Arts visuals / Exposicions

Núria Güell fa escac a la moral del poder en una falsa retrospectiva a la Fabra i Coats

Que Núria Güell (Vidreres, 1981) desenmascari els mecanismes del poder, des de l’econòmic i polític al religiós, passant pel patriarcat, és absolutament coherent en la seva sòlida trajectòria, que sempre ha trencat els límits entre la pràctica artística i l’activisme. Ara, però, Güell ha fet un extraordinari pas més en l’exposició que es pot veure a la Fabra i Coats, presentada com a una retrospectiva però que materialment no ho és. En aquest cas, en la part central de la mostra l’artista ha trencat les convencions de la típica exposició monogràfica que recull obra anterior d’un artista, convidant a d’altres artistes que versionin obres seves, que no s’inclouen en el recorregut de l’exposició però que en el fons també hi són presents, encara que sigui només conceptualment.

Tot ordre es vol pur. Una exposició retrospectiva de Núria Güell/La Transformació sensible
Comissaris: Núria Güell (en la seva pròpia mostra)/ Oriol Fontdevila (La Transformació sensible)
Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani
Barcelona
Fins al 10 d’octubre de 2021

Güell subverteix el concepte de retrospectiva tradicional en aquest projecte però el que és més provocador encara és la manera com en el pròleg, en el tercer acte de la mostra i l’epíleg destapa amb tres noves propostes la falsa moral, la hipocresia i el que ella anomena “banalitat del bé, que pot arribar a ser més perversa que la banalitat del mal”.

En el pròleg de l’exposició, presentat com el típic rètol d’introducció que sol haver a totes les exposicions, Güell ha triat una sèrie de fragments dels textos de declaració d’intencions que les institucions artístiques pengen a les seves webs. “Durant el confinament em vaig dedicar a llegir aquests textos i el més curiós de tot és el que totes diuen més o menys el mateix, amb una sèrie de paraules fetitx que es van repetint com “diversitat”, etc. El més sorprenent és la distància que hi ha entre les paraules i les conseqüències de tot plegat. I l’artista és còmplice de tota la maquinària, ho sabem perquè sabem qui ens paga”, explica. Per fer més evident tota aquesta autocrítica, Güell només ha triat textos de webs d’institucions on ella ha treballat, entre elles la mateixa Fabra i Coats.

Levi Orta, amb alguns dels cubs Rubik que utilitza en la seva nova activitat © Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani

I de la moral de la institució artística a la moral de l’Església Catòlica. Si capgirem l’ordre del mateix recorregut que l’exposició proposa en la seva divisió de tres actes, més un pròleg i un epíleg, ens endinsem a la darrera part de la mostra en una sèrie de converses que Güell ha tingut amb una desena de capellans i una monja youtuber, Sor María, que imparteix catequesi en el canal de la Conferència Episopal. L’artista va anar a parlar amb ells amb el seu portfoli i curriculum, però amb una càmera oculta per enregistrar la conversa, amb l’excusa de tenir dilemes morals sobre els seus provocadors projectes i demanant consell sobre com reprendre la fe. “El més sorprenent de tot és que a la majoria d’ells quan els hi vaig explicar que per a les meves obres havia putejat policies, havia intentat fer-me apàtrida o m’havia arribat a casar amb un sense papers, els va semblar que tot això era per voluntat de Déu i que tot era per una bona causa. Defensaven les obres igual i amb paraules semblants a com les defensen les institucions culturals”, apunta Güell. Només el rector del poble de l’artista, Vidreres, la va esbroncar pel seu comportament, però la resta de religiosos es va mostrar condescendent amb ella. Davant aquesta reacció general de vist-i-plau a la seva manera de treballar, Güell ha decidit canviar el seu estatus per a la cotització com a professional autònoma i ara consta com a religiosa de l’Església Catòlica. És el colofó final d’aquesta exposició, que en el seu epíleg fa que la sala on hi ha els vídeos dels religiosos estigui custuodiada precisament per dos expresidiaris -un d’ells amb 28 anys dins de la presó- que han complert condemnes per delictes de robatori d’objectes de valor i obres d’art i que han estat contractats mentre duri l’exposició.

El vídeo de la conversa que la monja youtuber Sor María va tenir amb Núria Güell © Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani

És en el segon acte de l’exposició on es recullen les versions d’altres artistes de l’obra de Güell, en una “retrospectiva en tercera persona”. Les peces versionades han estat triades pels artistes convidats. Així, l’hondurenya Lía Vallejo ha realitzat un mural inspirat en en l’obra Aportació d’agents de l’ordre de Núria Güell, realitzada a l’Havana, en la qual Güell, farta de les floretes contínues que patia pel carrer per part dels policies, va decidir seguir-los el joc de flirteig, mentre els fotografiava i filmava secretament. Amb alguns els va acabar citant a un lloc per trobar-se que no va ser res més que una sala d’exposicions on s’acabaven trobant amb les imatges d’ells mateixos. El col·lectiu Democracia ha triat un projecte de Güell que s’havia d’exposar al Museu Abelló de Mollet del Vallès el 2013, i que va ser cancel·lat un dia abans de la seva inauguració perquè descobria una tesina de l’aleshores comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, David Piqué, sobre els protocols d’actuació dels antiavalots, que en alguns punts estaven basats en estratègies militars il·legals.

El mural de Lía Vallejo, ‘Servir y proteger’, versiona una obra de Núria Güell sobre l’assetjament de la policia cubana © Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani

Per la seva banda, el cubà Levi Orta ha versionat l’obra de Güell en la qual demostrava que és impossible que un ciutadà vulgui ser apàtrida per voluntat pròpia. En aquest cas, Orta ha decidit renunciar a les seves credencials com a artista a Cuba com a protesta per les polítiques recents de censura i control en aquest país. En el seu lloc, l’artista es dedica ara a l’esport mental de resoldre el cub de Rubik en el mínim temps possible i ja ha aconseguit vuit rècords nacionals. Rosa Casado i Mike Brookes, en canvi, han versionat l’obra Una película de Dios (2018), en la què Güell va convidar a vuit noies menors d’edat que havien estat explotades sexualment a Mèxic a triar una cinquantena d’obres de pintures temàtica religiosa, de l’època colonial, que les interpel·lessin d’alguna manera. Ara, a la mateixa exposició, Pere Llobera pintarà una reproducció d’una Santa Àgata de Massimo Stanzione, que està al Museu de Belles Arts de València. L’artista de Costa Rica Habacuc, d’altra banda, posa l’accent en el fet del pagament d’impostos per part de tots els ciutadans, inspirat en l’acció Un evento público, en la qual Güell havia de fer una rèplica d’un acte públic, pagat amb impostos i que es va haver de cancel·lar a l’octubre per la pandèmia.

Reivindicació de la bellesa en l’art col·laboratiu

Simultàniament a l’exposició de Núria Güell, i en el mateix cicle expositiu, la Fabra i Coats explora altres aspectes de l’art col·laboratiu i social a l’exposició col·lectiva La Transformació sensible, que ha comissariat Oriol Fontdevila, i que pretén explorar “quin paper juga el desig i la sensibilitat en les pràctiques artístiques comunitàries”. La bellesa és un concepte sovint mal vist en aquest tipus de pràctiques però les obres incloses en aquesta exposició, situada a la planta baixa de la Fabra i Coats, demostren com la bellesa pot actuar com a vincle per facilitar l’acció col·lectiva. “L’estètica pot formar part de la crítica del capitalisme i potser un factor de mediació entre els humans”, assegura Fontdevila.

Interior de la cabana que han construït les artistes Júlia Ramirez-Blanco i Paula García-Masedo a l’exposició ‘La Transformació sensible’ © Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani

Aquesta tesi es desplega a la mostra a través de quatre projectes. Júlia Ramírez-Blanco i Paula García-Masedo han construït una cabana enmig de la sala que exposa la iconografia comuna dels col·lectius que han proposat des de fa segles formes alternatives de convivència basades en el retorn a la natura. Per la seva banda, Javier Peñafiel i Rita Rakosnik reivindiquen la correspondència postal, absolutament abandonada per les noves tecnologies, com una aproximació poètica entre els éssers però també com una forma de resistència política. D’altra banda, el col·lectiu interdisciplinari britànic Assemble dóna la veu en el seu projecte The Voice of Children a nens d’arreu del món i aquí s’exposa el treball que han fet amb nens i nenes treballadors al Perú que s’han autorganizat entre ells, en una experiència molt allunyada als infants d’aquí. Per últim, la veneçolana Patricia Esquivias reivindica el llegat de la pintora Manuela Ballester, dona del cartellista valencià Josep Renau, que va estudiar la indumentària dels indígenes mexicans quan estava exiliada a Mèxic. Esquivias ha donat dibuixos de Ballester a diversos col·laboradors, amics i a infants perquè els copiessin, convençuda que copiar la bellesa és un benefici per a la humanitat.

Activitats relacionades amb les exposicions

Relacionat amb el concepte de bellesa en els projectes artístics que busquen incidir en contextos socials, els dies 28, 29 i 30 de setembre tindrà lloc el seminari Cohabitar la bellesa, en el qual participaran els artistes de l’exposició La Transformació sensible i en el qual també s’hi afegirà Núria Güell.

Apart de una sèrie de visites guiades, aquest cicle expositiu està connectat a dos processos de creació compartida de La Trama, el Programa de cultura, educació i territori del Centre d’Art Contemporani, a cura de Transductores. D’una banda als tallers Celleres i Cossos en conflicte s’experimentarà sobre la relació tecnologies de la imatge, conflicte i context des d’una perspectiva feminista, amb diversos grups de joves que estudien als barris pròxims a la Fabra i Coats. De l’altra banda, continuaran les trobades del cicle Allò que els nostres cossos recorden de la fàbrica de fils, que protagonitzen les extreballadores de Fabra i Coats, des del cos i el moviment, que es va iniciar l’any passat.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close