Arts visuals / Patrimoni

Parpalló: fotoperiodisme de fa 20.000 anys

Parpalló, a la comarca de la Safor. Un dels primers festivals d’estiu de la història de la humanitat. El precedent de Woodstock i del FIB Benicàssim Festival. Un lloc on els grups humans s’aplegaven regularment per tal d’intercanviar fluids, persones i objectes. I assistir-hi a espectacles amb llum, vats i bona cosa d’intèrprets en estats alterats de consciència. Un indret màgic en un lloc màgic d’una terra màgica sense temps.

“La impressió obtinguda de l’escàs material recollit va ser que ens trobàvem en presència d’un gran jaciment magdalenià i que la cova contenia un gran dipòsit”. Lluís Pericot, La Cueva del Parpalló, Madrid 1942.

Possiblement, hi veien una gran vagina. Un gran símbol de la maternitat, la fecunditat i de la terra. Una gran esquerda on d’una manera regular, pelegrinarien els grups humans dels envolts. Al Montdúber, a la comarca de la Safor. Aquells grups humans que es trobaven la major part de temps esparsos per una gran àrea pròxima a la costa, s’hi reunien regularment en un lloc de meravella. Devia ser un espai de celebracions cícliques.

El Museu de Prehistòria de València guarda una col·lecció de “fotografies” molt antigues. Les més velles són de més de 20.000 anys. Que es van anar produint a mesura que el temps anava cap a nosaltres: l’últim moment del Paleolític, del Paleolític superior: el món de l’arqueologia parla d’Aurinyacià, de Solutrià, de Magdalenià…

Fotografia prehistòrica de la Cova de Parpalló.

La Cova és una formació de roca calcària, possiblement un embornal… Que què és un embornal? Una mena de forat geològic creat per l’erosió de l’aigua de pluja que es filtra des de dalt d’una muntanya i que en contacte amb la pedra calcària crea grans orificis de desguàs naturals que acumulen sediments. Aquests, arriba un moment que actuen de tap i creen grans dipòsits de materials. Doncs Parpalló és un gran embornal, on es guarda un tresor que ens informa d’un temps i un espai ancestrals. Són les famoses plaquetes de la Cova de Parpalló, un dels primers jaciments arqueològics excavats amb un mètode científic al País Valencià.

Parpalló és un indret excepcional on els grups humans del Paleolític Superior van deixar, entre altres coses, el conjunt d’art moble més important conegut a Europa. Durant més de 20.000 anys van deixar-hi els humans més de 5500 plaquetes, amb signes i dibuixos. La seua seqüència cronològica s’estén al llarg de milers d’anys. De fet, Parpalló ofereix una excepcional línia cronològica sense interrupció de la prehistòria d’uns 15.000 anys: del 32.000 al 14.000 dne aproximadament.

Vista de la Cova.

Cap a 1870, un personatge sorprenent –Joan Vilanova i Piera- havia descobert el santuari prehistòric. En 1913 l’abat Breuil -un dels tòtems de la Prehistòria europea- va trobar la primera plaqueta de pedra amb el gravat d’un animal. 10 anys després, Lluís Pericot –una de les ànimes de l’arqueologia valenciana- excavava d’una manera sistemàtica aquell gran pastís de gairebé 9 metres de gruix, amb capes i capes de terra acumulades per mil·lenis. A Parpalló arribarien una vegada o més voltes l’any els grups humans quan començava la primavera, potser. I aquells dies s’intercanviaven relats i persones. Era una bona manera de socialitzar-se i trobar parella. Abans d’existir Tinder, la millor manera de lligar era anar a “Parpalló-rock”. Era època de cacera i de relacions. Una mena de Woodstock paleolític, un after caça-recol·lector.

La gran vulva

Era un santuari, un lloc de trobada i de culte intemporal. Durant segles, els pastors anaven allí a aixoplugar ramat i a agafar “pedres de foc”, que eren fragments de sílex que aprofitaven per a fer d’encenedor. Aquella cova que sembla una gran vulva enmig d’un paisatge bellíssim servia com a centre de reunió dels grups humans quan encara no s’estilaven els festivals musicals d’estiu.

En aquestes plaquetes –amb tamanys que van des d’una galeta a una pizza familiar- hi ha representats bòvids, cèrvids, suids, vegetals, signes diversos… Devien ser una mena d’ofrena dipositades durant milers d’anys per a propiciar un any de caça i de naixements profitosos, tant d’humans com d’animals. D’alguna manera, era visualitzar el futur perquè aquest futur passara. Des del present: un present sec i fred que produïa una fauna abundant: llops, linxs, urs, càprids, cèrvids, equins…

Una altra de les plaquetes.

El conjunt de plaquetes de Parpalló, gravades amb figures naturalistes i símbols geomètrics, pertanyen cronològicament al Paleolític Superior i resulten bàsiques per a sistematitzar l’art rupestre europeu. Des del Gravetià fins al Magdalenià, es posen en contacte amb altres col·leccions d’art moble com les de La Marche, Limeuil, Eniéne o Gonnersdorf…

Però segurament l’element més important és la llarga seqüència cronològica que té el jaciment. Els especialistes veuen en les primeres plaquetes una desproporció marcada entre els cossos i els caps dels animals, i unes corbes dorsals en “s” que les relacionen amb algunes imatges de l’art paleolític de l’àrea franco-cantàbrica, cosa que les situaria entre el període Aurinyacià i Solutrià, amb una cronologia entre els anys 29.000 i 21.000 ane. L’aparició d’una forma diferent per a fer els caps de les cérvoles, que trobem units a la línia inferior del coll i la mandíbula, ens indica una evolució i una cronologia més pròxima a nosaltres.

El paisatge que es pot veure des del jaciment.

Aquest moment Solutrià ens ofereix una recerca del moviment quan intenten representar una de les potes dels animals mitjançant dos traços paral·lels. Simptomàticament, hi ha una plaqueta on apareix un cérvol mascle amb el cap alçat en actitud de zel i una cérvola amb la cua aixecada, en actitud de receptivitat. En aquest període podem trobar exemples amb expressions més naturalistes, com ara quan l’autora o autor ompli el cos d’un linx amb zones de diferent color, o les proporcions dels cossos de cavalls o cèrvids més ajustats.

Per cert: un “parpalló” és un tipus d’oreneta que no s’aparta molt de la costa. Actualment encara molts parpallons fan niu a la cova màgica. O posats a proposar, un “parpalló” és el diminutiu de “parpella”. Aquell forat ciclopi recorda el tel d’un ull que en dies de boira humida, sembla que es tanca i s’obre… Al capdavall, una gran escletxa que sembla una vagina eterna: d’on ix la vida.

Lluís Pericot, a l’entrada de la Cova.
Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.
Alfons Llorenç
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close