Pepe Serra tradueix les paraules en imatges conceptuals. És il·lustrador tot i que prefereix que se’l consideri comunicador gràfic. Des de l’ultralocal projecta les seves il·lustracions a tot el món per a parlar sobre temes diversos de l’actualitat i ho fa per a mitjans internacionals com ara The New York Times, Le Monde, BBC o, fins i tot, fa creacions per a Facebook o Amazon Prime, entre altres.
Actualment, Serra compagina la seva feina creativa amb la direcció del Postgrau d’Estratègies Creatives en Il·lustració o Comunicació Visual a ESDI i coorganitza la segona edició del TIF, el Tarragona Illustration Fest.
El TIF enguany celebra la seva segona edició els dies 14 i 15 d’abril a l’Espai Jove Kesse de Tarragona. Durant els dos dies, el públic podrà descobrir que la il·lustració va més enllà dels àlbums il·lustrats infantils. La programació estarà farcida de conferències com la de la il·lustradora italiana resident a Barcelona, Cristina Spanó, o els tallers liderats per Miguel Pang, Miguel Porlan, Diego Mallo i la Inge Nouws, entre altres.
Parlem amb Pepe Serra per aprofundir sobre la professió d’il·lustrador i conèixer molt més sobre aquesta segona edició del Tarragona Illustration Fest que està a punt de donar el tret d’inici.
Més que il·lustrador, dius que prefereixes ser considerat comunicador gràfic. Quina diferència hi ha?
A vegades la paraula il·lustrador va injustament associada al dibuix, en el meu cas la meva feina va més associada a la traducció de conceptes, missatges o simples paraules en imatges, és per això que m’agrada més presentar-me com a comunicador gràfic, tot i que la línia que separa ambdós conceptes és molt fina.
La teva feina és 100% digital? O ets dels que encara no han perdut el paper i el llapis?
El 95% de la meva feina professional és digital, en el meu cas no és una decisió voluntària, més aviat són les dates d’entrega les que m’han abocat a utilitzar la tecnologia per a poder acomplir amb els encàrrecs rebuts. Sé que gaudiria molt més usant tècniques analògiques, però en el món de la premsa editorial és pràcticament impossible utilitzar quelcom que no sigui digital.
Un dels altres avantatges de treballar amb una tauleta digital és que pots fer-ho d’on vulguis, aquesta versatilitat m’ha permès il·lustrar encàrrecs des de llocs insospitats. També m’agradaria deixar clar que les regles del joc canvien completament quan el client dona unes dates d’entrega més llargues. Això sol passar en el món de l’àlbum il·lustrat on preval molt més l’artesania que no pas la immediatesa.
I parlant de digital… actualment tenim moltes eines en línia per a crear dibuixos fins a arribar a fer obres molt acurades utilitzant la intel·ligència artificial. Com valores aquests avenços tecnològics?
Pel que fa a la intel·ligència artificial, aquesta canviarà completament les regles del joc, crec que els dibuixos buits de contingut no tindran recorregut i la intel·ligència artificial acabarà menjant-se’ls. En canvi, la il·lustració conceptual on prevalgui la creativitat i la intencionalitat del missatge, aguantarà els embats d’aquestes noves eines. També, la Il·lustració artesanal que impliqui eines analògiques com la pintura, el collage, el llapis, etc. hi tindran un valor afegit.
Com veus la il·lustració en l’àmbit local i a escala global?
Crec que cada cop té menys sentit parlar d’àmbit local o global. El gran avantatge que tenim els il·lustradors és que la nostra llengua és internacional i que no necessitem adaptar-nos a un llenguatge específic que puguin tenir altres països com els hi podria passar als escriptors. En el nostre cas, el fet de comunicar amb imatges ens posiciona en una situació de privilegi.
Com definiries els teus trets distintius i més reconeixibles dels teus dissenys?
La meva il·lustració és essencialment conceptual, on intento seguir les figures de la retòrica visual per tal de representar els continguts de la manera més punyent possible.
Pel que fa a la tècnica, aquesta és digital, on el personatge que vehicula el missatge sol ser poc representatiu i la seva presència em permet expressar de manera més entenedora el missatge.
La provocació visual podria ser un dels meus altres trets distintius, crec que sense provocació és difícil captar en plenitud l’atenció de l’espectador.
Per cert, el 14 i 15 d’abril se celebra la segona edició del TIFF, Tarragona Illustration Fest, ens en pots fer un avançament de les novetats i plats forts?
Tarragona Illustration Fest és una jornada per establir llaços professionals amb referents dels sectors de la premsa i mitjans de comunicació, editorial i publicitat en l’àmbit de la il·lustració i el disseny gràfic. També és un espai per a la interacció, per introduir a través de conferències els coneixements de professionals, artistes i referents de la cultura i de les arts plàstiques.
Enguany la xerrada inaugural anirà a càrrec de Cristina Spanó, il·lustradora italiana resident a Barcelona. Ella col·labora regularment amb mitjans i editorials espanyoles i estrangeres com The New York Times o The Wall Street Journal.
El dissabte al matí tindrà lloc el Bookreview on il·lustradors i il·lustradores podran mostrar els seus portafolis a professionals del món de la il·lustració. El Justo Heras de Laser Barcelona, la Cristina Camarena de Sabanna books i l’Arianna Squilloni de A buen paso també en seran protagonistes.
A la tarda es donarà pas als tallers, liderats pel Miguel Pang, Miguel Porlan, Diego Mallo i la Inge Nouws; i la xerrada de l’Alba Domingo, il·lustradora de l’AIT, tancarà el festival.
Foto: Albert Rué
Foto: Albert Rué
Per acabar, com veus el nivell de creativitat i prestigi dels nostres creadors i creadores en relació amb la resta de països? Som capdavanters en aquest àmbit o se segueixen les tendències d’altres països?
Hi ha hagut un canvi generacional i hem passat del gran Joan Brossa a il·lustradors contemporanis que segueixen la seva estela com en Javier Jaén. Podríem dir que el nivell continua sent altíssim, la prova és que tenim grans professionals que estan omplint els millors diaris del món amb les seves il·lustracions. No només al món de la premsa, si us fixeu bé, veureu com les millors agències de publicitat i editorials estan contractant il·lustradors i il·lustradores catalanes per a enaltir els seus projectes.
Sí que és cert que les tendències cada cop són més globals i tinc la sensació que cada cop costa més trobar il·lustradors que destaquin per la seva singularitat. La tecnologia en té part de culpa, ja que facilita la nostra feina, però ens fa ser més homogenis.
Si mirem les millors agències d’il·lustració del món, veureu com en el seu top ten tenen il·lustradors i il·lustradores catalanes, això és una prova fefaent de què de moment, continuem sent un país referent pel que fa a la il·lustració.
