Arts visuals / Exposicions

Sergi Barnils. L’espiritualitat de la pintura

Amb motiu de l’exposició que va fer Sergi Barnils a la Fundació Vila Casas fa quatre anys, Daniel Giralt-Miracle comentava que la seva obra aquests últims temps, referint-se a començaments del present segle, sorgeix com “a conseqüència de la cerca personal d’una dimensió transcendent que el portaria a apropar-se a la Bíblia, que des d’aleshores es convertí en font d’inspiració i en el detonant d’una transmutació espiritual profunda i compromesa”. És obvi que no és l’únic artista que en el transcurs del temps s’ha interessat pels temes religiosos o més ben dit, de caràcter espiritual, ja que existeixen diversos exemples dins la Història de l’Art, encara que també hi ha artistes, com Robert Llimós, que es decanten per altres aspectes transcendentals, com és el de mirar a l’espai a la recerca de mons desconeguts.

Sergi Barnils. Gènesi
Galeria Atelier
Plaça Rovira i Trias, 9. Barcelona
Fins al 15 de juny de 2021

Gairebé coincidint amb la mostra que Sergi Barnils (Bata, Guinea Equatorial, 1954) ha fet a la galeria Canals de Sant Cugat, titulada Cambra de confinament, ara la galeria Atelier exhibeix l’exposició Gènesi, amb una vintena de peces de diversos formats i tècniques: olis, acrílics, encàustiques, ceres d’oli i carbonets, pertanyents al període 2007-2021.

Sergi Barnils. Reconegueu el seu poder en els núvols. 2008

La seva formació com a artista s’inicià molt aviat de la mà del pintor  Francesc d’Assis Casademont, “le Vieux” i prosseguí a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, exposant per primer cop individualment a la sala Arrels de Caldes d’Estrac, l’any 1982. Des del 1997 fins a l’actualitat el seu treball s’exposa habitualment a Itàlia, país on té un gran reconeixement. La mostra més important que se li ha fet al nostre país va ser a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas, fa quatre anys. Es titulava Maran ata, que significa “El Senyor ve”, transcripció grega d’una expressió d’origen arameu. Va ser comissariada per Daniel Giralt-Miracle i Glòria Moure.

Des dels anys 90 la seva obra es mou dins del terreny de l’abstracció. Sempre s’ha sentit interessat per pintors com Joan Miró i Paul Klee, tot i que també podem observar algunes referències dels expressionistes abstractes Mark Tobey i Arshile Gorky. Al marge de la pintura, també ha practicat la ceràmica, que li ve per tradició familiar, amb peces d’estil clàssic, on aplica una sèrie d’elements geomètrics i cal·ligràfics, sobretot signes.

Sergi Barnils. Li portaran la glòria i l’esplendor dels pobles gentils. 2007

Gènesi. Origen i fi del temps

La mostra Gènesi permet endinsar-se en el món tan singular de Sergi Barnils a través d’una  iconografia d’arrels místiques. La majoria de les obres estan inspirades en la lectura de la Bíblia, tal com ho indica el títol de cadascuna d’elles, ja que són “imatges plenes de significat i de simbologia amb un resultat plàstic molt potent”.

Gènesi es divideix en dos àmbits. En el primer hi ha una sèrie d’obres creades durant el confinament, i el segon correspon al període 2007-2019. Les pintures del confinament estan realitzades en tècnica mixta sobre paper, com és el cas de la sèrie Configuracions de la Nova Jerusalem, totes elles d’un gran cromatisme, molt més vibrants que les etapes anteriors. De totes maneres la tècnica del grattage també hi és present. Glòria Bosch destaca d’aquesta sèrie la intenció “d’ordenar el seu singular alfabet de signes, una  cal·ligrafia visual i espiritual que enllaça de manera sensible els valors simbòlics dels textos bíblics de l’Apocalipsi: els rius, els arbres i les flors de la ciutat cèlica, transformats en un espai que esdevé paradigma del món botànic”.

Sergi Barnils. Meravelles de la ciutat celeste. 2018

Tots els elements que observem donen sensació de moviment, on la línia corba esdevé essencial, apreciant-se diferents cromatismes que provoquen un ritme compositiu molt accentuat. De fet, són obres on la noció d’horror vacui és ben evident, ja que no deixa cap espai buit. Aquest entramat d’elements indesxifrables, que a primera vista semblen ulls que ens observen, és fruit de la seva pròpia imaginació, però  aquest òrgan del cos humà està relacionat amb la Bíblia, ja que és l’aptitud per conèixer i entendre.

Quant a la resta de pintures és on veiem el Barnils més autèntic, on l’austeritat i la mesura dominen respecte d’obres més recents. Existeix un diàleg entre el què és simbòlic, el dibuix i els diferents elements considerats com a geomètrics. Actua de manera assossegada i meticulosa, superposa capes amb transparències i empra el ratllat i el rascat.

Sergi Barnils. Perquè el Senyor Déu els il·luminarà i regaran pels segles dels segles. 2019

Obres com Li portaran la glòria i l’esplendor dels pobles gentils (2007) i Reconegueu el seu poder en els núvols (2008) són molt austeres cromàticament. A més, hi ha la presència del grattage, que provoca que ens aproximem visualment a l’escriptura cuneïforme, com també a altres formes com són els ruscos o construccions triangulars de Klee, però amb menys color. Com es pot endevinar totes les seves pintures estan relacionades amb la religió, sobretot a nivell espiritual, on la figura de Déu és la protagonista.

És possible que per apropar-se i conèixer millor la seva obra, sigui necessari comprendre els textos bíblics, sobretot els que tenen vincles amb el principi i el final del temps que, com senyala Giralt-Miracle, “alguns extrets del Gènesi i  molts altres inspirats en la simbologia més impactant de la literatura apocalíptica, tota ella farcida d’imatges potents i carregades de simbologia, perquè precisament l’Apocalipsi és un llibre de revelacions”.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close