Al llibre Escritos sobre arte, el pintor nord-americà Peter Halley (Nova York, 1953) escriu que “l’art abstracte és senzillament la realitat del món abstracte”. Això que pot semblar contradictori no ho és, ja que l’artista veu una relació entre l’abstracció i els diferents esdeveniments que s’han anat produint a nivell històric i, a més, considera que l’abstracció ha rellevat l’empirisme. Per a ell l’abstracció en les arts plàstiques “es basa així mateix en la idea que la interrelació entre les parts d’una obra d’art és més important que la seva identitat individual”. Aquesta manera de pensar va sorgir quan a meitat dels 80, al barri novaiorquès de l’East Village, va aparèixer el moviment de la Neoabstracció Geomètrica, més conegut com a Neo Geo, del qual formava part juntament amb Philip Taaffe i Jeff Koons, entre altres.
Peter Halley. New Paintings
Galeria Senda
Trafalgar, 32 Barcelona
Fins al 7 de Novembre de 2020
Va estudiar Belles Arts a les universitats de Yale i Nova Orleans. Va ser director d’estudis de pintura a la Universitat de Yale i ha estat professor a la Universitat de Columbia i UCLA, així com a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York. Durant el període 1996-2005 va dirigir la revista cultural Index Magazine. Apart del Museo Reina Sofia, la seva obra també s’ha exposat a la Biennal de Venècia i al MOMA.
La primera vegada que vaig contemplar les seves pintures va ser l’any 1986 amb motiu de l’exposició L’art i el seu doble, que es va dur a terme a l’antiga seu de la Fundació Caixa de Pensions de Barcelona, de la qual Abel Figueres, al diari Avui, hi va fer referència, ja que els seus quadres tenien “una nova lectura més escèptica, allunyada dels purismes i dels redemptorismes de les avantguardes històriques”. Més endavant, el 1992, el llavors Centro de Arte Reina Sofía li va organitzar una retrospectiva que, tenint en compte l’edat de l’artista, ja revelava que la seva aportació a l’historia de l’art contemporani seria important.
Ara, a la Galeria Senda es presenta el treball recent de Halley sota el títol New Paintings, així com el llibre Escritos sobre arte , que és la primera traducció al castellà de diversos escrits seus publicats durant el període 1981-2001. Fa quasibé tres dècades que sol mostrar la seva obra a aquesta galeria, així com també en algunes ocasions ho havia fet conjuntament amb la galeria dels Àngels. Només s’exhibeixen 6 peces de grans dimensions , totes elles realitzades el 2020. Així mateix, el seu darrer projecte consisteix en el disseny d’un cotxe de carreres de resistència per participar a les 24 hores de Spa a Bèlgica. Es tracta d’un BMW M6 de l’equip Boutsen Ginion Racing.
De fet, el recorregut creatiu de Halley des dels seus inicis als anys 70 fins a l’actualitat, és molt homogeni, sense grans canvis estilístics, estructurals o cromàtics, el que indica que la seva aposta per representar la geometria, encara que sigui des de diferents vessants, sempre li ha preocupat, tal com es pot contemplar en les cel·les rectangulars que apareixen habitualment en les seves composicions geomètriques, que configuren el seu món personal. Aquestes cel·les estan connectades per xarxes, diagrames o altres sistemes comunicatius. A més, la majoria de les obres destaquen per un cromatisme exacerbat, sobretot perquè empra colors vius i estridents, com si estiguessin il·luminats per fora, que recorden les luminescències dels tubs de neó del minimalista Dan Flavin.
Les peces que s’exhibeixen estan més properes al terreny escultòric que no pas al pictòric, ja que cadascuna d’elles es podria separar i desglossar en altres obres més petites. Precisament Dreamland està disposada com si fos un tòtem, on la part inferior de la peça és més ampla que la superior, on s’aprecia una certa idea espiritual. Aquestes “configuracions i estructures simbòliques profundes, que condicionen i determinen tot el que ocorre en l’activitat humana”.
Halley utilitza una tècnica especial en les seves pintures acríliques Day-Glo –pintura i pigments fluorescents- i Roll-a-tex, -un tipus de pintura comercial grumollosa, que s’emprava habitualment per decorar les cases. Aquesta tècnica li permet oferir diferents registres i textures, originant que existeixi entre el públic (per l’ús que fa de la pintura industrial) i l’obra (per la sensibilitat de l’autor) una estreta relació.
Segons Mariella Franzoni en el catàleg, “la clau del discurs pictòric de Halley és la dialèctica entre confinament i interconnexió, el primer és visualment evocat per les figures del quadrat i del rectangle, essent aquests dispositius de delimitació, definició i regulació concebuts com una forma d’enginyeria social”. Aquesta definició resumeix perfectament el treball de l’artista que, a diferència d’altres moments creatius, mostra nítidament una major llibertat compositiva, on els elements estructurals –quadrats i rectangles- són disposats de manera aleatòria en el llenç, cas de Spiral, Surge, Blast Beast, The High Note i Trance. Les línies horitzontals i verticals apareixen també en una mateixa peça. Amb la combinació dels colors, sobretot el groc fluorescent, els roses clars i els violetes, aconsegueix un efecte lumínic especial.
En una entrevista que van fer a l’artista amb motiu de l’exposició antològica al Museo Reina Sofia, comentava que “la geometria forma part del meu inconscient i de la meva sensibilitat, i la meva maduració com artista té a veure amb l’ intent d’entendre què és la geometria i com pot representar-se simbòlicament a la natura”. Això significa que l’abstracció, sigui geomètrica o no ho sigui, si es relaciona amb la vida urbana, el món industrial o amb la mateixa natura, pot arribar a l’espectador d’una manera més directa, com en el seu moment van fer artistes com Kazimir Malevitx, Piet Mondrian (dos del seus principals referents) i Mark Rothko.
