Arts visuals / Exposicions

Sidival Fila: meditació i transformació

L’ús intencionat d’imatges es remunta a l’alba de la consciència humana i el seu conjunt constitueix un dels nostres llegats més importants, un valuós registre de l’ànima individual i col·lectiva al llarg del temps. Edgar Morin associà la seva aparició a la “bretxa antropològica”, consistent en la comprensió del que suposa la mort i a la consegüent necessitat de transcendir la temporalitat de la vida humana. Més enllà de la seva instrumentalització religiosa, política o social, les creacions artístiques potencien la sensibilitat, la compassió i l’estima del bo i del bell, ensenyant-nos a descobrir els simbolismes de la matèria i a relacionar-nos d’una manera més profunda tant amb el món real com amb el fet invisible.

Sidival Fila
Església de Sant Antoniet, Casa museu Can Marqués i Galeria Baró, Palma.
Fins al 30 d’octubre de 2021

L’obra del frare franciscà Sidival Fila (Panamà, Brasil, 1962) explora la singular dualitat del fet diví i el fet humà, que és part indissoluble de la naturalesa humana, i ho fa amb una clamorosa i senzilla humilitat capaç de provocar una intensa experiència estètica. Resultat de l’harmònica combinació de bellesa i veritat, d’ordre i exactitud, les pintures i escultures de l’artista posseeixen qualitats metafòriques que evidencien aspectes diversos i complementaris, com les tensions entre horitzontalitat i verticalitat, que són anàlogues tant a les dimensions divergents de la matèria i l’esperit, com a les relacions entre les persones —cadascuna amb les seves pròpies pulsions— i a les forces confrontades de la naturalesa mateixa.

Sidival Fila. Sense títol 65, 2019.

La seva triple mostra a Palma, organitzada en col·laboració entre el Bisbat de Mallorca, la Casa Museu Can Marqués i Baró Galeria, ens descobreix la consistència de la proposta artística de Sidival Fila i la força narrativa d’una obra càlida i empàtica que posa a l’home al centre del seu discurs, reflectint sobre el caràcter dual de l’existència mentre promou una visió conciliadora dels oposats. És més, tots els treballs de l’artista revelen una profunda estima per la memòria dels fets humans i les seves restes, a les quals atorga un sentit transcendental que exemplifica aquella connexió “amb el cor del món i amb el cor de l’esser humà”, de la qual parlà Kandinski.

Diu Félix de Azúa en el seu Diccionari de les arts que “una pedra és una cosa fins que el monjo budista l’escull entre altres deu mil pedres, l’estudia durant anys (…) i la col·loca finalment en el jardí de les pedres del monestir en la posició exacta”, de manera que el monjo es converteix en “un intermediari entre l’ocultació i la llum”. Fila, igual que el monjo que tria pedres, conserva teles antigues, moltes d’elles trencades i algunes tan valuoses com les que procedeixen del revers de pintures de Luca Giordano. Altres són tan poc “auràtiques” com els vells sacs que contenien l’arròs que llençaven els avions americans a l’empobrida Itàlia de la segona postguerra mundial. Però amb unes i altres treballa pacientment, estudiant amb “ulls espirituals” la seva essència, fins a aconseguir dotar aquestes matèries de les vigoroses qualitats visuals, tàctils i simbòliques de l’obra d’art. És així com el seu treball mostra l’empremta d’una passió que —segons Stefano Zecchi— és també esperança, una forma constructiva de formular una meditació sobre la transformació i el renaixement de les coses i els cicles de vida.

Sidival Fila. Sense títol (sèrie marró, 2), 2020.

Ora et labora resa la màxima benedictina que animava els frares a conjugar l’alabança a Déu amb una activitat útil a la comunitat. Tanmateix, Henri Focillon recorda que “la mà no és el servent dòcil de l’esperit, sinó que busca i s’enginya per ell, travessa tota mena d’aventures, cerca la seva oportunitat”. L’esperit amb el qual Sidival Fila escomet la seva tasca artística i inverteix milers d’hores a cosir les seves teles és proactiu i s’enfoca en la construcció d’una poderosa interrogació visual sobre el pas del temps que, potser, ens demana què en fem amb el nostre. No és casual que cosir sigui una de les activitats més útils de la humanitat i que refereixi també al tancament i la curació de les ferides, que en aquest cas serien de l’ànima. No són pocs els artistes que han utilitzat l’acte de cosir als seus treballs, però de tots fou Lawrence Carroll a qui Sidival Filai m’esmentà, descobrint-me que compartí amb aquell gran defensor de la continuïtat genealògica de la pintura no només amistat sinó també alguns projectes, com la instal·lació de peces de la Col·lecció Panza di Biumo al Palau de Sassuolo.

Sidival Fila. Sense títol 01, Branques, sèrie escultures, 2020.

Malgrat que tota la seva producció té una de les seves senyes d’identitat més clares en aquest treball manual meditatiu de la costura tan perfectament imbricat amb la consistència de la tela i tan exacta en la força aplicada als traços, als ritmes i als recorreguts de l’agulla, les pintures i escultures de Fila no són només una conversa íntima, un diàleg i una exaltació de la divinitat, pròpia de la seva identitat religiosa. Més enllà de la celebració de la devoció, sembla que la voluntat de l’artista sigui també representar analògicament aquella “odissea de l’esperit” de la qual parla Trias referint-se a la recerca de sortida del laberint que avui en dia podem fer extensiva a la necessitat de fer front als nombrosos reptes de futur que té la humanitat. I en aquest sentit, aquest “pensa i actua amb saviesa” —que ens recorda un cop més la consigna de l’ora et labora— seria un dels principals missatges encriptats al seu treball.

Vista de la instal·lació a l’altar de l’església de Sant Antoniet. Sidival Fila: Sense títol, 2019.

És un encert que cadascuna de les mostres de l’artista a Palma exemplifiqui diferents manifestacions de la seva obra global, que tant es mostra a museus i centres d’art laics com als Museus Vaticans i a esglésies d’arreu del món. A l’església de Sant Antoniet de Palma, Fila ens ha disposat un extraordinari exemple de com entén aquest frare franciscà la relació amb la divinitat: com un acte íntim i despullat de la pretensió de les aparences. Mentre el seu quadre amb Crucifixió —que penja damunt l’altar— posa en relleu la tendra humanitat d’un Crist revoltat d’una senzilla tela gastada, un seguit de llargues peces verticals fetes amb milers de puntades de fil blanc introdueixen un poc més la dimensió terrenal del temps. Aquesta intervenció, tant respectuosa com profunda, quedarà sens dubte a la memòria dels palmesans com una de les més colpidores i emocionants de la temàtica per excel·lència de la fe cristiana.

Sidival Fila: Metàfora vermella 33, 2021.

Per altra banda, a Can Marquès descobrim l’alçada del projecte pictòric de Fila com a artífex d’obres més “mundanes”. En les successives sales d’aquesta Casa museu i penjades damunt els valuosos i antics papers pintats resplendien les seves pintures d’accentuats cromatismes i notables profunditats atmosfèriques. En aquestes obres, les típiques costures de l’artista compleixen una funció més estètica que simbòlica i creen paisatges més abstractes, il·lusoris i, fins i tot, atzaroses composicions sorgides de l’acurada recomposició de fragments de velles peces de tela —algunes de més de tres segles d’antiguitat— amb les quals Fila aconsegueix increïbles filigranes visuals. Durant la inauguració, el mateix artista ens parlava del procés de creació d’aquestes obres tan fascinants i de la procedència de cada bocí de tela, diferenciant-ne les industrials dels teixits naturals i puntualitzant la qualitat i naturalesa dels seus tints.

Guiats per la seva passió, fou un delit gaudir de la contemplació d’aquestes obres que projectaven la seva presència contundent entre el mobiliari i els quadres d’època d’aquesta casa senyorial palmesana.

Sidival Fila, Metàfora verd molsa 250, 2014-2015.

Tercera etapa del recorregut: la instal·lació a la Galeria Baró —que representa a l’artista des de fa anys— acull peces verticals que podem considerar com les més naturalistes del repertori, un encertat homenatge a aquesta natura que tant pateix darrerament. El seu cromatisme recorda el color de la molsa, i la seva forma i combinació fan pensar en un lluminós bosc d’arbres o una espessa flora de formes geomètriques.

És a dir, ens trobem amb una interessant paradoxa visual: l’encontre —o aliança— d’una de les contribucions més elevades del pensament humà (les matemàtiques i la geometria) amb la fresca verdor de la natura. O la idea abstracta amb l’espontània eclosió de la vida, dues variables indispensables en l’equació de la supervivència.

En consonància amb el vot franciscà de pobresa, cal esmentar que els beneficis que li proporciona a Sidival Fila la venda de la seva obra es destinen a projectes de protecció de la infància, una decisió que confirma que la seva pràctica artística no procedeix de les necessitats de l’ego, sinó de la seva creença en el valor expansiu de la consciència superior i de la necessitat, tan urgent, de cultivar els valors humans.

ENGLISH TRANSLATION

The intentional use of images dates back to the dawn of human consciousness and, as a whole, is one of our most important cultural legacies, a valuable record of the individual and collective soul of humanity over time. Edgar Morin associated his appearance with the “anthropological gap”, that is, the understanding of what death entails and to the consequent need to transcend the temporality of human life. Beyond their religious, political or social instrumentalization, artistic creations enhance sensitivity, compassion and the appreciation of goodness and beauty teaching us to recognize the symbolisms of matter and to relate in a deeper way both with the real world and with the invisible.

The artistic work of the Franciscan friar Sidival Fila (Panamà, Brasil, 1962) explores the singular duality of the divine and the human, which is an inseparable part of human nature. And it does so with a resounding and simple humility, capable of provoking an intense aesthetic experience.

Resulting from the harmonious combination of beauty and truth, of order and accuracy, the artist’s paintings and sculptures possess metaphorical qualities that evidence diverse and complementary aspects, such as the tensions between verticality and horizontality, which are analogous to the divergent dimensions of matter and spirit, to the relations between people – each with its own impulses – as well as to the confronted forces of nature.

His triple exhibition in Palma, organized in collaboration between the Bishop of Mallorca, Can Marqués Museum-House and Baró Gallery, discovers the consistence of Sidival Fila’s artistic proposal and the narrative strength of a work that is both empathic and warm and that places humans at the core of its discourse, reflecting about the duality of existence and promoting a conciliatory vision of the opposed. Furthermore, all of the artist’s works reveal a profound appreciation for the memory of human facts and its remains, to which he grants a transcendental sense which exemplify that connection “with the heart of the world and the heart of the human being” that Kandinsky talked about.

In his “Dictionary of the Arts”, Spanish Philosopher Félix de Azúa says that “a stone is a thing until de Budish monk chooses it among other ten thousand stones, study it over the years (…) and finally place it in its right position in his Stones-garden of the Monastery”, so that the monk becomes “an intermediary between occultation and light”. Fila, same as the monk that takes the stone, keeps ancient fabrics, many of them broken and some as precious as those extracted of the back side of Luca Giordano’s paintings. Other are less “auratic”, such as those old rice bags thrown from American planes to an impoverished Italy during the second world postwar period. But he works patiently with both them, studying their essence with “spiritual eyes” until achieving to give these matters the vigorous visual, tactile, and symbolic qualities of the work of art. This is how the artist’s work shows the imprint of a passion that -following Stefano Zecchi interpretation- is also hope, a constructive way to formulate a meditation on the transformation and rebirth of all things and of the cycles of life.

Ora et labora”, was the Benedictine slogan that encouraged the frays to combine praise with God with a useful activity in the community. However, Henri Focillon recalls that “the hand is not the docile servant of the spirit, but seeks and ingenuity for him, goes through all kinds of adventures, seeks his opportunity.” Sidival Fila’s spirit when facing his artistic task and devotes thousands of hours to sew his fabrics is proactive, dedicated to foster a powerful visual interrogation about the pass of time, which is maybe also a questioning about how we use ours. It is no coincidence that sewing is one of the most useful activities of humanity and that it also refers to the closure and healing of wounds, which in this case would be of the soul. There are not a few artists who have used the act of sewing in their works, but of all of them it was Lawrence Carroll whom Sidival Fila mentioned to me, telling me that he shared with that great interpreter of contemporary painting not only friendship but also projects, such as the installation of pieces from the Panza di Biumo Collection in the Sassuolo Palace.

Although all his production has one of his clearest hallmarks in this meditative craft of sewing so perfectly intertwined with the consistency of the fabric and so exact in the force applied to the strokes, rhythms and routes of the needle, Fila’s paintings and sculptures are not just an intimate conversation, a dialogue and an exaltation of the divinity, proper to his religious identity.

Beyond the celebration of devotion, it seems that the artist’s will is also to analogically represent that “odyssey of the spirit” of which Spanish Philosopher Eugenio Trias speaks referring to the search for a way out of the labyrinth, which we can compare to the need of facing the many future challenges of humanity. And in this sense, this “think and act wisely” -which reminds us once again of the slogan of Ora et labora– would be one of the main messages encrypted in his work.

It was an excellent idea that each of the artist’s exhibitions in Palma would exemplify different facets of his global work, which is as much on display in secular museums and art centers as in the Vatican Museums and churches around the world. In the Church of Sant Antoniet Fila offers an extraordinary example of how this Franciscan friar understands the relationship with the divinity: as an intimate act freed of the pretension of appearances. As his painting of the Crucifixion – which hangs on the altar – highlights the tender humanity of a Christ revolted from a simple worn cloth, a series of long vertical pieces made with thousands of stitches of white thread introduce the earthly dimension of time. This respectful and profound intervention will undoubtedly remain in the memory of the people of Palma as one of the most striking and exciting in the quintessential theme of the Christian faith.

On the other hand, in Can Marqués we have de prove of the weight of Fila’s pictorial project. His most “mundane” paintings, those of accentuated chromatism and remarkable atmospheric depths, shone over the valuable old wallpapers of the successive rooms of this House-Museum. In these works, instead of emphasizing their typical symbolism, the artist’s seams favor their aesthetic qualities, which suggest the more mental, illusory and even haphazard landscapes that arise from the careful recomposed fragments of old pieces of cloth — some of more than three centuries of antiquity- with which Fila achieves incredible visual watermarks.

During the opening, the artist himself let us discover the process of creation of these fascinating artworks, telling us about the origin of each piece of fabric and explaining the differences between industrial and natural fabrics and the quality of their dyes. Guided by his passion, it was a delight to enjoy the contemplation of these works that projected his forceful presence among the furniture and classical paintings of this stately house in Palma.

Third stage of the route, the installation in the Baró Gallery -which has been representing the artist for years- hosts vertical pieces that we can consider as the most naturalistic in the repertoire, a successful homage to this nature that lately suffers so much. Its chromaticism is reminiscent of the color of moss, and its shape and combination of a bright forest of trees or a thick flora of geometric shapes. Thus, Fila offers us the paradox of a constructive nature: the encounter – or alliance – of one of the highest contributions of human thought (mathematics and geometry) with the fresh greenery of nature. Or the abstract idea with the spontaneous outbreak of life, two indispensable variables in the equation of survival.

In line with the Franciscan vow of poverty, it should be mentioned that the profits provided to Sidival Fila by the sale of his works are intended for child protection projects, a decision that confirms that his artistic practice does not come from the needs of the ego, but of his belief in the expansive value of the higher consciousness and of the need, so urgent, to cultivate human values.

Pilar Ribal Simó
Llicenciada en Història de l’Art (1993) i Màster en Gestió Cultural (1995). Exerceix la crítica d’art des-de 1995, amb col·laboracions a premsa escrita i revistes especialitzades (Lápiz, El Cultural, Art.es, Arco Noticias, Art Investor, Lluc, etc.). Fou docent de la Universitat de les Illes Balears (Història de la Fotografia i Patrimoni Cultural), Responsable Artística d’Es Baluard, Directora-Gerent de la Fundació Palma Espai d’Art i, entre d’altres, Directora de Artactiva, s.l. Autora de centenars de texts i assajos crítics, ha comissariat nombrosos projectes expositius per a institucions públiques i privades a nivell internacional. L’àmbit experimental del Dibuix Ampliat és una de les seves línies d’investigació artística. Associada d’ACCA i membre de la Junta Directiva d’ACCAIB, actualment és Responsable de Cultura i Pràctica Artística Contemporània de la Fundació ITINEREM.

Articles relacionats amb Casa Museu Can Marqués i Galeria Baró

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close