Arts visuals / Exposicions

Pensar el món d’avui a través de l’obra de Tàpies

Amb el lema «Tàpies viu. Viu Tàpies», s’inicia la celebració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (1923-2012) que resumeix l’extens programa d’activitats: per una banda, la voluntat de reivindicar la vigència de l’obra i del pensament de l’artista català i de l’altra, la implicació de noves mirades generacionals per revisitar i reinterpretar el seu llegat. L’objectiu és connectar-lo amb la societat actual per tal que no caigui en l’oblit, com molts altres artistes europeus de la segona meitat del segle XX. Compromès, humanista i transgressor, es va anticipar als nostres temps amb una obra ecologista, mística i fonamentada en valors universals com la lluita pels drets humans i per la pau; aspectes que ens interpel·len avui. Comissariat per Núria Homs, l’Any Tàpies presentarà de forma exhaustiva i diversa la seva obra a diferents institucions de la ciutat, del país i de l’àmbit internacional. Les dues exposicions que donen el tret de sortida s’acaben d’inaugurar a la seva fundació: “Tàpies. L’empremta del zen i A=A, B=B” que mostren dues cares del seu esperit. Per a l’artista, l’art com a capacitat transformadora, com a procés d’iniciació, és un mitjà capaç de fer possible la transmissió del coneixement a través de la naturalesa de les coses.

Tàpies. L’empremta del zen 
Comissària: Núria Homs
Fundació Antoni Tàpies
Aragó, 255. Barcelona
Fins al 23 de Juny de 2023

La Fundació Antoni Tàpies es converteix en el centre neuràlgic de la commemoració que s’allargarà fins al 13 de desembre del 2024 i es projectarà com un espai obert a l’art i al pensament; essent fidel al llegat i a la voluntat de l’artista. No només vol ser una ocasió de celebració, sinó també una oportunitat per visibilitzar unes propostes encara necessàries i urgents. Les activitats de l’efemèride han de permetre vincular la seva figura amb el segle XXI amb un programa coral en clau participativa i internacional que sumarà noves veus generacionals al relat de Tàpies. Actualment molts experts coincideixen que existeix un allunyament entre la generació d’artistes de postguerra –incloent-hi Tàpies– i les noves pràctiques artístiques. D’aquí que cal preguntar-se: de quina manera s’ha materialitzat el seu trencament estètic a la història de l’art contemporani i quina és la seva repercussió en les pràctiques artístiques actuals?

ANTONI TÀPIES. Hotei, 1984. © Comissió Tàpies / Vegap. De la fotografia: FotoGasull

Per a l’homenatge de l’artista, la primera mostra que es presenta a Barcelona és Tàpies. L’empremta del zen centrada en la influència que l’art d’alguns monjos japonesos dels segles XVIII i XIX va exercir en la seva obra com a transmissor dels ensenyaments del budisme zen. Hakuin, Sengai, Jiun, Tōrei, Rengetsu, entre d’altres, van interessar especialment a Tàpies perquè van desenvolupar una actitud crítica, una voluntat de trastocar l’escala de valors convencionals i per la manera d’expressar-se a través de la gestualitat ràpida i espontània que es desplega per la superfície. Lluny dels principis dictats per la raó o la lògica, el mètode de l’art zen -denominat zenga- fou una forma de vida per percebre la veritable naturalesa de les coses. Per conquerir un estat d’il·luminació, s’exercitaven per trencar amb la rigidesa de la ment racional, alliberar-la d’artificis i apel·lar directament a l’esperit. No obstant això, no menyspreaven l’ardu treball a què el practicant s’havia de sotmetre previ a l’acte de pintar, ja que sense aquest exercici els seria impossible transmetre la seva ment a través dels seus pinzells.

Comissariada per Núria Homs, conservadora de la col·lecció de la Fundació, presenta una selecció de quaranta pintures i dibuixos; obres algunes inèdites realitzades des de finals dels anys setanta, moment en el que recupera la pinzellada -que havia abandonat en el procés de les pintures matèriques- per associar-la a la inscripció, a l’escriptura i als ideogrames. Igualment, les superfícies pictòriques esdevenen més lleugeres després d’una etapa més objectual i apareixen els vernissos. Són unes obres fluïdes, lluminoses i transparents que fan de contrapès a l’anterior opacitat i gruixària dels murs. Amb el vernís, emprat directament com a pintura, s’hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos o a aspectes de la vida considerats baixos i repulsius. En aquestes pintures, explora la seva afecció per la mística, les filosofies i els pensaments no occidentals per subratllar la importància de tot allò espiritual: les va dotar d’una essencialitat que només s’explica por la voluntat de despullar-les de tot.

Antoni Tàpies es va iniciar en el coneixement del món oriental, el budisme, el taoisme i el zen amb la lectura d’El llibre del té, d’Okakura Kakuzo, per recomanació del seu pare. A partir d’aquest text, l’interès per les filosofies orientals el va acompanyar tota la seva vida, de les quals va assimilar una manera de treballar, i també d’una visió del món. L’exposició analitza la influència d’aquesta doctrina oriental per “representar la importància de l’ordre còsmic de les coses petites” i permet descobrir com va integrar en el seu llenguatge moltes de les actituds, imatges i tècniques que utilitzaven els monjos japonesos per transmetre els ensenyaments del budisme zen.

Dins d’aquella atmosfera, desenvolupà una subjectivitat nostàlgica en un clímax proper a la música de Wagner, Brahms i Stravinsky i al ressò existencialista dels filòsofs Schopenhauer, Nietzsche, Sartre i Heidegger. El silenci, la vacuïtat, l’essencial, el buit… suposa en la mística oriental la plena realització. Un diàleg del cos a l’espai, de l’home a l’univers en una interrelació d’equilibri. També el color, plenament interioritzat, s’acosta més a la vida meditativa i introspectiva que no pas als colors cridaners de la societat urbana i consumista. Tàpies també encasta objectes reals -pobres, vells o tradicionalment considerats antiestètics-, sovint sense modificar-los per incorporar vida a les composicions: el que vol és evidenciar l’espiritualitat existent en les coses més pobres i humils.

Simultàniament, coincidint en temps i espai, es presenta la mostra A=A, B=B,  comissariada per Pep Vidal, que escorcolla la relació de Tàpies amb la ciència com a punt de partida, recolzant-se en obres d’artistes nascuts a partir de la dècada dels anys vuitanta com Daniel Bejar, Jorge Carrión, Agathe Casals, Lúa Coderch, Violeta Mayoral, Mariona Moncunill, Tanit Plana, Nimesh Ramesh Chahare, Irene Solà, Irena Visa, Ian Waelder, John Baldessari i el mateix Antoni Tàpies

La nueva visión del mundo (1954) és un llibre que recull unes xerrades mítiques que van tenir lloc a Sankt Gallen (Suïssa), fetes per experts de l’època, a la dècada de 1950, en diferents camps, bàsicament de la ciència i la filosofia. A Tàpies li agradava molt aquesta lectura i moltes de les seves peces estaven inspirades en aquell llibre. Comissariada per l’artista i científic Pep Vidal, A=A, B=B és una exposició que parteix d’aquesta lectura per fer-ne una expansió temporal, portar aquelles xerrades a l’actualitat i parlar de l’esperit del mètode científic. El títol pren el nom de la pintura de Tàpies, Blau emblemàtic (1971), present a la mostra, on apareixen aquestes grafies escrites, que en matemàtiques no tindrien relació, però que el comissari utilitza per formalitzar una estructura. D’aquesta manera, “A=A” constituiria la realitat o el món, és a dir, el que “és”, mentre que “B=B” simbolitzaria les lleis que regeixen aquest món o la ciència, és a dir, la descripció del que “és”. Vidal sosté que l’art i la ciència tenen molts elements en comú, atès que la línia de treball i el procés de recerca són procediments anàlegs: cada camp dóna un resultat diferent, però el procés és molt similar. Creu que moltes vegades, la millor manera de comprendre una idea complexa o poc intuïtiva és a través d’una representació visual. A nivell estructural, l’exposició està basada i organitzada com si fos un article científic, és a dir, la disposició a la sala segueix les seccions que té aquest element clàssic de comunicació en ciència, que també inclou, a tall de bibliografia, un espai dedicat als llibres, discos i vídeos que cadascun dels artistes ha aportat al projecte i que constitueixen un referent per al seu mode de pensar. Amb una mirada analítica, propera al pensament abstracte, els seus plantejaments són una alenada fresca en el món de l’art. Art i ciència poden retroalimentar-se i generar innovadores creacions. L’exposició es presenta de forma conjunta a la Fundació Antoni Tàpies, a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close