Exposicions

Pere Bellès: aquells moviments que podem expressar amb poques paraules

Pere Bellès es reconeix en les paraules d’Eupalinos, l’arquitecte i enginyer hidràulic grec que qualificava les geomètriques com “aquelles figures que són traces d’aquells moviments que podem expressar amb poques paraules.”

Pere Bellès. Geomètriques
Comissària: Pilar Parcerisas
Fundació Vallpalou de Lleida
Fins al al 30 de juliol de 2021

Geomètriques són les traces que els humans de tots els temps anem deixant en el territori físic. Ho són les restes del palau fortalesa del Rei Naram-Sin d’Accàdia, a la Síria actual i Mesopotàmia antiga. Ho són també les combinatòries dels tatamis japonesos, aquestes catifes tradicionalment fetes de bambú, amb què es disposaven els espais domèstics per aconseguir aquell meravellós diàleg entre el buit i el ple tan propi d’Orient. Geomètriques són també les planimetries urbanes de les ciutats i poblacions modernes. És el cas d’un carrer de Cadaqués o de la ciutat de Lleida i la seva expansió en nusos vials que s’han anat articulant a partir de l’estructura ferroviària de la ciutat. I geomètriques són les rutes que dibuixen caminaires i corredors explorant bancals i carrers, tant si ens troben en una illa de la Mediterrània o en una ciutat de l’interior.

Comissariada per Pilar Parcerisas, Geomètriques és el títol de l’exposició que Pere Bellès (Terrassa, 1965) presenta a la Fundació Vallpalou de Lleida, una valenta iniciativa privada de mecenatge artístic a terres de ponent. Una mostra d’obres representatives de la producció de Bellès des dels primers dos mil fins avui, amb una fidelitat extrema a allò que identifica el treball d’aquest artista apassionat per la forma pura. Si bé ell es considera pintor (“segueixo pensant que l’art és un objecte, no una idea”, assegura), Bellès hi presenta composicions pictòriques i d’altres elaborades amb fins retalls de fusta, però també objectes escultòrics vinculats sovint a l’acció i al concepte. Perquè, si és cert que aquest artista nascut al Vallès però establert a l’Empordà, va iniciar la seva trajectòria produint peces clarament pictòriques, amb els anys ha requerit d’altres formats i registres, des de l’objectual a l’experiencial.

Vista de l’exposició Geomètriques de Pere Bellès al a Fundació Vallpalou, Lleida.

Inicialment, Pere Bellès prenia planimetries de ciutats antigues i actuals per fer-ne una lectura geomètrica i cromàtica. Amb una gran meticulositat i una factura impecable (“l’artista del mètode”, l’anomena Vicenç Altaió en un molt bon article aquí, al Temps de les Arts), elaborava paisatges estructurals que remetien a la petja humana. Amb els anys, va demanar projectes –el dibuix d’una planta, realitzada o no– a arquitectes amics, sobre els quals va aplicar la seva mirada de cartògraf i el seu acusat sentit cromàtic. Un diàleg amb projectes vius que va semantitzar de nou el seu treball. Després van ser arqueòlegs, músics, corredors i hortolans, que van ampliar el repte interpretatiu d’aquest geòmetra visual. Finalment, va ser el mateix artista qui, amb les seves rutes com a corredor o caminaire, va irrompre com a objecte d’estudi donant un nou solc al seu treball, que va incorporar així un element performàtic. En aquest sentit, la darrera proposta de Pere Bellès parteix de les seves caminades per tots els carrers –673.435 passos realitzats, que es diuen ràpid– de la seva Terrassa natal, una acció que alhora es converteix en la seva pròpia representació. A la inauguració de l’exposició a Lleida, Pilar Parcerisas va apuntar que la de Bellès es troba entre les propostes més sòlides del minimalisme artístic que es fa avui a l’Estat. De fet, va dir: “es la més sòlida.”

Pere Bellès: P4 URB III CDQ, 2006.

I és que Bellès ha aconseguit cosir, d’una manera molt singular, la geometria (aquest esforç per buscar allò que té en comú la infinita complexitat a l’espai), el cromatisme (el sentit per la llum que emet el color), el minimalisme (el llenguatge formal compartit per Sol Lewitt i Daniel Buren, amb qui es sent còmode, “tot i que hauríem de parlar de neominimalisme”, precisa Bellès) i el territori (aquesta fidelitat a les traces, de tota mena, dels humans en la geografia física). Quatre potes d’un treball rigorós que a Lleida mostra la seva solidesa. Hi trobareu Mesopotàmia i els tatamis japonesos; les variacions finites d’un carrer de Cadaqués i la circularitat del tramat urbà de Lleida; el paisatge modulat de l’Alaró rural, al cor de Mallorca, o els traços de corredors per la Girona urbana, entre d’altres propostes. Tot, convertint en prisma, angle i cercle; en ple i en buit; en essència i en aquest silenci còsmic que emet la geometria quan és pura.

Pere Bellès: P1 IFT LLD, 2020.

Per als que no anireu a Lleida, dir-vos que Pere Bellès és l’autor del mural de sis pisos que acompanya diàriament als qui transiten per l’estació de la Sagrega, a la línia 9 del metro de Barcelona, i del mural interior de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. I des d’ara, és l’autor també del mural exterior de la Fundació Vallpalou de Lleida, prop de l’estació de l’Ave. Per si hi aneu.

Formada en filosofia a la Universitat de Barcelona i en estudis de gènere a la Universitat de València, escriu per a diferents institucions culturals i ha estat curadora de projectes expositius per a diversos museus. Col·labora amb articles d’opinió, art, divulgació històrica i territori a Sàpiens, Descobrir, Revista de Girona, Alberes i Mirador de les Arts. És autora de llibres d’assaig biogràfic.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close