Arts visuals / Exposicions

Oriol Fondevila i Lara Fluxà representaran Catalunya en la Biennal de Venècia 2022 amb una macrofont de cristall

El comissari explica a El Temps de les Arts totes les claus de “Llim”, una proposta que parteix de l’aigua i el vidre per crear un organisme viu, guanyadora del concurs convocat per l’Institut Ramon Llull.

El llim és un fang ric en matèria orgànica, que roman després de les crescudes dels rius. Qui no recorda el fèrtil llim del Nil que va propiciar la grandesa de l’antic Egipte. “Llim” és també el nom de la proposta de l’artista Lara Fluxà (Palma de Mallorca, 1985), comissariada por Oriol Fontdevila (Manresa, 1978), guanyadora del concurs per representar Catalunya en la pròxima Biennal d’Art de Venècia. Després de 58 edicions celebrades en anys imparells, degut als canvis imposats per la COVID-19, la propera biennal tindrà lloc el 2022, del 23 d’abril al 27 de novembre, prolongant la seva duració un mes més enllà del que és habitual.

Com de costum, l’Institut Ramon Llull s’encarrega també de produir el projecte amb què Catalunya participarà per setena vegada en la Biennal en el marc dels Eventi collaterali (‘Esdeveniments paral·lels’). “Llim”, que per al seu desenvolupament i exposició a Venècia comptarà amb un pressupost de 225.000 euros, ha estat escollit per un jurat independent format per l’artista Mabel Palacín, la gestora cultural Anna Pahissa i el comissari Carles Guerra, sota la presidència de Hiuwai Chu, conservadora del Macba.

“No ho considerem un projecte, sinó un organisme viu que sorgeix de la relació entre aigua, vidre i altres materials” puntualitza Fontdevila, que al llarg dels últims anys ha treballat amb Fluxà en obres lloades pel públic i la crítica. És el cas de “Fata Morgana”, un joc d’efectes òptics i miratges que es va estrenar a ADN Platform el 2019 i actualment s’exposa al Casal Sollerich de Palma de Mallorca fins al 3 de octubre. “La idea és prendre en consideració la imaginació material, és a dir, pensar a partir dels materials i no només des d’una perspectiva metafòrica” continua el comissari, que fa menys d’un mes va inaugurar la mostra “La transformación sensible”, al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats de Barcelona (fins al 10 de octubre).

Oriol Fontdevila. Imatge: Eva Carasol

Va de transformació també la proposta concebuda juntament amb Lara Fluxà per al pavelló català, que arrenca des de la relació de l’artista amb l’aigua i el vidre, materials que flueixen de manera reversible, transitant per diversos estats no definitius. “L’aigua té la capacitat de donar vida pel seu poder aglutinant, per la seva capacitat de barrejar-se. ‘Llim’ és un organisme viscós i com a tal expressió del flux vital, que el filòsof Henry Bergon va definir com una seqüència infinita de transicions en les quals la matèria canvia permanentment d’estat,” indica Fontdevila.

L’organisme viu al qual es refereixen l’artista i el comissari prendrà la forma d’una macrofont de vidre, per on circularà l’aigua, portada a través d’una bomba hidràulica des del canal contigu de San Pietro. Al seu pas pel pavelló l’aigua del canal anirà deixant residus, sediments, llot, és a dir, el “Llim” que dona títol al treball. “Com a organisme viscós, el llim pren vida adherint-se als elements humans i no-humans que coexisteixen en el seu entorn. Al llarg dels set mesos de la Biennal, la instal·lació anirà assimilant el subsòl de Venècia, incorporant-lo al pavelló a través de les canonades d’aquest organisme”, explica Fontdevila, que comptarà amb la col·laboració de mestres vidriers i d’un enginyer hidràulic, el qual està desenvolupant un sistema de bombeig ad hoc. En paral·lel al circuit hídric, a la instal·lació coexisteixen altres sistemes tubulars, en un circuit tancat de recorreguts ostensiblement menors, que transporten pel pavelló líquids, com llet o petroli, gràcies a un sistema de tubs vitris, que adopten formes més o menys orgàniques.

Lara Fluxà treballant el vidre

“Llim” dominarà l’antic magatzem de vaixells, seu dels pavellons de Catalunya des del 2012. Catalunya, que es va estrenar a Venècia el 2009, va presentar el seu primer pavelló (La Comunitat Inconfesable de Valentín Roma, actual director de la Virreina Centre de la Imatge) als Magazzini del Sale, i el segon protagonitzat per l’artista multimèdia Mabel Palacín a l’illa de la Giudecca, tots dos llocs allunyats del circuit principal. En canvi, la seu actual, al final de la cèlebre Via Garibaldi, resulta especialment favorable en trobar-se entre els dos centres neuràlgics de l’esdeveniment: els Giardini i l’Arsenale.

Fins aquí el plantejament conceptual i formal de “Llim”, que els propers mesos s’enriquirà amb un treball de camp a Venècia, per identificar els aspectes més genuïns de tradicions i mites relacionats amb el vidre i l’aigua, dos elements consubstancials en la història de la ciutat lacunar. La mirada de Fluxà se centra en el vidre durant l’època medieval, és a dir, el vidre dels alquimistes, que durant dos segles (1200-1300) van experimentar amb les capacitats de transmutació dels materials, cercant convertir el cristall en gemmes o or. “Lara se centra en el cristall opac, que ens obliga a veure’l com a tal i no en el cristall transparent de la ciència, que reuneix tot l’interès a partir de 1500, quan Galileo Galilei es desmarca dels gremis vidriers que continuen perseguint la transmutació alquímica”, explica Fontdevila, el qual assegura que, mentre els vidriers venecians continuen treballant el cristall acolorit per emular les pedres precioses, Galileu cerca la transparència que li permetrà construir instruments científics com el termòmetre.

Roberto Cicutto i Cecilia Alemani

El tema de la transformació i la transmutació dels materials és el fil fi que vincula el pavelló català amb el plantejament de la 59a Biennal d’Art, la primera post-COVID-19, titulada The Milk of Dreams (‘La llet dels somnis’), com a homenatge a Leonora Carrington, la qual va batejar amb aquest nom un petit quadern on anotava els seus somnis i il·lustrava contes misteriosos. “L’artista surrealista descriu un món màgic on la vida es revisa constantment a través del prisma de la imaginació i on tot el món pot canviar, transformar-se, convertir-se en una cosa i en una altra persona. L’exposició ens duu a un viatge imaginari a través de les metamorfosis del cos i les definicions de la humanitat”, afirma la comissària Cecilia Alemani, destacant el caràcter oníric d’aquests relats que descriuen un món lliure i ple de possibilitats en una època que va imposar una pressió intolerable a l’individu, obligant els esperits lliures com Carrington a una vida d’exili i tancament. L’exposició d’Alemani es desplegarà al voltant de tres temes: la representació dels cossos i les seves metamorfosis, la relació entre individus i tecnologies, i la connexió entre els cossos i la Terra. “Ens centrarem en les metamorfosis del cos i la definició d’humanitat en un moment de revisió del concepte d’ésser humà i de la nostra responsabilitat vers el planeta, les altres espècies i la nostra pròpia espècie”, conclou la comissària general de la Biennal.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close