Som al mig d’un procés de capgirament i incertesa, a pesar de la bondat xafogosa de l’agost que tot ho aixafa en prosa plana. Els esdveniments culturals d’experiència presencial compartida han quedat suspesos o amb mesures sanitàries de distanciament físic. D’altra, la natura i la naturalesa de proximitat en l’ultralocal, així com la intimitat inspiradora del subjecte humanista, s’oxigena. Perdrem la por davant l’amenaça d’uns Estats de vigilància obsolets i, en canvi, admetrem els protocols d’emergència sense veure anul·lats els drets civils? L’art diagnostica i no evita, amb intel·ligència estètica, la confrontació.
Noguera, amb pluja de terra líquida com a drippings de pintura lliure damunt les paperetes de votació del referendum, relaciona art, política i natura. Impressiona el retrat de Carlos Pazos, el flaneur, cara tapat en un balcó de l’Eixample barceloní, i, a l’anvers, de contrapunt, des de la fundació patronímica, a la fi del món, la brutalització rural que acull una tríade neodadà Pazos-Hamilton-Roth: “Todo mal”. Les postals d’Anna Malagrida, amb Mathieu Pernot, monumentalitzen el buit del París cn confinament en els propis monuments de la història, aïllats, que donaren l’escala urbana; i al text, el nou vocabulari. I, d’aquesta tramesa, un dels darrers moments del filòsof de combat Arnau Puig en diàleg amb el cineasta Joan Vall Karsunke: el món com un petit jardí i, davant la vida en present i la mort de la història, la grandesa dels moments de reflexió -”la farem grossa”.
Comptador de gotes
Pluja de terra líquida, A tot li cal una paret, Específics + cadira de balca + creu de farmàcia, Preservatiu, Illa de llet, Illes de pols, el motiu és secret, El Silenci de Gaudí, Le llit regarde le ciel, Esquelets flotants, Joc de lloc, Torens van Babel, Fe²O³, Història de quan els nens naixien amb pèls a l’aixella. Climatologie intérieure, Mar-Cel-Riu Daró, Trànsit, Pals-Jardí-Parc, Museu Ficció, Prop de la terra, La visita ets tu … i els teus accessoris. Propuesta para un espacio, Brides-Bridas (55 Urnes per la Llibertat), Transparències, Ús i Abús, La fotocòpia com a obra document, Prémer amb les dents, Bressolar la pedra, Fer el solitari, Il pepperoni del silenzio, Llots locals, Entre l’espectador del món i la desaparició del recader.
Arxiu Pere Noguera
Postdata: el planeta Terra és pols en relació a l’Univers …
Pere Noguera
“Adiós amigo, si no pudiste cambiar el mundo, por qué no cambiar de mundo”, le decía el poeta a Augusto Rendón, desaparecido.
18 de juliol, data tristement assenyalada. Inauguració de l’exposició “Collaborations/Interfaces de Hamilton Roth a “Mi Path os Doy” a Trasanquelos. Un èxit. Gràcies a l’amic Huc Malla.
Intel·lectuals i públic provadament apasionats apocats, eludint per protocol, ¿respecte?, la cerimònia que manté l’anacrònic diftong del vernissage: abraçar-se i assestar alguna punyalada, amb intensitats variables. Tot s’hi val.
Una dosis mínima de “brutalización rural” compensatoria de la urbanidad.
Paz-Pathos eludiendo el “tejido de horrores” (Baudelaire) construido por los comunicados mediáticos. ¡TODO MAL!
Carlos Pazos
Anna Malagrida i Mathieu Pernot, “Paris confiné”. Quatre postals d’una edició de vint-i-tres.
Anna Malagrida i Mathieu Pernot
Mon Jardin…
Ambdós miràvem des d’una finestra oberta el seu petit paradís verd que no eren més de tres o quatre tests a pam de reixa. “Mon jardin, mon jardin”… Eren els breus mots que deixava anar amb baixa veu i melangia poètica. “La farem grossa, són moments d’incertesa i per tant de reflexió”. Etziba després.
Arnau Puig i Grau. La seva veu és una bala que em travessa el cervell i em diu bon dia.
Joan Vall Karsunke
