Arts visuals / Exposicions

Per què la guerra?

Es considera que un conflicte esdevé una guerra quan supera els mil morts en un any. Amb Ucraïna i Gaza al capdavant, el món viu el moment amb més conflictes armats d’ençà de la Segona Guerra Mundial. En aquest context d’escalada bèl·lica, El Born CCM i el Memorial Democràtic presenten l’exposició “Per què la guerra?”, un títol que formula una pregunta de difícil resposta que convida al visitant a la reflexió.

Comissariada per la que fou fins fa poc directora d’aquest espai, Marta Marín-Dòmine, i per Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, l’exposició s’articula a partir d’obres de deu artistes de gran renom i projecció internacional —Francesc Abad, Kader Attia, Isabel Banal, Bleda y Rosa, Juan Manuel Echevarría, Alfredo Jaar, Rula Halawani, Shirin Neshat, Fernando Sánchez Castillo i Francesc Torres— i s’obre amb un gravat del segle XVIII que fa referència a la memòria del lloc.

A banda del catàleg que s’imprimirà més endavant, la mostra s’expandeix amb un ampli ventall d’activitats entorn la mateixa temàtica: una conferència i seminari impartit per l’artista xilè Alfredo Jaar, un cicle de conferències a càrrec de Javier Rodrigo, investigador i educador en art, un club de lectura sobre la Guerra Civil espanyola a Barcelona completat amb itineraris per la ciutat, i una lectura de poemes amb Teresa Pascual i Jordi LLavina.

Alguns dels artistes —Francesc Abad, Bleda i Rosa, Alfredo Jaar i Fernando Sánchez Castillo— van assistir a la inauguració i vàrem poder gaudir de la seva explicació així com la de Jordi Font que va presentar la mostra i les obres restants. Parlem amb Marta Marín-Dòmine, co-comissaria amb Jordi Font Agulló d’aquesta mostra.

Com neix “Per què la guerra” i amb quina finalitat?

M. M.-D. Tractar la guerra dins la programació d’El Born CCM neix en el moment en què Rússia envaeix Ucraïna el 2022.

Vàrem penjar una gran pancarta a la façana del centre que deia “NO A LA GUERRA”, en format manifest i amb la idea de mantenir-la fins que es fes malbé.

També vàrem organitzar un cicle amb diversos pensadors que treballen la confluència entre història i memòria, i com s’utilitza la memòria per a justificar les guerres. En aquests diàlegs hi va haver una insistència permanentment de “no trobar una solució a les guerres”, i es buscava propiciar un rum-rum amb una posició molt utòpica.

En aquell moment va haver-hi una confluència de projectes:

Per una banda, l’artista Francesc Torres va venir a proposar-nos la producció d’una peça de grans dimensions “La maldat benvinguda”, i l’acceptem.

Paral·lelament, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, va presentar la seva proposta i vàrem decidir que la mostra es faria a la nostra seu i que ambdós seríem cocomissaris.

Sembla molt pertinent que El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM) i el Memorial Democràtic organitzi una exposició per abordar i reflexionar sobre la guerra…

M. M.-D. Amb Jordi Font Agulló ens vàrem unir per fer un programa que titulem Per què a la Guerra? La idea era aprofundir en aquelles memòries que es presenten i s’actualitzen en els fenòmens de la guerra. Volíem comprendre i fer visible com, en alguns casos, es fa servir el passat com a arma de manipulació i estratègia. És preocupant veure com s’utilitza la memòria de guerres recents per justificar el conflicte actual.
Putin és un exemple clar d’algú que fa servir el mecanisme de reviure memòries recents per justificar la permanència de les guerres.  Ell justifica la guerra que ha muntat com una lluita contra el nazisme. Evidentment, no estem confrontats al nazisme ni al comunisme com s’atorga Putin perquè actualment Rússia no és la Unió Soviètica. És molt perillós veure com en el nostre imaginari aquests paral·lelismes encara continuen funcionant.

D’on sorgeix el títol de “Per què la Guerra?”

M. M.-D. “Per què la guerra?” fa referència al títol sota el qual es va publicar a Viena una correspondència entre Sigmund Freud i Albert Einstein. Va ser una correspondència molt breu, feta sota encàrrec d’un editor. L’un amb l’altre no tenien massa ganes de parlar sobre el tema, ni es tenien massa simpatia, i ho fan amb una notòria reticència. Estem en uns anys abans de l’arribada de Hitler al poder i no volen parlar-ne principalment perquè no tenen una resposta positiva. Freud, com a jueu, ja veia venir tota la repressió que vindria; i Einstein tindrà un paper molt important a la Segona Guerra Mundial amb la qüestió de la bomba atòmica.

Quina és la visió de Freud sobre la guerra?

M. M.-D. Freud arriba a unes conclusions terribles però molt interessants per aquesta exposició. Diu que en l’ésser humà hi ha sempre una pulsió de mort i de destrucció de l’altre. I el fet de no poder representar la nostra pròpia mort ens fa creure en el nostre imaginari que som immortals. És a dir, un soldat matarà, però es pensa que ell no morirà mai. És interessant veure com les cultures a través de l’art van alimentant aquest imaginari… Els monuments del segle XIX, com el “Soldat desconegut”, alimenten la idea d’immortalitat i de l’heroi.
La peça del Torres, amb el terrible títol de “Maldat benvinguda” parla també d’això.

I Einstein, què hi diu?

M. M.-D. Einstein té una visió semblant a Freud. Ell és un científic i es declarava pacifista. Ell contemplava la tecnologia de la bomba atòmica com a eina dissuasiva. De fet, és el que vivim ara, Macron acaba d’anunciar que fornirà armes a Ucraïna com a eina dissuasiva…I la Guerra Freda s’ha viscut així, jo tinc un botó que puc prémer i l’altre també. Com a eina dissuasiva funciona, però és molt perillosa i no sabem on ens pot portar.

Entenc que al darrere de les obres que s’exposen es plantegen aquestes qüestions

M. M.-D. L’obra de Shirin Neshat, per exemple, no tracta estrictament sobre la guerra sinó que parla de com les dones estan silenciades a l’espai públic. Cap de les obres que el Jordi Font i jo hem escollit s’emmirallen en la virilitat. Tot el contrari, hem cercat mostrar l’altra cara de la destrucció, la seqüela, la destrucció del que és petit o minoritari.
L’existència del colonialisme és molt present en l’obra de Kader Attia, el qual treballa amb artesans de Mali i del Congo i amb fustes de cada país per fer escultures que representen rostres semideformats, víctimes de la guerra. Ell retrata uns caps de fusta a partir de les fotografies de rostres refets i que servien de document en l’inici de la cirurgia reparativa. En aquesta obra, l’artista ha volgut fer nous retrats específics per aquesta instal·lació.

Alfredo Jaar resumeix la idea de l’exposició: en una imatge veus als mateixos polítics fer una mirada sobre allò que estan provocant en temps real. No sabem què miren. Però aquesta imatge va ser difosa per explicar que en aquell moment maten Bin Laden. No veiem el mort.

En la història de la humanitat sempre hi ha hagut guerres. Sembla que la història és cíclica perquè tornem a caure en els mateixos errors… Creus que l’art pot ajudar a pal·liar-ne els efectes? Creus que l’art té una funció política o pot arribar a ser autònom?

M. M.-D. Crec que l’art és fonamental en totes les societats i ens ajuda a entendre la nostra existència com a cultura i la importància de la memòria. Per això és tan important l’art en la programació del Born. Sense fer pamflets ens dona la possibilitat d’arribar a un moment d’inflexió i fer-nos rumiar. Les obres d’art inspiren i ens fan pensar sense obligar-nos.

Totes les obres triades per aquesta mostra plantegen contradiccions que ens fan rumiar.
Evidentment que existeix un art propagandístic, però aquest ens interessa menys. Tot i que en moments puntuals l’art propagandístic és molt important per mobilitzar la gent i incitar a l’acció: el cartellisme durant la Guerra Civil espanyola va ser crucial tant per un bàndol com per l’altre. Però en aquesta mostra no es busca incitar a l’acció sinó a una reflexió per prendre distància.

La idea general de l’exposició és veure la part oculta de la guerra. La guerra no passa només al camp de batalla sinó que deixa seqüeles i el trauma és evident.
En una guerra la societat civil és tota víctima, sigui quin sigui el bàndol, i els botxins són els que la provoquen. Quan un país entra en guerra la societat civil no rep tota la informació ni pot parlar lliurement.

Aquesta exposició l’organitzen El Born Centre de Cultura i Memòria i el Memorial Democràtic. Creus que el Born ha de parlar de les runes del passat o dels conflictes del present, i per què?

M. M-D. Aquesta exposició manté la idea de fer dialogar el passat amb el present. I per això la importància que l’itinerari de la mostra comenci amb un gravat del segle XVIII que fa referència al nostre passat de guerra, una obra del setge de Barcelona el 1714.

Davant de la pregunta que es fa l’exposició, demanem a Jordi Font Agulló, co-comissari de la mostra,  “Per què la guerra? “És inevitable la guerra?”

J.F. Encara que, des de la psicobiologia i l’arqueologia, hi ha corrents recents que sembla que corroborarien que aquesta predisposició per a la violència organitzada —la guerra— seria consubstancial a l’espècie humana, l’exposició a través de l’art proposa vies de reflexió i moltes preguntes. No hi ha respostes unívoques. Segurament ningú les té. Això el visitant no ho trobarà. En canvi, sí que hi trobarà marcs per pensar i aproximacions que no són les convencionals que solen aparèixer en els mitjans de comunicació mainstream.

Podrem erradicar la guerra?

J. F. En països de l’òrbita europea occidental gaudim afortunadament de la pau. ¿Però no és gràcies a la protecció nord-americana i al fet que altres lliuren guerres delegades per nosaltres en un món altament competitiu i en lluita per a la consecució de recursos naturals i el control de les connexions energètiques i comercials? Sobretot, ens interessava posar sobre la taula la guerra en totes les seves variants, fins i tot subratllant la seva rellevància en temps de pau. Tant pel que fa al record que perdura d’elles com en la preparació per a un altre possible conflicte. La guerra es tracta d’una amenaça latent. Com erradicar-la és el gran desafiament i, per això, ens calen moltes preguntes i obrir moltes vies de pensament.

Per què cal parlar de les guerres avui?

J. F. Cal parlar-ne perquè són promotores dels desastres, de la corrupció moral i política; perquè són imprevisibles. Se sap quan comencen, però no quan acaben. Les “guerres justes” no estic segur que existeixin. Normalment, quan s’empren una guerra els seus efectes sempre ultrapassen negativament el propòsit inicial. La violència és una espiral que genera més violència. Referir-se a les guerres críticament és treballar per una cultura de la pau i de foment dels drets humans. Al cap i a la fi, és més democràcia i més drets socials. Un treball per la preservació de les llibertats i la consecució de més igualtat.

Tot seguit hem tingut l’ocasió d’escoltar a Alfredo Jaar a la roda de premsa i passejar-nos amb ell un cop més per Barcelona, una ciutat que ell estima i des d’on ha projectat també la seva obra i reflexions. Entre el món cultural artístic barceloní Alfredo Jaar és tot un referent. A “To be or not to be” va unir la dictadura de Franco i Pinochet amb imatges toves de dictadors sanguinaris. Aquí va presentar el cicle Ruanda, una investigació artística sobre el genocidi posant en crisi de valor les imatges.

Per què la guerra?

A. J. Perquè, com escrivia Antonio Gramsci fa gairebé cent anys, des de la presó de Mussolini, “el vell món es mor, el nou món triga a néixer, i en aquest chiaroscuro neixen els monstres.” Estem envoltats de monstres que volen preservar aquest món que se’ls mor. Estem assistint al naixement d’un nou ordre mundial.

A l’obra MEA CULPA, 2022,  la bandera d’Ucraïna sagna a la portada d’una publicació internacional, The Economist, això dona peu a una reflexió.

A. J. La guerra d’Ucraïna és una tragèdia. Però no és l’única tragèdia al món d’avui. Quan va començar, em va sorprendre l’obsessió mediàtica sobre aquesta guerra quan hi havia, en aquell mateix moment, més de 35 conflictes mundials, i almenys 7 guerres de més magnitud que la d’Ucraïna. Es va fer evident que quan Rússia o la Xina cometen violacions dels drets humans, l’Occident es dedica a visibilitzar aquestes violacions de manera obsessiva i repetitiva. Però quan són els Estats Units o Europa qui comet o participa o finança o és còmplice de violacions igual de greus, aquestes són silenciades de manera totalment obscena.

Quin és el missatge que oferiries a les noves generacions. Hi ha esperança?

A. J. Trobo que les noves generacions estan molt conscients del moment polític i social en què vivim. I aquesta consciència els fa viure i actuar la contingència de manera molt activista i natural. És un fenomen molt nou i diria jo força extraordinari. Em recorden Salvador Allende qui deia “que ser jove i no ser revolucionari és una contradicció gairebé biològica”. La meva generació ha fallat estrepitosament, són ells els que canviaran el món.

Ariadna Mas Vall
Historiadora de l'Art i Gestora Cultural. Actualment és directora del digital cultural El Temps de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close