. Tot i això, el visitant reconeixerà algunes formes i volums de l’edifici. Molt fotogènic i instagramejable és el pati cobert, just sobre a l’entrada del museu, que esdevé eix visual de baix cap dalt. Un eix que també ens ajuda a connectar-nos amb el sentit de la visita, de dalt cap baix. 

El cel del museu, la cinquena i quarta planta, guarden unes fantàstiques vistes sobre els terrats de Lleida i un espectacular marc per a la Seu Vella. En aquestes mateixes plantes també trobem espais de treball, restauració i reserva del museu. Tot allò que els museus fan, però que no veiem. 

A la tercera, segona i primera planta del museu ja comencem a trobar-nos de cara amb la col·lecció o fons exposat del Morera. Amb una visió força contemporània del fet museístic, l’exposició actual s’allargarà fins al 2 del 2025. D’aquesta forma la mostra evoluciona i el museu pot mostrar uns tòtems però també actualitzar l’exposició sense encotillar-se. 

Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art títol d’aquesta exposició inaugural narra els canvis artístics i culturals que s’han esdevingut al llarg del segle XX i fins a l’actualitat, i posa l’accent en les obres d’art que permeten explicar moments rellevants de la nostra història. Des del paisatgisme de Jaume Morera i Galícia i Carlos de Haes a les creacions més contemporànies amb noms com Antoni Abad, Ignasi Aballí o Albert Bayona, passant per noms com Xavier Gosé, Antoni Garcia Lamolla, Palmira Puig, Rosa Siré, Antoni Tàpies o Leandre Cristòfol, entre d’altres.

L’exposició s’ha distribuït a partir de cinc àmbits temporals: Lleida 1900. Entre la tradició i la modernitat (1900-1930); Temps de conflictes (1931-1945); Una llarga postguerra (1946-1967); Transicions (1968-1995) i Pràctiques artístiques contemporànies (des del 1996 fins a l’actualitat).

Els àmbits enllacen les grans figures de l’art lleidatà amb noms i referències artístiques nacionals. Una cadena que va deixant-nos alguns nusos al mig del camí que hem d’anar desfent. Com illes al mig del mar —o del Segre— petits àmbits o espais dedicats a epicentres temàtics combinats amb la presència d’un orde temporal. La dona, els models de Gosé, els dibuixos d’en Samarra, els paisatges, l’escultura, la relació de Lleida i la publicitat o l’arquitectura conformen alguns d’aquests àmbits lligats amb la mostra.  

El recorregut pel nou Morera també representa trobar, a la zona més contemporània, òbviament, creacions d’artistes vius. Per alguns pot ser una sorpresa, però el museu lleidatà —que comparteix ecosistema local amb el Museu de Lleida i el Centre d’Art la Panera— demostra la seva visió de futur amb aquest fet. Fins i tot, en un cas molt concret, trobem creacions produïdes amb assistència o col·laboració d’intel·ligència artificial. 

Al llarg de l’exposició també apareixen alguns dipòsits procedents d’altres centres museístics del país: MNAC, Museu d’Art de Cerdanyola… També d’arxius, d’on prové la primera pel·lícula completa enregistrada i conservada a la demarcació de Lleida: Festa Major de Tàrrega 1914. Al mateix temps, el visitant podrà conèixer algunes de les obres adquirides pel museu al llarg del procés de creació i conformació del discurs que ara s’ha materialitzat. 

Aquesta nova ubicació també ha suposat l’aparició d’una nova imatge gràfica, la reformulació d’altres serveis del museu i l’arribada d’una nova web. Uns canvis que reafirmen aquesta reformulació moreniana. 

Esperit de canvi amb vocació de tradició que s’estableix en un nou espai, el nou Museu Morera amb capital a Lleida.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close