Arts visuals / Exposicions

Oriol Vilanova. Les postals com a discurs creatiu

Fins a finals del segle passat era habitual quan es viatjava enviar a la família o als amics una postal de cada lloc que es visitava. No calia sobre, només era necessari omplir la targeta postal i posar-la en una bústia. Avui dia pràcticament està en desús aquesta forma d’enviament, ja que s’ha substituït pel correu electrònic i les aplicacions mòbils, que donen immediatesa a l’hora de comunicar el lloc on s’està, a més de veure les imatges. Les primeres targetes postals, almenys a Espanya, no van aparèixer fins al 1873. Va ser a mitjan segle XX  que l’empresa Escudo de Oro, amb seu a Barcelona, va ser la principal editora de postals.

Oriol Vilanova. Segon mercat
Galeria Àngels Barcelona
Barcelona
Fins al 5 de març de 2022

Ara, l’exposició que podem veure a la galeria Àngels Barcelona, amb el títol “Segon mercat”, de l’artista Oriol Vilanova (Manresa, 1980), que viu actualment a Brussel·les, encara que també ha residit a Barcelona i París, evoca aquella època a partir d’una sèrie d’obres on el protagonista és la targeta postal. És la primera vegada que exhibeix el seu treball a la galeria. Es va formar com a arquitecte a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Ha fet diverses residències a Londres, Berna, París i Como. El seu treball s’ha pogut contemplar a escala individual, entre altres espais, a la Fundació Antoni Tàpies i a la Fundació Joan Miró, al C2M de Móstoles, així com a Rabat, Buffalo i Leuven. Ha publicat diversos llibres d’artista, a més de  realitzar instal·lacions, performances i teatre performances. Va crear l’editorial Editions for Friends. La seva primera exposició individual va ser el 2010 al Museu Abelló de Mollet del Vallès. L’any 2015 va rebre el Premi Fundació ARCO Madrid.

Vilanova sempre ha mostrat interès a desenvolupar una tasca introspectiva en el terreny històric, on les seves obres “funcionen com a gabinets de curiositats”, com és el de col·leccionar imatges que serveixen per documentar aspectes del passat. Recorda d’alguna manera el treball de Saâdane Afif, del qual recentment vam fer menció a El temps de les arts, ja que es tracta de mostrar l’obra com si fos una mena d’arxiu visual.

Per això la seva activitat creativa s’endinsa en el món del col·leccionisme a partir de freqüentar els mercats ambulants i els “rastros”, on descobreix nous documents que en el seu cas són les postals, que li serveixen per crear les seves peces conceptuals. Precisament viu a Brussel·les perquè allà va trobar un mercat ambulant que li oferia infinitat de possibilitats d’obtenir targetes postals, així com altres objectes que li semblaven interessants per desenvolupar la seva obra.

Oriol Vilanova. Chiquita. 2022 © Pol Masip

Segon mercat. Una exposició a la recerca del passat

L’exposició que es pot contemplar a Àngels Barcelona només consta de tres instal·lacions, potser quatre si incloem Poema econòmic, que és una intervenció específica al vidre de l’aparador, on es veuen uns números (40, 50, 60… 90). Fa referència a l’estratègia del regateig, ja que quan el comprador, en aquest cas l’artista, va al mercat ambulant a comprar les postals, el venedor li demana 90 euros per un grup de postals, el preu més alt, però a base de regatejar arribar a pagar un preu més baix, que sol ser més o menys, la meitat, uns 40 euros. Les altres obres la formen un conjunt de 12 monitors disposats l’un damunt de l’altre que està en funcionament contínuament i que l’artista titula Reproduccions; dues capses de cartró amb plecs de postals (Chiquita)  i a la paret central hi ha Causa i efecte, ocupada totalment per postals que, visualment des de lluny, sembla que es tracti d’un vidre dels que abans hi havia al bany. Totes les obres pertanyen al 2022.

Oriol Vilanova. Chiquita. 2022 © Pol Masip

Aquest collage d’imatges que apareixen als monitors corresponen al mercat de les puces Jeu de Ball de Brussel·les, que es troba al barri de les Marolles, on cada vegada que hi va fotografia els objectes de tot tipus que li criden més l’atenció, com són discos, cassets, revistes, cromos, quadres, vaixelles, sabates… La particularitat d’aquest mercat és que està obert tots els dies de la setmana. El fet de mostrar-les en diversos monitors fa la sensació que els objectes estan plens de vida, degut al moviment, al color i sobretot a la varietat dels objectes representats. En total es veuen unes 3000 fotografies repartides en una dotzena de vídeos.

Un altre artista que també treballa el camp de les imatges des d’una visió conceptual, a través d’analitzar aspectes històrics i iconogràfics, és Pedro G. Romero, que també desenvolupa la tasca de comissari, editor i investigador. A la fulla de sala de l’exposició comenta que un diumenge van anar junts al mercat de Sant Antoni, ja que “quan anem al mercat ambulant anem al lloc de la producció originària. Les operacions que hi veiem, les relacions que s’estableixen entre les coses, aquesta és la lògica de la producció original”.

Oriol Vilanova. Causa i efecte. 2022 © Pol Masip

Respecte de les dues caixes que estan disposades al terra de la galeria, Vilanova les ha titulat Chiquita, ja que en el seu origen portaven bananes. Ara el que hi ha són postals antigues agrupades, però que no sabem el que contenen. L’artista crea un misteri entorn d’elles, ja que ignorem els llocs d’on provenen i a qui van dirigides. L’artista té una col·lecció de milers de postals que ha anat adquirint, no sols a Brussel·les, Barcelona i Madrid, sinó a qualsevol ciutat que visita. Sol comprar-les en grup, sense conèixer el seu contingut, ja que prefereix descobrir-ho després al seu estudi. No importa que estiguin repetides, tal com es pot comprovar en l’altra instal·lació, Causa i efecte, on ha col·locat unes 700 postals perfectament disposades a la paret. Totes elles iguals, però amb la particularitat que en adquirir-les, el venedor els hi va posar una marca –unes ratlles verticals-, perquè fossin diferents entre elles i evitar que el comprador les revengui. La postal pertany a la localitat pirinenca francesa de Porté.

Oriol Vilanova. Reproduccions. 2022 © Pol Masip

L’any 2017 va presentar a la Fundació Antoni Tàpies la peça Domingo, on milers de postals que havia anat reunint els darrers quinze anys omplien les sales. En aquell moment tenia a la seva col·lecció 35.000 postals. Actualment en té 125.000. Hi havia diverses temàtiques amb motius arquitectònics, animals, banderes, la natura… L’acumulació i posterior classificació dels objectes crea una nova obra, aquesta més general i de gran amplitud, com és la d’un arxiu personal. Quan veiem una instal·lació seva, aparentment sembla que estiguem davant d’una reiteració d’objectes i d’idees, però en realitat no és així, ja que mostra cadascuna de les seves obres de manera diferent, o sigui, pel contingut –la temàtica, el color, la categoria, o bé, per sèries, mòduls, llocs específics, etc. 

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close