El despertar de Perico Pastor
Fa poc més d’un any Perico Pastor va patir un fort ensurt, ja que va estar en coma cinc setmanes degut a un infart sofert mentre estava fent esport, concretament rem olímpic, especialitat a la qual dedicava molt de temps. Va trigar a recuperar-se, però això no va impedir-li continuar dibuixant i pintant. Fins i tot, l’any passat va fer una exposició a la sala d’art La GaLeRia de Sant Cugat on va presentar Despertar, un nombre important de dibuixos i pintures que feien referència a dos temes que l’havien interessat i preocupat en aquella època com eren els relacionats amb la vida quotidiana i durant la seva estada a l’Hospital de Sant Pau i l’Institut Guttmann, a més de l’Hospital Clínic on hi havia estat ingressada la seva dona fa cinc anys degut a un greu problema de salut. Per aquest motiu aquestes obres volien rendir homenatge a l’excel·lent tasca que duen a terme aquests centres sanitaris. Segons ell, aquella exposició era “un cant a la vida […], ja que tinc més ganes de viure que mai”.
Durant els dos anys de confinament, Perico Pastor enviava un dibuix cada dia per mitjà de WhatsApp a unes 750 persones fins al moment que va emmalaltir. Va ser el seu fill qui va enviar un missatge a tothom indicant que el seu pare ja no podia enviar cap més dibuix. Una de les persones que els rebia era Maria Rosa Furriol, directora de la galeria Eude que, curiosament, era un espai on mai no havia exposat, però a causa d’aquesta circumstància va creure que era el moment de recuperar el treball d’un artista universal com és Perico Pastor i li va proposar que mostrés les seves obres en una de les galeries més antigues de Barcelona, que ja compta amb 47 anys de vida. En una entrevista que li va fer Marga Parera fa dos mesos, referint-se a aquest fet, Pastor assenyalava que “em va fer una especial il·lusió perquè conec la Maria Rosa Furriol des de fa molts anys, quasi tants com havia conegut a la Fina -l’anterior directora de la galeria i germana de la Maria Rosa- que va ser la primera persona que es va fixar en mi com a artista”. Casualment, només va participar amb aquesta galeria a la fira ARTEXPO que es va celebrar a Barcelona el 1976.
Perico Pastor, Exposició Dibuixos i gravats
Galeria Eude. Consell de Cent, 278. Barcelona
Fins a desembre de 2022


Perico Pastor. Cinc dècades de creació artística
Perico Pastor va néixer a la localitat lleidatana de la Seu d’Urgell, l’any 1953. Als 11 anys se’n va anar a viure a Barcelona, on s’estigué fins als anys setanta, moment que també coincideix amb una estada a París. Després viatja a Nova York on ja es dedicà plenament al món de l’art, primer com a il·lustrador en diaris i revistes, com per exemple Harper’s Bazaar, Saturday Review, The Village Voice, Variety, Vogue i The New York Times, entre altres, i posteriorment com a pintor. Allà va sentir interès pel cartellisme i l’obra pictòrica de David Hockney. Més endavant combinà la seva estada als Estats Units amb viatges a Barcelona, fins que a finals dels anys vuitanta resideix definitivament a la capital catalana. També ha col·laborat en diversos diaris espanyols com El País i La Vanguardia.
La seva primera exposició individual va tenir lloc a la galeria Les Voltes de Cadaqués el 1976. El 1992 es va celebrar a la Tecla Sala d’Hospitalet la seva primera antològica. Va ser deixeble de Daniel Argimón que el va iniciar en el món de la litografia al Conservatori de les Arts del Llibre, i de Paco Todó a l’Aula, que li va aconsellar: “no facis l’artista”. Es va matricular a les facultats de Belles Arts i de Matemàtiques, però va deixar ambdues carreres a l’inici, ja que no li despertaven interès. Ha obtingut diversos premis i distincions, com el Premi Santamaria d’il·lustració infantil, la Medalla Morera atorgada per l’Ajuntament de Lleida i el Premi Especial del COE de la Bienal del Deporte a las Bellas Artes. Ha realitzat diversos murals per a espais privats de Barcelona, a més de coreografies teatrals. El 2010 va exposar a La Pedrera La Bíblia Il·luminada, treball que havia iniciat el 2006 per il·lustrar la versió catalana de la Bíblia interconfessional per encàrrec de l’Enciclopèdia Catalana, on va publicar un miler d’il·lustracions distribuïdes en tres toms. Segons ell es tractava d’un projecte que el va entusiasmar, ja que “tots els llibres que la componen estan escrits amb veus i registres diferents. A més, era una traducció extraordinària, abocada directament al català”.

Perico Pastor. Dibuixos i gravats
Perico Pastor és dels artistes que a primer cop d’ull podem identificar perfectament la seva obra. Des de sempre s’ha mantingut fidel als seus postulats figuratius d’un marcat expressionisme. Després de la mostra de Sant Cugat, ara a la galeria Eude s’exhibeix un conjunt d’obres de diferents èpoques que es poden considerar com una mena d’homenatge a la seva trajectòria plàstica.
La seva obra està impregnada d’optimisme i joia, tant per la manera de representar el color com per la calidesa de les seves propostes estètiques. Joan Solà comenta que Perico Pastor és un “gran observador de la vida, que fa que la seva obra ens interpel·li i la nostra memòria treballi a favor d’una millor interpretació d’aquesta”. Estic plenament d’acord, ja que aparentment sembla que el seu treball sigui senzill d’elaboració, però en realitat no ho és, sinó que el seu objectiu és mostrar una sèrie d’obres que s’identifiquin amb la nostra manera de pensar i actuar des d’una visió que ens sigui molt propera, o el que és el mateix, el que solem fer habitualment.
La característica més important de l’exposició és que no només se centra en el gravat, sinó que també apareix el dibuix i la pintura, que feia molt de temps que no vèiem a l’Eude. Totes les aquarel·les són de l’any passat. En canvi, l’obra gràfica pertany al període 1983-2008, cosa que permet que el públic pugui observar la seva evolució creativa, a través de diferents tipus de tècniques gràfiques: litografies, aiguaforts, xilografies i estampes digitals.
Podem afirmar que els gravats que s’exhibeixen serveixen per adonar-se de com l’artista s’ha anat endinsant en diferents temàtiques, la qual cosa confirma el seu interès per tot allò que li pugui semblar important per després mostrar-ho al públic, com per exemple succeeix quan representa el món de la música, sobretot el que fa referència al jazz -del qual és un gran amant-, relacionat amb el fet urbà, cas de les litografies i aiguaforts on veiem la figura d’un pianista o diverses escenes de ball. Hi ha una carpeta de quatre gravats que pertanyen al període 1983-1991, on mostra parelles ballant, com si es tractés d’un zoòtrop, o sigui d’imatges en moviment. El color vermell és un dels protagonistes en aquest tipus de composicions musicals. Les natures mortes són un altre tema al qual sempre ha prestat atenció, tal com es pot comprovar en les litografies Te, Café, M. Henri, Bubbly i Vas, realitzades entre els anys 1993 i 2001.
Respecte al tema de l’esport també hi ha algunes peces, ja que Perico Pastor és un gran esportista, sobretot com a remer, com per exemple observem a la litografia Remo de 1992, que correspon al moment de les Olimpíades de Barcelona, sent el canal de Castelldefels el lloc on es van desenvolupar les proves de rem. Una altra peça que fa referència al món de l’esport és Trineu, 1999.

Els interiors i els retrats són altres temàtiques que també li han interessat, com són Abúlic, 1993 i La Lourde, 1997, on un home i una dona -com si fos “une femme fatal” estan llegint al llit. En canvi, a Adormida, 2001, mostra a una dona dormint i a Carles, 1996, a un jove que va passant les pàgines d’un llibre sense gaire interès a llegir-lo. També apareix el retrat del seu fill Nicolás, 1995. Hi ha una sèrie de carpetes totes elles en blanc i negre, com a Drop, 2005, on veiem les siluetes de rostres masculins. A Furstenberg, 2004, l’artista ret homenatge a una de les places més boniques de Paris, on representa una sèrie d’imatges eròtiques i, finalment, a la sèrie Leo, 1998, mostra la vida d’aquest personatge.
Respecte de les aquarel·les, hi predominen els temes marins i els paisatges, on el blau és el color més emprat. A Fastnet , Maregassa, Popa, Tarda, Gregal, Garbí, Trainera i Alegria, el concepte de moviment és ben evident, sobretot per les onades que colpegen amb violència les embarcacions. El blau del cel i del mar es fusionen en perfecta harmonia en cadascuna d’aquestes peces. A Xabia i Gat, en canvi, els seus protagonistes, un home i un gat, estan observant tranquil·lament el que està succeint al seu entorn. Són imatges que transmeten serenor i calma.
L’exposició conclou amb dos vídeos on es poden veure algunes de les seves intervencions a llocs tan diferents com New Hampshire, on se’l veu pintant arbres en un paper blanc disposat damunt mateix de la neu. El contrast de les pintures negres sobre un fons blanc causa un gran impacte visual. L’altre vídeo fa referència a una intervenció que va fer a la sala oval del MNAC el 2018, representant diverses escenes de ball, també sobre un fons blanc. Aquestes accions són bastant comunes en la seva trajectòria artística, ja que recordo fa uns quants anys que vam coincidir en l’acte de cloenda dels cursos de batxillerat artístic del Col·legi Escolàpies Llúria de Barcelona, on va pintar en directe una figura humana damunt d’una tela blanca, que va causar l’admiració dels alumnes que contemplaven l’escena. El seu traç ràpid i enèrgic demostra que la pintura o el dibuix només necessita que el pinzell es vagi desplaçant lliurement per la tela o el paper, creant una obra sensual i agradable de contemplar. Per a ell la línia i el moviment són essencials en el seu esdevenir creatiu.