Arts visuals

Opera aperta: pensar el patrimoni des de la modernitat

Del 10 al 13 de juny, Granollers acull al segona edició del festival d’art i paraula Opera aperta. Quatre dies on el pensament, el patrimoni i l’art es donen la mà a partir d’una obra del Museu de la capital vallesana.

No ho ha tingut fàcil Opera aperta en dos anys d’existència, on encara no ha pogut gaudir de la desitjada “normalitat”. En la primera edició, tot quedava en suspensió poc després de presentar el programa, el 7 de març, malgrat que, finalment, el festival d’art i paraula de Granollers es va poder celebrar el setembre, amb lleugeres variacions al programa. Aquest 2021, es farà en les dates que li pertoca, del 10 al 13 de juny, però encara amb camins per créixer, com la celebració d’actes al carrer.

“La nostra voluntat és convertir Granollers una àgora, que els actes i diàlegs siguin a la Porxada, a l’aire lliure”, expliquen les directores Cristina Masanés i Glòria Fusté, tot rememorant l’espurna inicial en un viatge a Mòdena, on van quedar absolutament meravellades pel Festival de Filosofia que mobilitza els ciutadans de la regió d’Emília-Romanya durant tres dies. Aquella idea és el punt de partida d’un festival ben singular, que “vol pensar el patrimoni des de la modernitat, amb l’obertura d’una peça que genera el tema de cada edició”, i que proposa una “reflexió coral”.

En aquest 2021, l’eix des d’on tot s’articula és el lema “Retrat, mirada, persona”, que parteix del Retrat de la senyoreta Dulce, obra del pintor català Antoni Caba (1838–1907), un destacat retratista. El quadre té una força innegable: una presència persistent on ens confrontem a la mirada de la retratada. Una imatge que és l’excusa perfecta per reflexionar sobre on comença i acaba la noció de persona. Qui som nosaltres, en realitat?

La persona que hi ha rere la màscara

L’origen de la paraula “persona” és prou sucós com per estirar el fil. “Designava, en el món grecollatí, la màscara que es posaven els actors per representar diferents personatges. Trobem l’origen en personare, mot que vol dir ‘ressonar’, ja que la màscara només deixava sortir la veu, però n’ocultava el rostre del parlant. De fet, al teatre clàssic, els actors podien interpretar tantes persones com calgués, amb un simple canvi de màscara”. Però els usos, les parles i el temps van fer que la paraula que designava la màscara en un origen, acabés referint-se a qui hi havia darrere, amagat.

Aquesta història d’orígens etimològics serà el gruix de la lliçó magistral que oferirà Xavier Antich el divendres 11 de juny, al Museu de Granollers: De màscares i persones, El deure d’inventar-se a un mateix. Uns orígens que serveixen per il·lustrar perfectament algunes de les preguntes que “ressonaran” al llarg dels quatre dies de festival: Quina és la frontera entre persona i personatge? La versió que tenim de nosaltres coincideix amb la que tenen els altres? Què ens fa diferents de la resta?

Una reinterpretació de l’obra de mirada llarga

De la mateixa manera que passava en la primera edició, la fotògrafa Lurdes R. Basolí reinterpretarà l’obra “oberta” d’enguany, d’Antoni Caba, en una intervenció artística que arribarà just després de la xerrada d’obertura de Lluisa Faxedas, el dijous 10 de juny a les set de la tarda. “Hem tornat a apostar per Basolí perquè és una artista disposada a dialogar i li interessa aquest joc que proposem. També, per la implicació personal que impregna l’obra: la model de la fotografia, la Carmen, és la dona que cuida la seva àvia. I perquè volem dotar l’acció d’una visió que vagi anys enllà, amb una sola peça cada any crèiem que fèiem curt”.

Opera aperta és un esdeveniment programat i produït des del Museu de Granollers que compta amb la participació de diversos col·lectius de la ciutat —biblioteques, Edison Cinema, llibreries, Universitat Popular— i que va començar “de manera humil, però amb molt bona resposta”. “Constatem que hi ha una demanda brutal de pensament”, asseguren Masanés i Fusté.

En temps de presses i caducitats programades, la necessitat “d’aturar-se, reflexionar i pair” es fa més imprescindible que mai. És la proposta d’Opera aperta: quatre dies de debat a l’entorn d’un gran interrogant de la condició humana, amb artistes i pensadors contemporanis. Amb accions, diàlegs i tertúlies que volen ressonar-nos molt més enllà del que duri el festival.

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close