Arts visuals

Si les neurones tinguessin ales

Una sorprenent exposició al CCCB aborda el cervell en tot el seu encant i complexitat des de la perspectiva de l’art, la ciència i la filosofia.

El cervell és l’òrgan més complex del cos humà i, malgrat els avenços en neurociència i biotecnologia, continua sent el més desconegut. També és el que planteja més interrogants tant en l’àmbit científic com en el conceptual, unes incògnites que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) explora des de la perspectiva de l’art, la ciència i la filosofia a l’exposició Cervell(s), oberta des del 27 de juliol fins a l’11 de desembre. El títol en plural de la mostra al·ludeix no només a tot allò que el cervell genera i ens distingeix dels altres éssers vius -la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria-, sinó també a la nostra creixent interacció amb les ments no humanes, com les intel·ligències artificials, animals, col·lectives i fins i tot dels organismes sense cervell, com els Xenobots, protoorganismes creats a partir de les cèl·lules de la pell d’una granota o el Physarum, un organisme unicel·lular que, malgrat no tenir neurones, pot resoldre problemes complexos com cercar fonts de nutrients o sortir d’un laberint.

A través de més de 300 peces, Cervell(s) combina la mirada d’una vintena d’artistes contemporanis amb materials històrics com els dibuixos originals de Ramón y Cajal, edicions d’època d’estudiosos com René Descartes, invents de científics visionaris com Ada Lovelace, visionàries pel·lícules de ciència-ficció i projectes científics de centres de recerca de referència internacional, alguns dels quals poden ser experimentats pel públic.

Santiago Ramón y Cajal – Autoretrat fotogràfic al laboratori del seu domicili valencià

“A més d’endinsar-nos en el paisatge de la cognició i el seu desenvolupament històric, des dels sistemes naturals fins als creats per l’ésser humà, en aquesta exposició volem reivindicar la figura de Santiago Ramón y Cajal, un científic i artista de gran importància, el llegat del qual hauria de ser remarcat com ho és el de Darwin” assegura el físic i biòleg Ricard Solé, comissari de la mostra juntament amb Emily Sargent, responsable d’exposicions de la Wellcome Collection, institució que coprodueix l’ambiciós projecte, després d’haver signat prèviament dues reeixides propostes sobre el tema: Brains. The Mind as a Matter al 2012 i State of Mind: Tracing the Edges of Consciousness el 2016. Solé, que ha seleccionat una sèrie de dibuixos de Ramón i Cajal, que revelen la seva extrema perícia i sensibilitat també com a artista, va recordar episodis tan vergonyosos com la casa natal del científic reconvertida en pis turístic o el seu maletí que va ser recuperat per pura sort en una parada del Rastro de Madrid. “Les neurones són les misterioses papallones de l’ànima, potser un dia el moviment de les seves ales ens aclarirà el secret de la vida mental” va escriure Ramon i Cajal amb la vena poètica que el caracteritzava, confiant que el descobriment de la neurona, la unitat més petita de la intricada arquitectura cerebral, contribuiria a revelar els secrets més ocults del cervell.

Crani frenològic segons Franz Joseph Gall i Carl Gustav Carus Finals segle XIX(1)

A partir dels cranis d’Homo sapiens i de les pintures rupestres, que protagonitzen Cave of Forgotten Dreams, el documental de Werner Herzog sobre la cova de Chauvet, situada al sud de França, on hi ha les pintures rupestres més antigues trobades fins ara, es relata l’aparició de la ment simbòlica i com els éssers humans van ser capaços de dominar el temps convertint-se en narradors, la mostra es desplega de forma cronològica-temàtica en tres grans àrees: Matèria, Ments i Altres ments. El recorregut arriba fins a obres produïdes expressament per la mostra com Convergence de l’Alex Guevara, una representació artística de l’activitat cerebral durant les fases del son, basada en les dades recopilades pel mateix artista entre el maig i el juny d’aquest any. La primera part, on s’aborden les visions distorsionades de l’eugenèsia i la frenologia, és potser la més previsible i coneguda, si bé les peces organitzades en una mena de Wunderkammer tenen el profund encant dels primers descobriments científics. El segon apartat aborda les prerrogatives del cervell començant per la memòria, a través d’experiments científics capdavanters que dialoguen amb obres interactives i immersives com els esgarrifosos autoretrats de William Utermohlen afectat per l’Alzheimer, realitzats a mesura que la seva malaltia avançava.

Sens dubte la part menys coneguda i més emocionant de la mostra afecta les intel·ligències no humanes, per descomptat la intel·ligència artificial i augmentada a través de recursos tecnològics com la que protagonitza l’obra de Patrick Tresset, en què tres robots fan el retrat als visitants que tinguin la paciència de quedar-se quiets 20 minuts o Self & Other de Roc Pares i Martí Sánchez Fibla en què dos petits robots idèntics realitzen una sèrie de moviments coreografiats separats per un marc buit que crea la il·lusió d’un mirall i, per tant, d’un reconeixement del robot per ell mateix. Resulta especialment fascinant l’apartat dedicat a les intel·ligències animals i col·lectives, que prenen forma a Emergence, una videoinstal·lació de Xavi Bou, que reprodueix la dansa hipnòtica que els estornells fan per confondre als falcons, un comportament col·lectiu que no es produeix només a les aus sinó també a les cèl·lules d’un múscul, la creació d’un floc de neu o la propagació d’un virus. Els pops que tenen capacitats cognitives úniques entre els invertebrats protagonistes del vídeo de Rimini Protokoll, acompanyen unes obres que exploren la intel·ligència col·lectiva de termiters i formiguers i clausuren la mostra junts amb les extraordinàries teranyines de Tomás Saraceno, que ens conviden a sortir d’aquest fascinant recorregut reflexionant sobre el concepte de ment estesa. Cervell(s) és una coproducció entre el CCCB, la Wellcome Collection de Londres i la Fundació Telefónica, que la presentarà a la seva seu de Madrid, del 22 de desembre a l’11 de juny del 2023.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close