Tot just fa un any al Museu Can Mario de Palafrugell, una de les dues seus gironines de la Fundació Vila Casas, es va poder veure l’exposició de les obres seleccionades i la del guanyador del Premi d’Escultura Fundació Vila Casas. Palafrugell 2018. De les més de 300 obres que es van presentar se’n van seleccionar 32, realitzades en diferents estils, tècniques i materials, circumstància que serveix per adonar-se de la gran varietat de propostes i recursos que disposa l’escultura contemporània avui al nostre país.
Paul Daly. Living matter
Comissària: Glòria Bosch
Museu Can Framis. Fundació Vila Casas
Roc Boronat, 115-126, Barcelona
Fins al 19 de gener de 2020
L’obra guanyadora va ser la peça Rambla (Senescència), de l’irlandès Paul Daly, creada amb material orgànic, metall, resina i llum. Un escultura que està a mig camí de la instal·lació. El fet d’obtenir el guardó –amb una dotació de 15.000 €- permet que es pugui fer una exposició individual en alguns dels espais de la Fundació, i per això ara tenim l’oportunitat de contemplar el seu recent treball a Can Framis. A més, l’obra passa a formar part de la Col·lecció Vila Casas.
Paul Daly (Dublín. 1963), de formació arquitecte, porta un temps vivint i treballant a Barcelona. Va estudiar Arquitectura a la John Moore University de Liverpool i a la Westmister University de Londres. Ha treballat en diversos tallers d’arquitectura a Londres durant els anys 1986-1992, i com a il·lustrador i dibuixant a la National Geographic. És membre fundador de La Escocesa, centre de producció artística d’arts visuals, situada al barri de Poblenou. La seva primera exposició individual a Barcelona va tenir lloc a la Casa Elizalde el 2013. La seva obra es caracteritza per emprar materials orgànics amb collage en un procés de descomposició. Tot això està relacionat amb la natura, com un cicle vital, on “l’impacte de la llum incideix” en el collage.
A l’ Espai AO de Can Framis és on solen exhibir-se les exposicions temporals, com és ara el cas de Paul Daly. Mitjançant 17 obres, 12 de les quals no s’havien mostrat anteriorment -també hi és present la peça guanyadora del Premi d’Escultura, Rambla (Senescència)-, es permet al públic que no coneix el seu treball veure com l’art es pot representar de diverses maneres, com per exemple va succeir al segle passat amb determinades tendències avantguardistes com l’art povera, el nouveau realisme, així com en alguns aspectes de l’art conceptual. Totes elles van transgredir d’alguna manera el concepte tradicional de treballar l’escultura amb materials nobles, substituint-los per altres de nous, amb l’ús de materials orgànics trobats a la natura o en qualsevol altra medi.
Avui és difícil de saber si estem davant d’una escultura o una instal·lació, com és el cas de Rambla (Senescència), on intervenen una amalgama de materials que inclouen: heura, col, firmiana, tell, wigàndia, herba, iuca desconstruïda, enciam, llorer, castanyer, auró, faig, kiwi i pell de taronja, pell de ceba, cogombre, pastanaga i rodanxes de carbassó, branquillons i arrels variades. El fet de que vulgui fer esment de tots aquests materials obeeix a la dificultat que comporta unir-los en una mateixa obra tenint en compte que es tracta de fruites, verdures, arbres, etc., i que només tenen en comú que són components orgànics que amb el temps es descomponen o desintegren. Si no fos per la inclusió de l’efecte lumínic no seria possible veure les diverses tonalitats que apareixen, tant en aquesta obra, com en les altres presents a l’exposició. La llum és l’efecte catalitzador, sigui des de dalt o des de baix, on el vidre actua d’intermediari entre els materials i la llum artificial, permetent que es puguin percebre els colors, les textures i “els estats canviants d’acord amb aquest pas del temps i el seu entorn, des de la llavor i l’explosió de la vida a la primavera, fins a l’hivern, la vellesa i la descomposició”.
L’ herbari de Paul Daly
El seu treball ens recorda els herbaris que els estudiants de medicina o biologia construeixen a partir de la recollida de plantes pels boscos, els conreus o qualsevol altre espai rural, i que després depositen damunt dels papers –podrien ser de diaris-, deixant que es vagin assecant, fins completar el procés de formar l’herbari. En canvi Daly mostra els seus “herbaris” com si estiguessin dotats de vida, degut sobretot al color i la llum que desprenen les seves creacions que destaquen pels seus cromatismes accentuats i exclusius; per això el títol de l’exposició és Líving matter, o sigui “matèria viva”. De fet, “la llum que passa a través de la matèria orgànica n’és essencialment el catalitzador; com en la natura, dona vida a les peces”.
L’exposició es divideix en series, on les obres més antigues corresponen al 2000, encara que la majoria de peces són d’ enguany. La sèrie Hedges (Setges) està representada per quatre obres que pertanyen al període 2018-2019, que configuren les quatre estacions de l’any. Totes elles són de petites dimensions i estan col·locades en caixes de llum. Els materials orgànics són principalment fulles i arrels diversos on els colors que apareixen corresponen a l’època de l’any que representen. Les obres es divideixen en dues parts: una amb forma de quadrat on es troben les fulles, i l’altra, on apareixen les arrels com si fossin les potes que les suporten.
La sèrie Forest Floor (Sòl forestal) té tres peces de diferents moments, que van del 2011 al 2019, on predominen materials orgànics que creixen al terra dels boscos, com la firmiana desconstruïda, també anomenada para-sol xinès -que es troba a l’Àsia-, fulles variades d’heura, branquillons, arrels, herba i ombú –planta arborescent originaria d’Amèrica del Sud-. La disposició de cadascun d’aquests elements indica la gran diversitat cromàtica existent, situada principalment en el centre de la composició. Per a Daly es tracta de “tres obres d’art que representen la capa de material caigut, la bellesa natural i qualitat de tipus mosaic que sovint es passen per alt”.
Respecte a les dues peces que configuren la sèrie Trees (Arbres), possiblement siguin les més aparentment fràgils degut als pocs materials usats, com per exemple Trees 2, on només l’artista hi posa una fulla d’heura amb arrels de borró de la platja de la Gola de Ter. L’altra obra, Trees 1, incorpora rodanxes de cogombre, carbassó i xirivia, a més de branquillons i arrels, aconseguint un efecte òptic que sembla que totes aquestes hortalisses creixin en el mateix arbre. Són obres que es poden relacionar amb “l’inestimable valor de les seves arrels i fulles”. Hi ha una peça, concretament What the insects left behind (Què van deixar els insectes?) (2000-2014), on hi apareixen escarabats vermells de Nova Zelanda, juntament amb fulles esquelètiques del mateix país i firmiana de Barcelona. Per a Daly significa una “celebració de material sovint no desitjat i rebutjat deixat pels insectes”.
Quant a les escultures, hi ha la mencionada Rambla (Senescència), que tal com està disposada a la sala denota una certa fragilitat, però a la vegada és d’una bellesa i plasticitat única, tot mostrant l’envelliment de les coses, i entre els materials orgànics i la llum que ve des de baix, hi ha el metall i la resina. Les altres escultures són: Leaf 1, Leaf with stem 1 i Leaf with stems and roots 1, totes del 2019. Les fulles, les tiges i les arrels són els principals protagonistes, on també conflueixen fruites, hortalisses i herbes. Són obres que recorden alguns treballs conceptuals d’Antoni Llena, sobretot a l’hora d’emprar materials fràgils. Finalment, en la sèrie Gastronomy, utilitza preferentment el collage, com és el cas de Leeks 3 (2015), on incorpora porros cuinats, fruites i altres hortalisses , o bé Kitchen garden 2 (2019), que conté un gran nombre d’elements orgànics i crea una mena de mosaic que li serveix per retre “homenatge a la rica historia del disseny dels horts i la seva referència a una infraestructura urbana”. En canvi a Cabbage 1 (2019), només hi apareix una fulla de col verda i unes arrels.
