Arts visuals

Ressonàncies industrials en l’IVAM-CADA

L’IVAM-CADA exposa ‘Indústria / Matrius, trames i sons’. Aquest «arxiu itinerant» recull mostres del patrimoni industrial d’Alacant, València i Castelló: fonamentalment, els sons de les màquines, els relats orals i les cançons de les persones. S’hi manifesta una voluntat lúdica: l’usuari haurà de tramar la seva història.

Indústria. Matrius, trames i sons
Comissaris: Tono Sandoval i Lorenzo Vizcaíno
IVAM-CADA
Alcoi
Fins al 8 de maig

L’any 2019 s’inicia la configuració d’Indústria / Matrius, trames i sons. Arreplega documentació d’origen institucional i personal. Han estat dos anys de feina. Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno, responsables del projecte, insisteixen que el visitant es toparà més aviat amb un «arxiu itinerant» entorn el patrimoni industrial valencià que no pas amb una exposició a l’ús. L’usuari podrà tafanejar lliurement i construir-ne el relat que considere convenient; i l’IVAM-CADA, com una galeria experimental, ¿a la recerca d’uns valors consolidats?

No hi ha un relat oficial. Tanmateix, la mostra escapa de les ruïnes dels edificis fabrils, recurrents a l’hora d’abordar un passat d’indústries. És així que procura allunyar-se tant de les lectures decadents i romàntiques com de vanagloriar-se del patrimoni industrial a la manera d’un museu. Tot i així, un diari pregona a la sala: «La salida del trabajo rezaba el cartel de la película. Ayer, y durante todo el día, un centenar de artistas de medio y largo pelo, un puñado de paseantes convocados por la fiesta y el sol, y los actuales habitantes de las ruinas de la fábrica Cross de Valencia se pusieron de acuerdo para invocar a las sombras del cinematógrafo, para reconstruir la memoria de los tiempos modernos» (El País, 7/12/1994).

«Las instituciones armadas cuidan de que no sea perturbada la tranquilidad de las “gentes del orden”».
Fotomuntatge de Manuela Ballester.

El vessant artístic d’aquesta mostra, l’advertim en la forma d’exposar-la. Sandoval i Vizcaíno troben diversos referents. Rastregen l’afany d’eliminar la dicotomia indústria-art d’artistes d’avantguarda com ara Josep Renau i Manuela Ballester entre altres, també presents a la col·lecció de l’IVAM. Certament, això emparenta amb el plantejament dels qui conceben l’art amb dues cares. Una és idíl·lica: delicadesa, sensibilitat, bellesa o sublimitat… L’altra incideix en la manera de fer diners mitjançant l’especulació i la rendibilitat d’una obra.

Un altre referent indiscutible és Aleksandr Ródtxenko, una figura que influeix en el constructivisme rus arquitectònic. L’escenificació d’aquest arxiu de ressonàncies industrials té quasi la mateixa aparença del club obrer que Ródtxenko presenta en l’Exposició internacional de les Arts decoratives en el París de 1925.

«Nuestra acción va encaminada a preservar la memoria industrial, a conservar nuestro pasado del empuje de la especulación» (El País, 7/12/1994). De sobte, ens topem amb una font d’inspiració indiscutible que descansa en un expositor: la lletra de Luis Martínez, «Fàbrica de recuerdos» per al diari El País del dimecres 7 de desembre del 1994. «Los primeros en llegar a la Memoria Industrial fueron los antiguos trabajadores de la factoría» (El País, 7/12/1994).

«La mujer valenciana de la retaguardia» dins La Vanguardia del dissabte 13 de febrer de 1937.
Fotos: Bondia Valls.

El títol ordeix tres elements: Matrius, trames i sons. Pel que fa a matriu, les primeres entrades d’un diccionari la defineixen: «Úter. Matèria bàsica de la qual es deriva alguna cosa. Entitat principal, generadora d’altres del mateix tipus». S’associa a les trobades dels arxivers amb els col·laboradors del projecte com també als discursos de les persones, la intrahistòria, i fins i tot la cartelleria, les pancartes, els programes de ràdio i les reivindicacions de manifestacions, algunes d’elles, filles de la teoria quer, la idea descolonitzadora o llibertàries. «Prendre la paraula». Citem el panell informatiu de l’exposició: «Prendre la paraula analitza posicions d’enunciació en l’espai públic, així com nocions que tenen a veure amb la idea del llenguatge».

Trama: «Fil o conjunt de fils que, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit, formen un teixit». Amb el terme trames, s’estableix un paral·lelisme: la construcció narrativa que es compon en l’espai públic, tot allò que ocorre fora la fàbrica, però que repercuteix en la indústria. En el panell informatiu, llegim «dispositius d’interdependència». Açò és tot allò relatiu a l’organització social al voltant de l’àmbit industrial; el que figura en els materials que documenten «les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil, les formes de socialització derivades del treball fabril, la transformació de fàbriques en centres socials autogestionats o les iniciatives de reivindicació ciutadana del patrimoni industrial». Trames són combinacions.

Fragment de l’exposició ‘Indústria / Matrius, trames i sons’ a l’IVAM-CADA.
Foto: Irene E. Santacreu.

Sons. La font documental del so és la base d’aquesta exposició. Sandoval i Vizcaíno al·ludeixen, d’una banda, la producció sonora industrial i fabril, el so de les màquines, on no podien faltar ni la música de la Ruta del Bakalao ni la música electroindustrial de les raves celebrades a les naus abandonades. D’una altra, consignen la música i les cançons populars i els relats dels treballadors. El panell d’aquest arxiu resa «el so de les màquines», que «aborda els mitjans pels quals es difonen els discursos». Els responsables del projecte maniobren tota aquesta sonoritat per defugir la mitificació i el decadentisme amb què els edificis fabrils ruïnosos ens entorxen a l’hora de concebre el patrimoni industrial.

En el dia de la inauguració, Vizcaíno esmentava, en especial, Elx, Elda, Alcoi, Alacant, Port de Sagunt, València, Onda i l’Alcora, uns punts geogràfics representatius, quan es parla d’indústria, per tal de començar la tasca. L’espai Indústria abraça múltiples memòries i tampoc no és un treball definitiu. Està obert a noves lectures, negociacions i benvingudes.

Irene Elisa Santacreu Cortés
Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close