El monestir de Pedralbes. Una porta oberta a l’art. Aquests darrers anys, hem vist al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes diferents exposicions en les quals la dona és la principal protagonista, com per exemple la del llegat de sor Eulàlia Anzuzu, monja clarissa, poeta, escriptora i arxivera; les fotografies de sor Isaura Marcos mostrant imatges inèdites del Monestir, i l’anterior exposició de l’artista jueva Charlotte Salomon que va morir als 26 anys al camp d’extermini d’Auschwitz. Ara s’exhibeixen una sèrie de ceràmiques, pintures i poemes de la monja budista Ôtagaki Rengetsu amb el títol de “La lluna de lotus. Art i poesia de la monja budista Ôtagaki Rengetsu (1791-1875)“, a través d’una setantena de peces que formen part de la col·lecció privada alemanya NAEJ, que fins ara no s’havia exhibit mai en públic.
La lluna de Lotus
Art i poesia de la monja budista Otagaki Rengetsu (1791-1875)
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Comissaris: Ricard Bru i John Stevens
Fins al 17 d’abril de 2022
És lloable que un espai com el monestir de Pedralbes, nom que prové del llatí petras albes, que significa “pedres blanques”, i que va ser fundat al segle XIV per la reina Elisenda de Montcada amb el suport del seu marit, el rei Jaume II, on viu actualment una petita comunitat de monges clarisses, es puguin fer exposicions temporals d’artistes desconegudes per a nosaltres. De totes maneres, el Monestir ja va acollir en el període 2004-2012 una petita part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que actualment es troba al MNAC. Aquesta dicotomia entre espiritualitat i art es fusionen en perfecta harmonia.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és considerat com un dels millors exemples del gòtic català, on l’abadia, el claustre, l’església, les pintures murals de Ferrer Bassa —segle XIV—, les tombes de la reina Elisenda i de les famílies nobles, així com la resta de dependències, formen un nucli patrimonial excel·lent. A la sala de l’antic dormitori de les religioses hi ha l’exposició permanent “Els tresors del Monestir”.
Ôtagaki Rengetsu. Del budisme a l’art i la poesia
Encara que per a nosaltres el nom d’Ôtagaki Rengetsu (Kyoto, 1791-1875) no signifiqui gaire, va ser una de les millors poetes japoneses del segle XIX, a més de monja budista, ceramista, pintora, cal·lígrafa i mestra d’arts marcials. Va néixer en una família de samurais, filla d’un noble i una cortesana geisha. Al cap de poc d’arribar al món va ser adoptada per la família Ôtagaki, i li posaren el nom de Nobu. Es va casar molt jove, als 16 anys. Va arribar a casar-se dues vegades i va enviudar les dues vegades. Va tenir cinc fills, dels quals quatre van morir, així com la seva mare i el seu germanastre. Als 33 anys va abandonar la seva vida secular per anar a professar el budisme. Canvia el seu nom pel de Rengetsu, que significa “lluna de lotus” i ingressa al temple Chion-in, on estarà deu anys per després seguir en altres temples. Pel fet de ser dona només va residir en un monestir budista dos anys i la resta en petites cabanes.
Segons es comenta, Rengetsu “guardava totes les seves pertinences en una sola caixa, a punt per partir en qualsevol instant i preparada per establir-se a qualsevol lloc”. Alternava la faceta de poeta amb la de ceramista, creant milers de peces on incorporava els seus poemes waka, molts d’ells cal·ligrafiats, en teteres, bols i altres objectes que s’utilitzaven per a les cerimònies del te.
La lluna de Lotus. L‘espiritualitat de l’art
Els comissaris John Stevens, professor d’estudis budistes, i Ricard Bru, especialista en art oriental, que també va comissariar “Charlotte Salomon: Vida? O Teatre?”, han dividit l’exposició en quatre àmbits: “Rengetsu, poeta”; “Rengetsu, cal·lígrafa”; “Rengetsu ceramista”; “Rengetsu i l’art com a pràctica espiritual”, i “La natura”.
Les diferents sales on s’exposen les obres tenen un ambient especial, quasi bé espiritual, que permet a l’espectador submergir-se en el treball de Rengetsu i imbuir-se dels seus coneixements, on la poesia, la cal·ligrafia i la ceràmica es fonen en una mateixa obra, produint-se una mena de diàleg amb l’espectador, ja que segons Stevens es tracta d’una “exposició pensada per a la meditació”.
De fet, la “Rengetsu, poeta” es mostra en tots els àmbits, ja que els seus poemes acompanyen les pintures i les ceràmiques que s’exposen a les parets i les vitrines, respectivament. En primer lloc, veiem una taula baixa d’escriptura que servia per escriure les cartes, ja que els poemes escrits als tanzaku, ‘fulls de paper’, “se sostenien a mà, mentre que les pintures es feien sobre el tatami”. Hi ha unes caixes on en les tapes, tant al seu interior com a l’exterior, tenen una representació pictòrica de flors de l’hagi. Es tracta de la caixa d’estris d’escriptura de Rengetsu. Hagi és una de les set flors més belles de la tardor. Es dona la circumstància que a la tardor es congreguen els cérvols vora d’aquests hagis.
“Vora de casa
prop de la lespedeza (hagi)
s’acosta un cérvol
bramant cercant parella;
la tardor a muntanya.”
Rengetsu. 81 anys
Al final de cadascun dels poemes, juntament amb el seu nom, hi posa la seva edat. Els va començar a publicar quan tenia 78 anys. S’han recollit uns 900 waka en diverses edicions. Els poemes tenen un vocabulari i una estructura que li permet adonar-se de com sent les emocions de l’ésser humà, mitjançant dos aspectes que hi apareixen sovint com són la natura i la vida quotidiana.
Un dels poemes més coneguts és un en què explica el que li va succeir en un dels seus viatges pel Japó, concretament en l’època que floreixen els cirerers, quan, en demanar allotjament en una fonda, no la van acceptar, ja que tenia aspecte de pidolaire i semblava que no tenia gaires diners. Va dormir al carrer i a la llum de la lluna va escriure aquest poema:
“Al meu estatge
altre conhort no ni trobo
sinó el que em donen
una lluna emboirada
i aquests arbres en flor.“
Rengetsu. 77 anys
Quant a la “Regentsu, cal·ligrafia”, es pot comprovar el perquè és considerada com una de les dones cal·lígrafes més importants del Japó, sobretot per la seva “expressivitat, personalitat, sensibilitat, netedat, proporció i perfecció compositiva que demostra el seu traç”. Els poemes estan escrits en tanzaku, col·locats verticalment i decorats amb diferents colors. Els poemes cal·ligràfics són un factor estètic important que serveix tant per a les pintures com per a les ceràmiques.
La darrera cal·ligrafia que va fer, quan ja tenia una edat avançada, li tremolaven les mans i s’hi veia poc, però, mostrava, en canvi, una pinzellada més profunda i lluminosa.
“El vent bufa
per tots nosaltres,
ningú no se n’escapa
si el déu del vent
bufa amb gran desmesura
sense donar cap treva.”
Rengetsu. 85 anys
A l’exposició hi ha 36 ceràmiques. Rengetsu no va ser una experta en aquesta tècnica, ja que si ens aturem en cadascuna de les peces que s’exhibeixen observem que existeixen algunes imperfeccions. Per aquest motiu “les enriquia cal·ligrafiant-les amb els seus poemes”. Ella mateixa ho reconeixia, però també cal assenyalar que, amb el temps, va anar depurant la tècnica, però sense fer massa filigranes. Va aprendre l’art de la ceràmica a Awataguchi, el principal districte de ceramistes de Kyoto.
La seva època més productiva va ser quan ja tenia 77 anys. Venia les peces que creava als mercats i a particulars. Els diners que obtenia els donava a la gent pobra o a finalitats socials.
De tots els utensilis que va crear, el primer d’ells van ser les teteres, que eren fetes d’argila sense esmaltar, on es poden veure inscrits els poemes, com per exemple un que fa referència a un rossinyol, “un ocell petit i tímid que comença a cantar quan arriba la primavera”. A més de les teteres també va fer bols, plats, encensers, brasers, tasses, flascons, ampolles i diferents objectes per a la cerimònia del te.
“Sota el desmai
van lliscant les aigües;
per entre l’ombra
també flueix la veu
del rossinyol
que diu la primavera.”
Rengetsu
Els comissaris han titulat l’apartat pictòric com a “Rengetsu i l’art com a pràctica espiritual”, on es poden veure una sèrie de pintures sobre paper que li servien per il·lustrar els poemes cal·ligrafiats. Va rebre la influència de l’escola Shijo de Kyoto, que eren “composicions simples que representaven objectes de la vida quotidiana”. Juntament amb les seves pintures, se n’exposen d’altres que no van ser pintades per ella, sinó per artistes professionals, com és el cas de Gesshin, que també era monjo de l’escola de Shingon. Altres artistes que acompanyaven els seus poemes eren Tomioka Tessai, amb qui tenia una gran amistat; Nakajima Raisho, que va ser un important pintor de l’escola Maruyama de Kyoto; Kawabe Kakyo, que va ser professor, i Nakanishi Koseki.
Un dels seus poemes més famosos que observem en una de les pintures que s’exposen és el que va crear pensant en el somni del savi xinès Zhuan-gzi, que deia: “Soc un home somiant que soc una papallona o una papallona somiant que soc un home?”. En el paper està representada una papallona que sembla observar el poema situat a la seva dreta, o el que és el mateix, “sembla que voli com una papallona somiadora”.
“Enmig les prades
totes les flors i rosada
jo m’endormisco;
que és el qui somia
aquesta papallona?
Rengetsu
Una altra obra que aparentment sembla simple reflecteix perfectament l’ambient i l’entorn on vivia, ja que representa la seva cabanya, on hi ha un arbre molt alt al darrere d’ella i d’altres davant, on “sembla que el vent bufi amb força tot xocant contra els pins i la mampara de bambú que protegeix l’accés a la casa”. Al fons, s’albiren unes muntanyes.
L’exposició demostra que en el budisme amb art i poesia es complementen perfectament. L’espiritualitat que transmet cadascuna de les peces que s’exhibeixen està complementada pels poemes. Les qüestions existencials, des de la tristesa al goig, s’expressen en total llibertat en les seves obres. Tots aquests aspectes els veiem en els arbres florits, els cérvols, el cant dels ocells, les papallones que sobrevolen les flors. També la ciutat de Kyoto, lloc del seu naixement i on es troben les escoles on treballaven alguns dels seus amics pintors, és important per a ella, a causa dels santuaris, jardins, festes i costums, fan que les vulgui mostrar d’alguna manera en les seves creacions. A més, va ser un lloc on gaudia d’una gran popularitat que li va permetre vendre moltes peces.
Per a ella la pràctica de la ceràmica esdevé una manera d’aproximar-se a l’ideari budista i alhora difondre el seu missatge, ja que entenia que la part artística, tant “pel que fa a la creació com a l’observació i l’apreciació, també podia ser una pràctica religiosa vàlida per ajudar a assolir la buditat. A Rengetsu l’atreia la lluna, sobretot en plena tardor, com si es tractés d’una història d’amor, com per exemple un poema que “canta com la poeta i la lluna van tornar a dormir juntes”.
“Aquí a Naniwa
boira entre les ones,
al fons del fons arriba;
ni soc capaç de veure
la lluna emboirada.”
Rengetsu, 77 anys
