World Arts / Art & Science
Píndoles d'art i ciència

Roger Malina: «De la possibilitat (i la necessitat) d’acord entre 8.000 milions de persones»

Read it in English

A l’ArtSciLab duen a terme recerques transdisciplinàries en el rendiment de les dades i l’aprenentatge, en la publicació experimental i en el comissariat, en col·laboració amb MIT Press,  Leonardo/ISAST (International Society for Arts, Science and Technology), que va ser fundada pel mateix Malina i aixopluga les revistes ‘Leonardo’ i ‘Leonardo  Music Journal’, i també amb OLATS (Observatoire Leonardo pour les Arts et les Techno-Sciences).

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Roger Malina

Roger Frank Malina és investigador en art i ciència, educador, astrofísic i editor. Llicenciat en Física al MIT, doctor en Astronomia per la Universitat de Califòrnia, Berkeley, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, guardonat amb el Golden Nika d’Ars Electronica Linz pel treball col·lectiu dut a terme a la revista Leonardo, exinvestigador principal del satèl·lit Extreme Ultraviolet Explorer de la NASA i la Universitat de Califòrnia, Berkeley, exdirector de l’Observatori Astronòmic de Marsella-Provença del CNRS, editor executiu durant 40 anys de Leonardo Publications, MIT Press, i és fundador de l’ArtSciLab de la Universitat de Texas, Dallas, amb la professora de disseny Cassini Nazir. Els objectius principals d’aquest centre de recerca són la col·laboració estreta entre científics i artistes, i els projectes híbrids que requereixen el coneixement de mètodes científics col·laboratius.

El pensament de Malina és complex i d’arrels profundes. Si volem intentar la tasca de millorar el món, els éssers humans necessitem les diferents formes de coneixement.  Tanmateix, no totes les cultures comparteixen totes les terminologies. Les activitats del coneixement s’encaren arreu de maneres molt diverses, a voltes divergents. Per exemple, no totes tenen en compte igual  l’art, la ciència i la tecnologia. Segons ell, els punts de contacte entre elles depenen de la natura dels problemes que es plantegen arreu del planeta; i posa com a exemple la problemàtica dels inicis de la revista Leonardo, que va néixer el 1967 d’un grup internacional de creadors interessats en la producció d’art amb l’electricitat. No era fàcil presentar les peces. Les direccions de museus i galeries no estaven interessades en obres d’art endollades. Posa de relleu la seva incomoditat davant la possibilitat d’haver de considerar seriosament un art basat en l’electricitat i d’acceptar que aquell grup volgués explicar-ho. De fet, no hi havia als museus i les galeries prou endolls per connectar-hi les obres.

D’altra banda, com que no tenien una perspectiva global de l’art,  els responsables d’aquelles entitats pensaven que les obres haurien de ser presentades en els països de procedència de cada artista. La revista Leonardo va néixer per procurar que aquells creadors escrivissin sobre el seu treball. A l’època, les altres revistes no publicaven res d’altri, tal vegada per qüestions de drets d’autoria.  Tanmateix, el desenvolupament de la ciència havia esdevingut un esforç internacional, de manera que Leonardo, de la mateixa manera que les revistes de la comunitat científica, sí publicava textos de gent que treballava en altres països i continents. Una de les coses més estimulants de la comunitat de Leonardo, segons el nostre convidat, és que canvia l’orientació a mesura que els treballs en art, ciència i tecnologia evolucionen per la pressió dels interessos dels creadors en temàtiques diferents. Actualment, és el canvi climàtic, que durant massa temps no ha pogut ser objecte d’atenció multitudinària.

Fa deu anys, la Universitat de Dallas va convidar Roger Malina a concebre un laboratori d’art i ciència, l’actual ArtSciLab. D’entrada, es va plantejar l’univers de situacions en què la col·laboració entre científics i artistes podia tenir lloc i va recórrer a eines conceptuals com ara les teories de la cooperació o de la traducció. El problema era la traducció de conceptes propis del domini de la ciència al de les arts. Actualment, un grup de gent treballa a l’ArtSciLab diversos aspectes de la ciència dels equips. Tracten de respondre la pregunta de com organitzar i posar d’acord gent de professions diferents amb la finalitat de treballar plegats en un mateix problema. Malina considera que cal aprofundir encara més i confessa que la tasca és més difícil del que podria semblar. Si bé és cert que biòlegs i físics treballen bé plegats, probablement, perquè comparteixen la idea que la col·laboració pot ser beneficiosa per llurs investigacions, els artistes no acostumen a pensar igual. Els missatges artístics divergeixen potser massa dels científics, però els artistes creen experiències noves per a les persones i són capaços d’estimular-ne la curiositat. Fa volar coloms: i si hagués arribat l’hora de pensar com vuit mil milions de persones podrien col·laborar? Admet que el problema és enorme, però ens diu amb convicció que cal insistir-hi.

Per explicar en què consisteix la seva idea d’art de l’espai ens recorda que el cervell no funciona per si sol. Ho fa en funció de l’activitat de la resta del cos. Qui visqui en un entorn tan extrem com ara un submarí només parlarà amb vint persones i mai no haurà vist una albada. A l’espai exterior no hi ha gravetat, de manera que els conceptes amunt i avall no tenen allí cap sentit. Calen altres idees, doncs, altres contactes i maneres de fer. Cal, també, treballar amb gent que pensa diferent. Des del principi de la pandèmia, el grup de Malina ha passat setmanes connectat en línia. Diuen d’ells mateixos que formen part de les cultures públiques postpandèmiques. No ocupen edificis estatals ni llencen a l’aire idees incendiàries, però empren les aportacions de la teoria de l’autopoiesi de Maturana i Varela a fi d’albirar la forma en què en un sistema tan complex com el planeta podem fer emergir de cop i volta coses meravelloses que ho envaeixin tot.  Maturana va morir uns mesos després que comencessin aquest projecte. Liderat per un grup petit de persones, dos homes i dues dones, dues persones grans i dues joves, setmanalment es plantegen preguntes que ell considera similars a les que nosaltres li fem. Una d’elles és si la democràcia és justa. Altres són si cal reinventar-la o si hauríem de donar dret de vot a les plantes. Aquest grup argumenta que els humans som colonials amb elles, perquè les hi hem imposat la nostra manera de pensar i que tal vegada elles tinguin altres formes de calcular les equivalències de vots. És aleshores quelcom com la felicitat un concepte humà? No, es respon Malina a si mateix: algunes plantes estan a punt de morir i altres creixen esponeroses; això, encara que sembli un acudit o una qüestió massa acadèmica, ens fa pensar com els humans imposem a les plantes les nostres formes de viure i de pensar. No és tan fàcil ser llaurador verd.

Encara que la ciència i la tecnologia siguin eines poderoses per fer del món un lloc millor, no són les úniques. Durant la pandèmia molta gent va perdre la feina i els recursos; altres, la seva vida o la dels familiars. Hauríem de reinventar la democràcia i fer que vuit mil milions de persones coexisteixin plegats, de manera que novament emergeix la qüestió sobre les relacions entre art i ciència:  si la reinvenció de la democràcia n’és un dels punts de contacte essencials,  un altre és la reinvenció dels sistemes legals, però tal vegada sigui encara més urgent una nova concepció de l’educació. Ens dona una dada: el 60% dels estudiants de Bangalor, a l’Índia, no tenen wifi, de manera que durant els dos anys de pandèmia no han pogut accedir a l’educació en xarxa. La gent rica, però, sí que n’ha tingut. D’això se’n diu colonialisme digital. Són grans qüestions les que es plantegen; tal vegada el repte més important sigui modificar els nostres comportaments econòmics tan bon punt acabi la nostra conversa.

Josep Manuel Berenguer
Josep Manuel Berenguer és coordinador i professor de Psicoacústica i Música experimental del Màster en Art Sonor de la UB i director l'Orquestra del Caos. President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM / UNESCO, President de Quantum Art Lab, membre del Patronat de la Fundació Phonos i del grup MISAME. El seu treball inicialment electroacústic s'ha orientat a la instal·lació, al temps real i a la interactivitat. Les temàtiques desenvolupades inclouen qüestions relacionades amb la filosofia i la història de la ciència, els límits de llenguatge, l'ètica, la vida i la intel·ligència artificial, la robòtica, el metabolisme de la informació, així com els límits mateixos de la comprensió i la percepció humanes del món. Luci, que explora els comportaments complexos emergents de superposicions d'elements simples, va rebre el Premi ARCO-Beep d'Art Electrònic.
Ebe Giovannini
Etnoantropóloga audiovisual, especialitzada en documentals radiofònics. Col·labora amb RAI3 Ràdio i Radio Svizzera Italiana. També, amb la Superintendència d'Etruria Sud i el Museu de Vila Giulia, Roma.
Es realitzadora de documentals antropològico-arqueològics, sovint seleccionats en nombrosos festivals a itàlia, Espanya, França, Croàcia, Moldàvia i Sèrbia.
A partir de l'exploració del món de les imatges i la reflexió sobre la seva significació, es va centrar en els aspectes paisagístics del so, en la memòria de les veus, l'oralitat i l'experimentació amb noves formes de contar històries. Des de 2007, la perquisició s'ha convertit en el camp de proves habitual des d'on elabora els resultats de les seves produccions.
D'ençà de la seva participació al Màster en Art Sonor, els seus interessos se centren en l'ecologia acústica i les instal·lacions sonores.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close