Arts visuals

On és el nostre art realista dels segles XX i XXI?

Doncs, el nostre art  realista dels segles XX i XXI es troba  en col·leccions i fundacions privades, en el dipòsit del Museu Nacional de Catalunya, en magatzems  i despatxos  de la Diputació de Barcelona i la Generalitat i proporcionalment força ben representat i exposat en alguns dels  anomenats museus d´art “perifèrics” repartits per Catalunya, valgui citar com a exemple, el magnífic i poc conegut Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. És molt lloable la tasca de les galeries d´art que van donar a conèixer aquest art i els col·leccionistes que la van comprar i les posteriors fundacions que s´han anat creant, però perquè l´art arribi a un nivell de consagració és necessari el reconeixement  d´institucions com les universitats amb la publicació de treballs científics  i molt especialment els museus de primera categoria, sense menysprear els museus situats en poblacions allunyades dels centres artístics neuràlgics que en la jerarquització museística tenen menys poder de validació.

Entenem per art realista, l´art que a partir del 1906  a Catalunya conviu paral·lelament contraposat a l´idealisme Noucentista i després amb les avantguardes  i que busca una renovació dels models realistes del segle XIX  i incorpora  característiques de l´impressionisme i postimpresionisme i  experimenta  de manera  moderada alguns trets de l´art d´avantguarda, especialment del fauvisme. No és un art que tingui com a objectiu la crítica social,més aviat la intenció de l´artista és representar el seu entorn més proper  i per tant no deixa de ser un art testimoni de la seva època. No és una tendència aïllada, té  paral·lelismes amb l´art europeu d´entreguerres i també amb el nordamericà. Aquest realisme que es manifesta en diferents tendències  i estils,  té continuïtat fins al segle XXI. La llista d´artistes catalans és tan llarga com mal coneguda , però podria començar amb Feliu Elias del qual conservem obres datades dels del 1904  i  continua per citar alguns noms entre molts amb Josep Mompou, Bosch-Roger, Camps Ribera, Alfred Sisquella, Josep Amat, Grau Sala, Roca Sastre… Simó Busom,   recentment desaparegut el 2020,  que actualment té una exposició d´homenatge a la sala Parés,  la qual  fa noranta-set anys  -aviat un segle!-  que es dedica a promocionar aquest art. Estem parlant de vàries generacions d´artistes, les primeres van veure la seva carrera truncada o en el millor dels casos molt alterada per la guerra civil i després  tampoc van aconseguir el merescut reconeixement  perquè en el període franquista  es va afavorir i oficialitzar el cànon estètic de l´art abstracte.

Simó Busom, Autoretrat, 2011

Així arribem a l´actualitat amb una situació anòmala cronificada. Ja va costar molt que l´obra d´aquests artistes arribés al Museu d´Art Modern,  que després es va convertir en Museu Nacional i al traslladar-se  als anys 90 la col·lecció d´Art Modern  del parc de la Ciutadella   al Palau de Montjuic,  gran part d´aquesta obra va quedar invisibilitzada als dipòsits del Museu  Nacional, que prioritza l´exhibició de les seves joies romàniques, gòtiques i modernistes. Els darrers anys s´ ha fet un esforç  per mostrar una petita part  d´aquests realismes amb l´ampliació d´algunes sales, la manca d´espai és  l´argument que s´esgrimeix per no exhibir el potencial que queda amagat als magatzems, però mentre no arriba l´esperada ampliació del museu, bé que es podrien fer exposicions temporals que pal·liessin en part una presència  visible més permanent.

Més greu  encara des del punt de vista que ens ocupa,  és la museització del nostre segon gran museu: el MACBA,  que en la seva exposició permanent  en rotació, pretén  fer “la construcció d’un relat de l’art dels últims noranta anys situat a Barcelona” i no hi ha ni una obra d´aquesta extensíssima llista d´artistes realistes barcelonins. Pel que fa a les exposicions temporals la cosa encara és pitjor, sí que es fa de tant en tant alguna exposició  purament artística com actualment s´exposa la col·lecció d´art conceptual de Rafael Tous però majoritàriament es presenten unes exposicions tant interdisciplinars i transversals que conviden a plantejar  que és i què entenem per art, cosa que tampoc és dolenta en sí. Algunes d´aquestes mostres són molt interessants però és més que discutible la seva ubicació en un museu d´art.

Sala de realismes americans, Whitney Museum
D’esquerra a dreta, obres de O’Keeffe, Hopper i Wyeth, Whitney Museum

Com que sovint ens emmirallem i pretenem trobar semblances amb una ciutat com és Nova York, em permeto fer una comparació amb  el Whitney Museum of American Art ubicat entre la High Line i el riu Hudson cap al sud de Manhattan,  que en principi té unes característiques semblants de categoria al nostre MACBA  i també  s´hi exposa art del segle XX i XXI, amb especial atenció,  en les exposicions temporals, a l´art d´artistes vius. L´edifici també és emblemàtic, dissenyat pel famós arquitecte Renzo Piano, així com el nostre està signat per un altre reconegut arquitecte nordamericà Richar Meier, però aquí s´acaben les coincidències. En la seva exposició permanent, hi ha representades totes les tendències, estils, gèneres i suports que conformen l´art americà del segle XX. La pintura i escultura  d´artistes  americans de diferents tendències realistes de tot el segle XX, perfectament equiparables en qualitat a molts dels nostres artistes realistes, ocupa una part molt substanciosa del museu. Estem parlant d´artistes com Paul Cadmus, George Bellows, Robert Henri, Tomas Hart Benton etc.. En general, les obres estan  exposades per afinitat de tendència i cronologia però també conviuen perfectament en harmonia a la mateixa sala les obres dels pintors realistes Edward Hopper i Andrew Wyeth amb les obres de la pintora avantguardista Georgia O´Keeffe que arriba a l´abstracció sense acabar de perdre del tot la figuració. Per suposat que  també hi ha  obres de les tendències que més ha interessat donar a conèixer  aquí,  com l´expressionisme abstracte de Jackson Pollock i de Mark Rothko, el pop art de l´Andy Warhol, l´avantguardisme d´Alexander Calder. També hi ha  obra minimalista, instal·lacions de video art etc… tot hi cap, com també hi cabria al nostre museu on hi ha molts espais infrautilitzats. Pel que fa a exposicions temporals, actualment n´hi ha una titulada The Eye Is Not Satisfied With Seeing que presenta l´obra dels últims deu anys d´una jove artista, Jennifer Packer´s que és una feliç combinació d´art figuratiu realista amb abstracció, l´artista fa una revisió de gèneres pictòrics tan tradicionals com el retrat i la natura morta, amb intenció política. Les seves obres es poden veure amb l´explicació corresponent a la molt recomanable web del museu. https://whitney.org/visit .

Jenifer Packer’s,The body has memory, 2019, Whitney Museum

El mateix criteri  d´exposar de tot apliquen els dos  grans museus d´art  de Nova York, El Metropolitan Museum i el MoMA, on hi ha vàries exposicions d ´art colonial d´artistes afroamericans,  mexicans i de d´altres indrets de Sudamèrica.  En moltes galeries novaiorqueses també  domina aquest tipus d´art que  en general és  figuratiu, arrelat a la terra i també a l´esperit,  utilitza tot tipus de suports i materials quotidians, des de plomes, robes bigarrades de diferents textures, boles de colors i tot tipus de pigments naturals…nosaltres encara som a les beceroles en aquest tema  que aquí és especialment delicat i complex històricament.

A Nova York l´art realista, social,  màgic, acolorit, sintètic, primitiu…. és tendència!

Assumpció Cardona
Llicenciada en filologia hispànica per la UAB el 1982. Graduada en història de l'art per la UB el 2018. Màster d´estudis avançats en història de l´Art de la UB, 2020. Catedràtica de llengua i literatura catalana d´ensenyament secundari. Ha exercit la docència durant 32 anys. El 2023 s´'ha doctorat en història de l'art per la UB. És col·laboradora de la Revista Catalunya i de l'IEC.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close