Arts visuals

NEO: Ciència-Art-Tecnologia-Societat

Nou, recent o renovat és el significat del prefix “neo”, ens recorda Albert Peña, director del nou cicle que CosmoCaixa enceta amb l’objectiu d’eixamplar la seva proposta cultural. És cert. “Neo” es un terme abastament emprat; i  no tan sols com a prefix, sinó, fins i tot, com a substantiu. És, i no sembla totalment casual, el nom del protagonista de “Matrix”, activista antisistema i superheroi capaç d’aprofitar les propietats tecnològiques de la matriu per volar, tan sols pel fet de voler volar, per subvertir-les, tan sols pel fet de voler vèncer. Anys  després de l’estrena de la darrera entrega, viu encara en l’imaginari comú. També per això “neo” té tanta força.

Pel que fa a l’art, sempre l’han travessat fortes ràfegues de ciència i tecnologia.  Ara, però, cada vegada més, n’adquirim consciència social plena. L’art és una forma de sentir, de fer i de pensar, que es manifesta per mitjans de la manipulació de tot el que troba al seu abast. I és evident que fa molt ja que ciència i tecnologia, malgrat les resistències, les deformacions, les manipulacions o les expectatives a voltes exagerades, integren en mesura diversa els paisatges conceptuals d’individus i col·lectivitats. És per això que ciència, art i tecnologia, juntes, proporcionen tota mena de sensacions i experiències estètiques. Moltes són encara noves per a la majoria. Si, com ens proposa el manifest del cicle, doncs, hi afegim el terme societat, obtenim un quadrivium perfecte, perquè sense ella, la societat, de la que les altres són a l’hora mirall i emergència cultural, cal fer-ho palès, cap d’elles existeix. Tot sembla coherent amb el context actual, predit pels visionaris i corroborat per l’evolució i el nivell d’expansió dels objectes del coneixement científic, però també, per la penetració de tota mena de tecnologies en la vida quotidiana; fins i tot, les més arcanes, com ara la computació quàntica o la criptogràfica dita blockchain, de la que, per exemple, d’interès social i econòmic manifest, sorgeix l’aplicació al mercat de l’art dels badges no fungibles (not fungible tokens), concepte associat a l’ús de les criptomonedes, d’on en un futur no gaire llunyà derivaria en l’expansió del mercat de l’art electrònic a grups socials de tota mena de poder adquisitiu. 

Geometries, transduccions i algorismes, dades i mirades, axioma i paradoxa, mecànica quàntica, aleatorietat, música visual, imatge generativa, sonificació, aigua atomitzada, ontologia, cosmogonia, intel·ligència, emergència, visualització de dades, ornitologia, són algunes de les rúbriques que la programació de Neo vol acostar al seu públic. La curadoria es manifesta interessada en presentar-les de manera espectacular, sota la constant de projeccions impressionants, per exemple, a la façana de CosmoCaixa o la cúpula del planetari, de manera que els avesats al gènere diran que les primeres són mappings i les darreres, projeccions fulldome, és a dir, sobre cúpules immersives horitzontals o inclinades que s’omplen d’imatges de generació o tractament computacionals. 

“Mappin”. Onionlab

Fins al Maig hi ha tres sessions programades els tercers divendres de cada mes. A cadascuna, els convidats tracten, des de diverses perspectives artístiques, aspectes científics i tecnològics actuals, amb la intenció d’acostar-los a un públic interessat. La sessió inaugural, dedicada a la geometria, va córrer a càrrec d’Alba G. Corral, Desilence  i  Rob Clouth, que varen presentar en forma de mapping La Bruja de Agnesi (Aquellas mujeres que sabían demasiado), de Géometrie Variable, el grup de dansa integrat per Sadeck Berrabah, Ammar Benbouzid, Kanon Zouzoua i Jibril Maillot, que va interpretar fragments del seu espectacle Labora [2], on els ballarins integren plegats formes geomètriques, i d’Onionlab, amb la participació de Jordi Pont, Joel Mestre, uunnoo_lab + Iko, Mike van der Noordt, Dominic Plaza, Santi Morrison, Andrée Chujutally, Aris Serrallonga, Danny Ivan, Neith Sentis, Adam Alsina, Santiago Morrison i Albert Ribalta, Berta Godi i Unai Lazcano, que van projectar Axioma i Paradoxa [3] al planetari, un espectacle audiovisual fulldome.

El proper 16 d’Abril, Neo suggereix Transduccions i algoritmes, una vetllada dedicada als algorismes considerats en termes de processos transformadors d’una informació en una altra; com les transduccions, doncs, que són processos presents en tota mena de realitats estudiades en dominis molt diversos de la ciència, en virtud dels que una forma d’energia o de senyal n’esdevé una altra. La primera proposta, en aquest cas, de Playmodes, amb la participació del Quartet Brossa, gràcies a les aportacions d’una metodologia científica ben coneguda per especialistes i dilectants, anomenada sonificació, els mateixos artistes formen part d’un filtre hipercomplex que implementa la transformació de senyals i partitures visuals en els sons integradors de Forms String Quartet. [1]Les projeccions fulldome del planetari, Nebulae i Nimbes, del francés Joanie Lemercier, coproduida amb SAT Montréal i encàrrec de Mediapro i Sónar, amb la col·laboració de Laurens Von Oswald & Kraftwerk Berlin i fotografies de Sebastien Roy, ha estat realitzada per un equip multidisciplinar integrat pel mateix Lemercier, Nikolay Matveiev, Sebastiano Barbieri i Kyle McLean/Everyoneishappy, amb música de James Ginzburg i Juliette Bibasse, amb la participació dels músics Yair Glotman, Brandon Rosenbluth, Kai Schoormann i Joshua Sabin. Lermercier presentarà també la seva instal·lació Brume [4]

Xavi Bou: Ornitography

Dedicat a la visualització de dades, Neo presenta el 21 de Maig Dades i mirades, amb Ornitografies [5], una exposició de fotografies de Xavi Bou obtingudes per mitjans de tècniques especials, l’espectacle audiovisual Ornitografies i murmuracions, també de Bou, Hinter, d’Alba G. Corral, que serà projectada al planetari, i Role-play de Coordenades i Passejos aleatoris [6], un joc de rol matemàtic i participatiu concebut i animat per Anton Aubanell i Grup Cúbic, de la Universitat de Barcelona.

Anton Aubanell i Grup Cúbic

La programació de Neo continuarà després de l’estiu. N’esperem amb gran interès els detalls. Les comunitats artístiques global i local dedicades a la creació artística de base científica i tecnològica són extenses, diverses i madures. La iniciativa de CosmoCaixa podria contribuir en l’impuls del que estranyament aquesta branca de la creació no ha gaudit fins ara a casa nostra.

Josep Manuel Berenguer
Josep Manuel Berenguer és coordinador i professor de Psicoacústica i Música experimental del Màster en Art Sonor de la UB i director l'Orquestra del Caos. President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM / UNESCO, President de Quantum Art Lab, membre del Patronat de la Fundació Phonos i del grup MISAME. El seu treball inicialment electroacústic s'ha orientat a la instal·lació, al temps real i a la interactivitat. Les temàtiques desenvolupades inclouen qüestions relacionades amb la filosofia i la història de la ciència, els límits de llenguatge, l'ètica, la vida i la intel·ligència artificial, la robòtica, el metabolisme de la informació, així com els límits mateixos de la comprensió i la percepció humanes del món. Luci, que explora els comportaments complexos emergents de superposicions d'elements simples, va rebre el Premi ARCO-Beep d'Art Electrònic.

Articles relacionats amb Albert Peña

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close