Alcoi acull l’exposició «Al voltant dels Borja. Una visió personal i contemporània» a la seu de la Fundación Mutua Levante. Orfeo Soler és un artista emergent d’una generació de creadors a la rereguarda de l’academicisme i de la mediterraneïtat. En aquesta ocasió, aborda l’essència de la família valenciana més universal de la història, els Borja.
«Al voltant dels Borja. Una visió personal i contemporània»
Orfeo Soler
Comissari: Jordi Llinares
Fundación Mutua Levante
Alcoi
Fins el 29 d’abril
Durant el confinament que començava el 14 de març de 2020, Jordi Linares, comissari de l’exposició, proposa l’artista Orfeo Soler (Alcoi, 1972) un directe a Facebook i YouTube per mostrar com dibuixa i pinta. L’alcoià treballa amb les mans, d’una manera artesanal, a contracorrent d’un temps ençà, quan regna el vídeo-art, la digitalització, els projectors i la impremta. A l’esdeveniment, segueixen exploracions virtuals per capitals artístiques i culturals: Granada, Toledo, Hamburg, València… Finalment, arriben a Gandia, al Palau Ducal dels Borja. Balbina Sendra, directora d’aquest reducte de la família valenciana renaixentista, els Borja, els convida a fer un born. «Orfeo, hauries de treballar al voltant dels Borja», li suggereix Jordi.
Orfeo Soler és sensible als principis que governen el tractament de l’art en el Renaixement. Son pare, l’artista Alejandro Soler, li va dir: «aprèn dels més grans». A juí del mestre, eixos cal buscar-los en el Renaixement. I és així que en la producció pictòrica i escultòrica d’Orfeo trobem reminiscències del cànon clàssic i l’academicisme.

Certament, hi ha una generació d’artistes que reivindiquen, amb la seua manera de fer, l’estil del Renaixement. Ells són els artistes de la rereguarda. Podem percebre aquesta tendència en el mateix alcoià, en l’estatunidenc Shane Wolf (Cincinnati, 1976) així com en els italians Giorgio Dante (1982) i Roberto Ferri (Tàrent, 1978). D’aquest últim, vegeu sinó L’Insídia (2008), Lo Specchio Nero (2017) o alguns detalls de Resurrezione (2019). La pintura acadèmica no és morta. Tots ells són actuals i l’eix de les seues creacions és el cos humà, el nuus de caire renaixentista en especial. El tors de meandre sinuós regeix les obres d’aquests autors.
La individualitat artística d’Orfeo Soler no pot negar-se. Persevera en el valor de l’esbòs i el dibuix, que excel·leixen en els seus treballs. Esbossos i dibuixos ja s’estimaven obres d’art durant el Renaixement. També apreciem diverses referències místiques i de la numerologia, la càbala hebrea, el gnosticisme… Tot té a veure amb una espiritualitat sense nom, cognoms, ni credo concret que l’autor professa.

D’aquell suggeriment es configura el corpus que la Fundación Mutua Levante exhibeix a la seu d’Alcoi fins el proper 29 d’abril de 2022: l’exposició Al voltant dels Borja. Una visió personal i contemporània. El darrer divendres 21 de gener, Pep Jordà, patró de la Fundación Mutua Levante, comunica que Al voltant dels Borja inaugura el cicle expositiu de l’any 2022 de la fundació. L’exposició va veure la llum per primera vegada el 9 de juliol de 2021 al Palau Ducal dels Borja de Gandia. Va rebre més de 6000 visitants. La Mutua Levante dona plena llibertat als artistes emergents en uns temps de censura: l’obra brutal Àngel de la ira II es mostra a Alcoi. No es va permetre d’exposar-la a Gandia per culpa de la implicació dels genitals en el relat que desprèn.

Orfeo Soler mamprèn un exercici d’introspecció que manifesta en una barreja de figuració i abstracció. En la inauguració, esclareix que «aquesta exposició no és una il·lustració ni de la família Borja, ni dels temps, ni dels llocs, ni dels personatges com fa un llibre d’història». Pretén plasmar l’essència dels Borja al seu parer. Una obra clau és Història dels Borja, un dibuix que parla per si mateix. Una vegada fet, Orfeo li agregà línies, signes cabalístics i el tacà de colors significatius en uns punts clau per exposar els seus plantejaments. La creació té una tendència figurativa que les abstraccions corrompen posteriorment. Recorre a les maneres del dibuix tècnic arquitectònic per inserir les traïcions i el pes d’una memòria corrompuda. L’art és, per al nostre dibuixant, un reflex dels temps.

L’estirp dels Borja, establerta a València des del segle XIII, aconsegueix títols nobiliaris, una desena de cardenalats, dos papats i un sant a la llarga de 100 anys. Els seus membres visqueren uns temps de guerra i grans manifestacions artístiques amb Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, Botticelli… La nissaga dels Borja entranya personalitats perverses i sants que han travessat els segles entre ombres i llums. Un dels personatges que més fascina Orfeo i que es relacionà amb els Borja és Maquiavel, que figura en dues de les composicions exposades. Lucrècia Borja és força present en aquesta exposició, un personatge maltractat per l’opinió i la història. Destaca una exquisida efígie sobre marbre: El record de Lucrècia.
Orfeo Soler recorda magnificent que Cèsar Borja fou mecenes de Leonardo da Vinci. La popular iconografia de Jesucrist la perfila da Vinci: «El Crist de les barres i les melenes és Cèsar Borja». Mentrestant, pregunten al papa Juli II:
– Què farà si no el deixen entrar al cel?
– Atacaré.