Arts visuals / Exposicions

Nancy Holt: la mirada cap endins i la mirada cap enfora

Encara sou a temps de veure a Barcelona una mostra excepcional que no hauria de passar desapercebuda; ens referim a l’exposició de l’obra de Nancy Holt al MACBA, la retrospectiva més gran d’aquesta artista que s’ha pogut veure a Europa.  Aquesta és una gran oportunitat per gaudir de l’art de Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 – Nova York, 2014), una de les pioneres i de les artistes més importants de l’art conceptual nord-americà i del moviment del  land art en general. És el primer cop que podem veure els seus treballs al nostre país i, a més, l’exposició és molt representativa d’una època, d’uns artistes i d’unes idees que encara són molt presents a la nostra cultura.

Nancy Holt / Dins fora
MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona)
Plaça dels Àngels, 1
Barcelona
Fins al 7 de gener de 2024

El context de l’activitat artística de Nancy Holt és el dels moviments culturals que van sorgir o es van desenvolupar durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Ens referim a l’ecologia i la preocupació pel medi ambient, al feminisme, a la justícia social, al pacifisme, a la recerca d’una nova espiritualitat.

La mostra ha estat comissariada per Katarina Pierre (directora del Bildmuseet d’Umeå, Suècia), Lia Le Feuvre (directora executiva de la Holt/Smithson Foundation) i Teresa Grandas (conservadora d’exposicions del MACBA).  Està composta per una selecció de treballs que van des de 1966 al 1992 i presenten molt diferents formes d’expressió: poesia concreta, dibuixos, obres sonores, documentació, escultures, instal·lacions, pel·lícules, vídeos, fotografies.

Nancy Holt: Ventilation I, 1985

Just al començar el recorregut, al mateix vestíbul del museu, hi trobem Ventilation I (1985).  Es tracta d’una estructura de tubs que vol fer visible el pas de l’aire per l’interior dels espais arquitectònics, l’aire que circula de forma continuada entre l’interior i l’exterior dels edificis. És una peça feta amb mòduls d’acer que s’adapta als espais i a les necessitats de cada lloc concret i que, en paraules de la pròpia artista, vol «donar forma a l’atmosfera».

En una de les sales de l’interior trobem una altra instal·lació que també incideix en fer visible allò que no veiem. Ens referim a Electrical Lighting for Reading Room, també de 1985, un muntatge, construït amb materials industrials, que il·lumina una sala on podem descansar i llegir. A més, és també una instal·lació interactiva perquè els visitants poden encendre i apagar aquestes llums a voluntat. En aquest cas, l’obra fa visible el flux d’energia elèctrica que travessa tot l’edifici.

Nancy Holt va començar la seva trajectòria artística el 1966 amb la poesia concreta, uns treballs d’experimentació sobre l’estructura, la forma i els continguts del llenguatge. Ja aleshores, en aquelles estructures verbals apareixia el seu interès per l’indret, la geografia, el buit, els cicles temporals, les repeticions. Després, la seva poètica es va traslladar del text a les imatges i es va començar a interessar per les connexions entre la ciència i l’art; cal recordar que havia estudiat Biologia a la Tufts University, prop de Boston, Massachusetts.   

D’aquesta època són, per exemple, Stone Ruin Tour (Visita guiada a ruïnes de pedra), el vídeo East Coast/West Coast (Costa Est/Costa Oest), les composicions de fotografies Down Hill (Turó avall), Over the Hill (Sobre el turó) o Western Graveyards (Cementiris de l’Oest).

Nancy Holt : Diversos Locators

A partir de 1971 comença a realitzar les seves primeres escultures. Els Locators (Localitzadors) són uns dispositius que volen centrar l’atenció sobre qüestions de percepció, sobre detalls que solen passar desapercebuts. Es tracta d’unes construccions molt senzilles, realitzades amb fragments de tubs soldats en forma de T, que ens conviden a mirar a través del seu interior. El seu principal interès rau en el fet de cridar l’atenció de la nostra mirada sobre el procés del mateix acte de mirar. A l’exposició podem trobar diversos locators; uns estan dirigits a cercles negres de diverses mides que es troben a la paret, altres juguen amb la complicitat de miralls i, fins i tot, n’hi ha un que, davant d’un finestral, està enfocant un petit detall de l’edifici del costat del museu.

El 1972, fa les primeres obres en espais oberts. Aquest és el cas de Views Through a Sand Dune (Vistes a través d’una duna de sorra) que consisteix en un tub de formigó que travessa una duna de la platja. Mirant pel forat podem veure una imatge encerclada d’un fragment del paisatge, del mar, del cel i de la sorra; una visió que ens fa prendre consciència del elements primordials.

Nancy Holt: Mirrors of Light I, 1974

A instal·lacions com Holes of Light (Orificis de llum, 1973) i Mirrors of Light (Miralls de llum, 1974) l’artista explora les qualitats de la llum, la seva projecció,  els seus reflexos, i provoca una experiència sensorial entre l’espectador i l’espai.

Una de les obres més conegudes i paradigmàtiques de Holt és, probablement, Sun Tunnels (Túnels solars, 1973-1976).  Es tracta  d’una instal·lació, una site-specific, ubicada al desert de la Gran Conca, a l’estat de Utah, territori ancestral dels pobles xoixons. L’obra està formada per quatre grans cilindres de formigó, de cinc metres i mig de longitud i gairebé tres metres de diàmetre cadascun, que estan col·locats en forma d’X per tal que restin alineats en les posicions de la sortida i la posta del sol en els solsticis d’estiu i d’hivern.

Cadascun té un conjunt de perforacions col·locades en la disposició d’una de les constel·lacions de Dragó, Perseu, Coloma i Capricorn. Per aquests orificis, de dia entra la llum del sol i de nit la de la lluna, tot projectant els punts de llum amb la forma de cada constel·lació; unes projeccions lumíniques que, degut al moviment de la terra, es desplacen lentament per l’interior dels túnels.

En aquesta obra, Holt posa en contacte molts dels seus interessos principals: la mesura del temps, l’astronomia, la percepció, el llenguatge, l’energia. Però el projecte de Sun Tunnels no és tan sols aquesta gran peça; també en formen part dibuixos, plànols, apunts, mapes, fotografies de diversos formats i documentació diversa. Després de la seva instal·lació, Holt va continuar ampliant aquest projecte amb obres com Sunlight in Sun Tunnels (1976), una composició de fotografies preses cada 30 minuts que enregistren els canvis de llum.

Cal no oblidar-se de veure la pel·lícula del procés d’aquest projecte,  Sun Tunnels (1978), que explica de manera detallada la preparació, l’elaboració i la instal·lació d’aquesta peça tan carismàtica.

Nancy Holt : Sunlight in Sun Tunnels, 1976

Nancy Holt tenia un gran predisposició al treball col·lectiu i a la col·laboració en el procés de treball; sovint demanava ajut a enginyers, astrònoms i tècnics de molt diverses professions. Amb la seva parella, Robert Smithson, amb qui compartia interessos i  preocupacions, duia a terme llargs viatges a la recerca de llocs insòlits, allunyats, paradigmàtics, suggeridors. Cal destacar també la seva amistat, entesa i col·laboració amb artistes com ara Carl Andre, Eva Hesse, Joan Jonas, Sol LeWitt o Richard Serra.

El catàleg de l’exposició, amb textos de les comissaries, fotografies, documentació sobre les obres i una auto-entrevista fins ara inèdita, té més de  dues-centes pàgines.  És lamentable que estigui únicament escrit en castellà en un museu situat a Barcelona, un fet que es pot considerar com una mostra de menyspreu i d’un cert colonialisme cultural. És allò que ens recordava Joan Minguet Batllori en un article recent quan parlava del “provincianisme invers”. S’ha perdut una altra ocasió per a traduir els textos fonamentals de l’art conceptual i del land art nord-americà. Si ara que hi ha una gran exposició de Nancy Holt al MACBA no es tradueixen els textos al català, quan es farà?

Nancy Holt es definia com feminista, artista i mística. Estava interessada en fer visible l’invisible, en cridar l’atenció sobre els llocs on centrem la mirada i sobre com ho fem, sobre allò que veiem i allò que no veiem. El seu art reflexiona i treballa sobre la fenomenologia de la percepció, sobre què veiem o què deixem de veure, sobre la visió total i la fragmentada. Ella mateixa preferia ser identificada com una «artista de la percepció».

La seva obra ens convida a veure des de dins i des de fora i amb tots els nostres sentits perquè dins i fora són una mateixa cosa, tot està relacionat. No deixeu de veure les seves obres; aquesta és una gran oportunitat.

Abel Figueres
Llicenciat en Belles Arts (especialitats en escultura i gravat). Ha estat catedràtic d’Ensenyament Secundari i professor del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny des de 1977 fins al 2016. S'ha dedicat a l'ensenyament de l’art, del dibuix i/o del disseny en diversos llocs i a diferents nivells. Interessat per les relacions entre la teoria, la pràctica, l'educació i la crítica de l'art i del disseny, ha publicat nombrosos articles i textos a diaris, revistes i catàlegs.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close