Arts visuals

Nicholas Nixon. El retrat a través del Temps

Al KBr Fundación MAPFRE es presenta una exposició ben original com és la de Nicholas Nixon. Les germanes Brown 1975-2020. Es tracta d’un treball realitzat durant 45 anys pel fotògraf nord-americà Nicholas Nixon que ha anat retratant cada any a les quatre germanes Brown, de les quals una d’elles, Bebe, és la seva esposa. La resta són Heather, Mimi i Laurie. L’exposició forma part de la col·lecció de fotografia de la Fundación MAPFRE. Tanmateix, també participa a la secció oficial de PhotoEspaña. El seu comissari és Carlos Gollonet, conservador en cap de fotografia de la Fundació.

Nicholas Nixon. The Brown Sisters
Comissari: Carlos Gollonet
KBr Fundación MAPFRE
Av. Del Litoral, 30 Barcelona
Fins al 5 de setembre de 2021

Nicholas Nixon. Una nova visió de la fotografia

Nicholas Nixon (Detroit, Michigan, 1947) està considerat com un dels fotògrafs actuals més rellevants, ja que ha fet exposicions als principals museus d’art contemporani, com l’Art Institute of Chicago, el Victoria and Albert Museum de Londres, el MoMA de Nova York, la Pinakothek der Moderne de Munic o el Musée d’Art Moderne de Paris. La primera vegada que es va poder contemplar el seu treball a Espanya va a ser a l’any 2017 a la Fundación MAPFRE de Madrid.

Nixon combina la seva presència en el món de la fotografia amb el de la docència com a professor al Massachussets College of Art and Design de Boston. En els seus orígens emprava una càmera Leica de petites dimensions. Més tard, amb motiu d’un taller de fotografia que va fer a les muntanyes d’Aspen, mostra interès per utilitzar-ne una de gran format. Durant aquesta estada estival coneixerà la que després serà la seva dona, Beverly Brown. Però no serà fins el 1974, quan se’n va a viure a Boston, que farà servir una càmera de 8×10 polzades que encara avui segueix utilitzant.

Apart del projecte de Les germanes Brown ha treballat en altres on el tema del retrat n’és el protagonista, cas dels retrats realitzats a ancians que viuen en residències o de la sèrie sobre quinze persones afectades per la sida, que després va convertir en un llibre. En altres sèries ha fotografiat persones als porxos de les seves cases o en reunions de caràcter social. Però no serà fins el 2000 que inicia un cicle sobre parelles. En tots els casos, la relació existent entre Nicholas Nixon i la gent retratada és molt cordial, ja que busca la seva complicitat i, a la vegada, la seva amistat. Així, pot realitzar les fotografies amb més comoditat, cercant el moment més idoni per dur-les a terme. Per al comissari Carlos Gollonet, “la senzillesa i rotunditat d’aquestes imatges les fa estremidores; allò que ens commou no depèn de la seva bellesa, o del dolor que contenen, sinó d’aquests pensaments que es fan palpables, de la paradoxal i pertorbadora constatació que vida i mort es presenten juntes”. Encara que faci referència a la mostra actual, aquesta interpretació és vàlida per a totes les anteriors.

Nicholas Nixon. Les germanes Brown. Gelatina en plata. Fundación MAPFRE Collection © Nicholas Nixon

Les germanes Brown. 1975-2020

L’espai on s’exhibeixen les 46 fotografies és circular, circumstància aquesta que permet al públic seguir pas a pas l’evolució física de cadascuna de les protagonistes, ja que la primera imatge es va fer l’any 1975, quan la més jove tenia 15 anys i la més gran 25. Totes les fotografies son en blanc i negre, impreses en paper a la gelatina de plata i tenen les mateixes dimensions. La càmera és d’una gran qualitat que li serveix per “captar els motius amb una gran nitidesa en el detall i la gamma de llum que obté és tan subtil que aconsegueix potenciar la sensació de realitat que transmet la imatge”.

Des de 1975 i de manera ininterrompuda Nixon fotografia cada any  la seva esposa Bebe i les tres cunyades. La corresponent al 2020, que coincideix amb el moment de la pandèmia, no la va poder fer in situ, sinó a través de la pantalla de l’ordinador, mentre feien un zoom. Per això, encara que les mostri juntes estan col·locades de dues en dues a mode de quadre, el que també serveix per adonar-se que l’any passat va ser especial i restarà en el record de la gent. En qualsevol cas, Nixon segueix tenint la porta oberta a realitzar nous retrats, tant de familiars com de d’altres persones.

Nicholas Nixon. Les germanes Brown. Gelatina en plata. Fundación MAPFRE Collection © Nicholas Nixon

El procés de treball de l’artista és metòdic, ja que sol fer unes deu fotografies en cada sessió, encara que només n’escull una, però amb la particularitat que és consensuada per les protagonistes. El lloc on es prenen les imatges  és diferent cada vegada, sent Massachussets la localitat elegida, però en canvi la disposició de les quatre dones en cada fotografia sempre és la mateixa.

Observem el pas del temps a través dels rostres de les dones, dels seus cossos, dels pentinats i de la roba que usen en cada moment. Tot va començar quan el 1974 ell estava de visita a casa de la família de la seva dona i va voler fer una fotografia de les quatre germanes. En un principi no va donar massa importància a aquest fet, però l’any següent ho va tornar a fer. Tant li va agradar l’experiència que ho va seguir. Aquest projecte està inclòs en el fons de la National Gallery de Washington i del MOMA de Nova York.

Com senyala Laura Terré al catàleg, el “cicle de les germanes, com l’orbita d’un planeta enorme, travessa cada any el cel de Nixon, mentre van passant coses a la seva vida, òrbites irregulars de temes puntuals que va desenvolupant en sèries”. I això és precisament el que contemplem en aquesta exposició: un món ple d’interrogants a través de la mirada d’un fotògraf que sap captar les interioritats i les exterioritats d’unes dones que conviuen cronològicament, igual que el seu autor. Tots senten el pas inexorable del temps.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close