Arts visuals

Steve Mc Curry. La fotografia dels sentiments i de les emocions

Els ulls verds que van captivar al món. Al fotoperiodista nord-americà Steve McCurry se’l coneix principalment per una fotografia que va realitzar el 1984 a una jove afganesa d’ulls verds, que va ser portada de la revista ‘National Geographic’ l’any següent  i reproduïda per tot el món, ja que la seva mirada penetrant i plena d’expressivitat el va captivar. Es trobava als afores de la localitat pakistanesa de Peshawar, on “hi havia milers de tendes de campanya, i una en particular estava sent utilitzada com a escola per a nenes. Li vaig demanar permís a la mestra per fer algunes fotografies, i ella va accedir immediatament”.

No va ser fins al 2002 que es va descobrir la seva identitat, gràcies  a un equip de la mateixa revista que la va localitzar. La van tornar a fotografiar, però els seus ulls ja no tenien la mateixa expressió. S’havia casat als 13 anys i era mare de tres fills. El seu nom és Sharbat Gula, membre de l’ètnia paixtu, que en aquell moment vivia en un camp de refugiats al Pakistan amb la seva família, ja que havien fugit de la guerra entre els soviètics i els afganesos.

Han transcorregut gairebé quatre dècades i les noies i dones afganeses continuen tenint problemes per continuar estudiant. Actualment, té cinquanta anys i viu a Itàlia, ja que quan els talibans van tornar a regnar a l’Afganistan va demanar marxar del país.

Steve McCurry. Around the world in 80 images
Comissaris: Steve McCurry i Julio Hirsch-Hardy
FotoNostrum. La Casa Mediterrània de la Fotografia
C. Diputació, 48 Barcelona
Fins al 7 de maig de 2022

FotoNostrum. Un espai fotogràfic de referència a Barcelona

Aquesta fotografia forma part de l’exposició “Steve McCurry. Around the world in 80 images” a FotoNostrum, un nou espai dedicat completament al món de la fotografia. Aquest centre té com a missió “ampliar la comprensió i apreciació de la fotografia i el seu paper en l’evolució de la cultura contemporània, estimulant el diàleg entre fotògrafs”. FotoNostrum amplia l’oferta d’espais centrats en la fotografia com Foto Colectania, KBr Fundació Mapfre, La Virreina Centre de la Imatge, i les galeries H2O, Valid Foto i Fifty Dots. FotoNostrum funciona des del 2009, però no va arribar a Barcelona fins deu anys més tard. El seu responsable és l’empresari i fotògraf argentí Julio Hirsch-Hardy, que va ser director executiu dels premis internacionals de fotografia  The Worldwide Photography Gala Awards. Ha publicat el llibre Los niños invisibles i ha treballat en el rodatge de Gravity, del director mexicà Alfonso Cuaron.

Steve McCurry. Sharbat Gula. Nena afganesa. Peshwahar. Pakistan. 1984. (c) Steve McCurry

Més endavant es duran a terme exposicions d’artistes de reconegut prestigi, com l’alemany Helmut Newton que va revolucionar la fotografia de la moda, i del nord-americà Richard Avedon. FotoNostrum disposa de 1.000 metres d’espai expositiu repartits en dues plantes que contenen diverses sales. És considerada la tercera galeria privada més gran d’Europa dedicada completament a la fotografia contemporània.

Steve McCurry. Home sota una escala. Rajasthan, India, 2005 ©Steve McCurry.

Steve McCurry. L’humanisme de la fotografia

Steve McCurry (1950. Darby, Pennsilvània) va estudiar història de la cinematografia i arts escèniques a la Universitat Estatal de Pennsilvània. No va ser fins al 1974  que es va dedicar a la fotografia a partir de la seva col·laboració al diari The daily collegian de la seva ciutat natal. Quatre anys més tard se’n va anar a l’Índia i al Pakistan. Com a fotoperiodista va cobrir el conflicte de l’Afganistan entre les forces soviètiques i els talibans. Aquesta estada al país asiàtic li va servir per guanyar la Medalla d’Or Robert Capa -un altre fotògraf especialitzat en les guerres- al millor reportatge fotogràfic realitzat a l’estranger. També ha estat present en altres guerres i conflictes,  com per exemple a l’Iran i a l’Iraq, la guerra del Golf, el Líban, Filipines i Cambodja. Forma part de la prestigiosa agència Magnum des de 1986. El seu treball s’ha publicat de manera habitual a National Geographic, així com en altres revistes d’àmbit internacional. Ha escrit una dotzena de llibres.

McCurry s’ha sentit influenciat pel treball de mestres de la fotografia com l’hongarès André Kertész, el nord-americà Walker Evans i el francès Henri Cartier-Brasson. Tots ells transmeten que una “narració profunda i universal es considera art. Sempre es tracta de la sensació del lloc i l’emoció”. De la seva fotografia destaquen diversos aspectes que el fan ser un personatge diferent respecte d’altres fotoperiodistes, com és el d’oferir una composició que es podria considerar perfecta i per la manera de mostrar el color, ja que li agrada treballar amb poca llum i ombres, “i tendeixo a subexposar per obtenir colors més rics i saturats”.

Steve McCurry. Nens jugant amb cèrcols. Baobab Avenue. Morondava. Madagascar. 2019. (c) Steve McCurry

Referint-se a la fotografia documental relacionada amb les belles arts, ell mateix assenyala que “una fotografia pot tenir elements artístics i encara ser documental. No hi ha línies tan clares entre els dos. Crec que algunes fotografies documentals són cada vegada més acceptades en el mercat de les belles arts”. És obvi que el públic que observi les seves creacions s’adoni que les imatges són d’una gran plasticitat encara que assenyalin aspectes  o qüestions que no siguin agradables als nostres ulls, però ell les mostra des d’una fidelitat i transparència que ens apropa a la història que hi ha al seu darrere, sigui en l’àmbit personal o com a col·lectiu. Curry va a la recerca d’imatges on hi hagi persones, ja que necessita ensenyar “allò inesperat, el moment on l’essència de l’ànima apareix, l’experiència reflectida a la cara d’una persona”, com per exemple succeeix amb la Nena afganesa. En l’àmbit tècnic sol emprar les càmeres Nikon D700 i Hasselblad de format mitjà.

La volta al món en 80 imatges

El títol de l’exposició ens evoca la novel·la d’aventures de Juli Verne, escrita fa 150 anys i de la que s’han fet diverses pel·lícules, però en lloc de ser Phileas Fogg és el mateix Steve McCurry el que fa el viatge pel món. És la primera vegada que l’artista mostra la seva obra a Barcelona, tot i ser un referent mundial de la fotografia històrica contemporània. Els comissaris de la mostra són el mateix fotògraf i el director del Centre que, a tall de retrospectiva, recullen 80 fotografies de gran format realitzades entre el 1981 i el 2019, i que permeten a l’espectador  contemplar imatges de diferents països asiàtics, africans, americans i europeus, o sigui, pràcticament de tot el món.

El principal protagonista és l’ésser humà, ja que sent una especial atracció per la gent, sense fer fotos d’amagat, sinó “establint una relació amb els retratats, encara que sigui breu i fugaç”. Per a ell la mirada, o sigui els ulls, la seva expressió, la del personatge representat,“diuen molt sobre qui és una persona i pel que està passant. Vull que em mirin directament perquè el contacte amb mi es converteixi en contacte amb les persones que veuran la fotografia”.

Steve McCurry. Nen en ple vol. Jodhpur, India, 2007. © SteveMcCurry

Com és complex comentar totes les imatges que s’exhibeixen només farem referència a algunes d’elles, ja que, a banda de Sharbat Gula. Nena afganesa. Peshwahar. Pakistan. 1984, n’hi ha d’altres que mereixen la nostra atenció. Concretament, hi ha dues fotografies que mai s’havien exposat i que McCurry va fer a Barcelona. Es tracta d’una pinya de castellers que es prepara per fer una torre humana, realitzada el 2018, i d’una terrassa de la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera. De Madagascar hi ha una escena on es veuen dos nens jugant amb uns cercles al costat d’uns enormes baobabs, considerats com els arbres nacionals de la república malgaixa i que arriben a viure més de dos mil·lennis. El contrast que produeix el moviment dels nens mentre estan corrent amb els seus cercles i la quietud i verticalitat dels arbres es fa palès en aquesta imatge, i que el fotògraf sap captar perfectament. Una altra escena que demostra aquesta dualitat és la d’un home hindú assegut en una escala mentre un nen puja els esglaons al seu costat. Del nen només s’observen les seves cames nues i, en canvi, l’home porta un vestit blanc que es contraposa amb el blau de la paret.

Steve McCurry. Tempesta de sorra. Rajasthan,India,1983 ©Steve McCurry

També de l’Índia, concretament de la regió del Rajasthan, es mostra un grup de dones que semblen refugiar-se d’una tempesta de sorra al desert de Thar. Aquest desert és el més densament poblat del món i “les persones que hi viuen estan acostumades a les condicions extremes”. McCurry ha sabut captar de manera nítida el vent que assola les dones, totes vestides de vermell, mentre al costat seu hi ha dos recipients buits que, juntament amb els arbres del fons, fan sensació de tridimensionalitat.  El monestir Shaolin és mundialment conegut perquè s’hi acostumen a practicar les arts marcials  i que el fotògraf ha volgut mostrar mitjançant algunes escenes on es veuen als  monjos shaolin fent un entrenament a Zhengzhou. Aquest entrenament consisteix a pregar mentre estan penjats de cap per avall com si fossin ratpenats. És evident que “la força física i la destresa desplegada pels monjos és increïble, encara que traspuïn una profunda serenitat”. I això és precisament el que contemplem en aquesta fotografia.

Altres imatges destacades són les d’unes dones que porten un burca a Kabul assegudes o comprant sabates, els vestits de colors ben diferents sobresurten respecte de l’entorn on es troben; un nen negre  patinant pel carrer davant d’una paret on apareix la frase “Life’s a joke”, o sigui “la vida és una broma”; el retrat d’una dona italiana, de bellesa extraordinària, amb uns ulls que miren a la càmera com si esperessin una resposta. Aquest retrat recorda al de la jove afganesa, però amb la diferència que la seva mirada transmet un cert temor. I, finalment, la d’un home escombrant davant de la seva fleca a Nova York. El color verd de la botiga contrasta amb el davantal vermell que du l’home i que es pot relacionar amb el vermell de la botiga del costat.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close