Arts visuals / Exposicions

Saló Salvatge: Yolanda Tabanera

La galeria Artur Ramon exposa fins al 3 de novembre Saló Salvatge, una instal·lació de Yolanda Tabanera. De fet, és la primera exposició individual de l’artista contemporània a la ciutat de Barcelona i ho fa amb una proposta artística que profunditza en els misteris de la naturalesa humana amb la creació d’una sala híbrida que acull obres en equilibri i revolta.

Yolanda Tabanera va estudiar Literatura i Belles arts a Madrid i Múnic i, des dels inicis, la seva obra s’ha convertit en la via confessional per expressar un món interior propi. Sense encasellar-se mai en cap procediment o tècnica, Tabanera troba en les possibilitats expressives de la matèria el camí per indagar en els terrenys convulsos de l’existència humana. En el seu cas, l’art popular i litúrgic així com el Barroc espanyol, el Modernisme, el flamenc, els gabinets de curiositats o la mort són alguns dels universos que basteixen l’esquelet de la seva obra i amb els quals Tabanera forja diàlegs d’anada i tornada.

Yolanda Tabanera : Mandíbula, 2019

De fet, Tabanera és una artista de procés: l’obra va sorgint en l’acte imprevisible de fer-se i és en el mateix transcurs que adquireix forma i sentit. Les seves obres d’essència espiritual naveguen per la matèria i tracen relats entre cabells d’espart o llàgrimes de vidre des d’on albiren la tradició que assimilen i repensen. Així, la ceràmica, l’espart, el cuir, la seda o el vidre són alguns dels materials que l’acompanyen en aquest procés creatiu, però també introspectiu on el seu bagatge intel·lectual s’ha mantingut sempre en el centre dels seus propòsits artístics.

A la sala, espai i obres aconsegueixen crear una instal·lació total en la qual el passat i el present s’entrellacen en un discurs compartit. Les escultures d’espart i vidre que Tabanera titula Gota y grito, Stipa tenaccissima i Presencia, són obres territorials que, com si sorgissin de la terra, s’apoderen de l’entorn i despleguen, vestides de metàfores, discursos de força i sensibilitat.

Yolanda Tabanera : Sauvage, 2014

L’inconscient, els objectes abandonats, els somnis o les restes que el temps va deixant pels marges són motius que, embolcallats per una capa mística, estan presents en cada creació tal com representa Schariwari o artilugio imposible para protegerse de sí mismo, una obra de ressons tribals i primitius o Mandíbula, una peça d’escaiola i vidre bufat que recrea, amb una elegància freda i silenciosa, la meitat d’una boca de dents afilades d’un ésser misteriós. Així, en el seu poemari Cara Ceguera Tabanera escriu com una confidència dita a mitja veu: “Y aquí, en un mínimo exilio, gran desarraigo, me embarco en la tarea dulce y amarga de recrear la experiencia perfecta desde toscos y llorones fragmentos rotos”.

Igualment, amb la seva obra Tabanera s’apropa al món del flamenc amb la presència de dues bailaroas que titula Sauvage. Aquestes figures foses en alumini i bronze platejat són poètiques del moviment i condensen en matèria i tacte un imaginari profund de tradició i memòria que l’artista redueix al moviment, al gest i a l’impuls d’un instant de veritat sentida que sempre ha viscut de molt a prop.

Yolanda Tabanera: Serie Barroco Interior, 2020 – 2023

Més enllà de les obres matèriques, Tabanera també s’endinsa en el paper, tant en el dibuix com en el collage. A la Serie Barroco interior, formada per un conjunt de dibuixos iniciats durant la pandèmia, Tabanera porta al pla obres seves ja existents que submergeix amb llapis entre fibres de cotó. A Dibujos negros, l’artista desplega en un fons negre formes desconegudes resseguides pel blanc d’una màgica estranyesa. El resultat són les pulsions d’un univers interior sobrecarregat que es contradiu i s’estén sense control sobre el paper. Paral·lelament, la sèrie titulada Aquí la santa soy yo l’artista, abocada a un esclat de color, empra el collage i juga amb la superposició cromàtica d’elements visuals diversos per donar veu a un empoderament personal de connotacions quasi sagrades. 

Amb tot, Yolanda Tabanera és una artista diferent que, amb els anys, ha aconseguit bastir una obra plena de contrastos i clarobscurs on pensament i sensibilitat es canalitzen a través de l’artesania i la matèria. Així, amb Saló Salvatge, Tabanera reafirma amb llenguatge propi i sota els cànons d’una litúrgia rebel la seva veu més personal i compromesa

Carlota Marzo Baron
Graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Postgrau de Llibre Antic: història i anàlisi per la Universitat de Barcelona, col·labora fent crítica artística i cultural en diferents mitjans com Núvol. Diari digital de cultura en català i Mirador de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close