Arts visuals

Tàpies Viu. Viu Tàpies

Reivindicar la vigència d’Antoni Tàpies i tornar a projectar la seva obra i pensament en el món és l’objectiu del programa d’exposicions i activitats que commemorarà el centenari del seu naixement a partir del pròxim 13 de desembre de 2023.

Al capvespre del 13 de desembre, un raig làser travessarà el carrer Aragó per a reflectir-se en la façana de l’edifici modernista de Domènech i Montaner que acull la Fundació Antoni Tàpies. La instal·lació lumínica d’Antoni Arola, que romandrà en funcionament fins al 7 de gener de 2024, donarà el tret de sortida a les celebracions de l’Any Tàpies, que commemora els cent anys del naixement de l’artista el 13 de desembre de 1923. L’esdeveniment serà el primer d’un conjunt d’iniciatives que s’articularan al voltant de 4 exposicions principals i inclouen desenes d’activitats i nombroses publicacions. L’Any Tàpies també compta amb un logotip dissenyat per Todojunto, estudi guanyador del concurs obert que va convocar la Fundació i que conviurà amb el logotip institucional creat per la Generalitat de Catalunya, realitzat a partir d’un retrat de la fotògrafa catalana Colita, de l’any 1976.
Ho va anunciar divendres passat, Ferran Rodés, president del Patronat de la Fundació Tàpies, acompanyat per l’equip de dones que està preparant la programació. Integrada per Núria Homs, conservadora de la Fundació i comissària de l’Any Tàpies, Judith Barnés, coordinadora i Anna Surí, gerent de la Fundació, amb el suport d’un grup específic dedicat a l’efemèride amb especialistes com Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Clara Tàpies i Toni Tàpies que contribuiran a articular un programa sòlid i d’interès internacional.

Logotip Any Tàpies

“Sota el lema Tàpies viu. Viu Tàpies, volem reivindicar la vigència de l’obra i el pensament de l’artista amb un programa coral que aprofundirà en diversos vessants de la seva producció com a creador i teòric i tornarà a projectar la Fundació en el circuit internacional”, va indicar Barnés. La coordinadora de l’Any Tàpies va destacar la voluntat de sumar noves veus al relat hegemònic per a explorar el llenguatge i la producció de Tàpies a partir de l’anàlisi del seu procés creatiu, el seu interès en la ciència com una altra manera d’entendre el món, la seva passió per la filosofia oriental sobretot japonesa i el seu compromís polític i social com a artista. Algunes de les veus que elaboraran aquests nous relats seran la periodista cultural Rita Roig, que prepararà un cicle de 13 converses intergeneracionals, cadascuna dedicada a un tema concret de la poètica de Tàpies, i la influencer Juliana Canet que generarà nous continguts relacionats amb l’artista en plataformes digitals com YouTube o Instagram. “El fermall d’or el posarà el cineasta Albert Serra, que està realitzant una pel·lícula sobre la peculiar actitud ‘místic materialista’ de l’artista, que es projectarà el 13 de desembre de 2024, amb motiu de la clausura de l’Any Tàpies”, va anunciar Barnés, abans de donar pas a Núria Homs, comissària de l’efemèride, que va detallar les quatre grans exposicions que articularan tota la celebració.

Façana Fundació Antoni Tàpies © oberto Ruiz, 2023.

Les dues primeres s’inauguraran el mateix 13 de desembre en la Fundació Tàpies que des d’un enfocament interdisciplinari i contemporani es convertirà en el centre neuràlgic del centenari. Comissariada per la mateixa Núria Homs, Tàpies. L’empremta japonesa (fins a juny de 2024) se centrarà en la influència que sobre el mestre català van exercir els ensenyaments del budisme zen per part d’alguns monjos japonesos que van desenvolupar una actitud crítica cap als valors tradicionals. Simultàniament, A=A, B=B (fins a abril de 2024), comissariada per Pep Vidal, prendrà la relació de Tàpies amb la ciència com a punt de partida per a reflexionar sobre art i ciència recolzant-se també en les obres d’artistes nascuts a partir de la dècada de 1980 com Lúa Coderch, Mariona Moncunill o Ian Waelder.

Antoni Tàpies al seu estudi de Barcelona, ​​1966-1967. Fotografia © Ralph Herrmanns.

En la primavera la Fundació presentarà la mostra dedicada al monjo budista japonès Sengai (1750 – 1837), que s’està treballant amb l’Idemitsu Museum of Art de Tòquio i inclourà cal·ligrafies de Tàpies, que va manifestar en diverses ocasions la seva admiració per l’obra d’aquest pintor autodidacta. Manolo Borja-Villel, que va ser director de la Fundació Tàpies entre 1990 i 1998 està preparant la gran Retrospectiva, que abastarà des dels seus primers dibuixos i autoretrats en 1940 fins a les seves últimes pintures de 2011, un any abans de morir. La mostra que arribarà a Barcelona al juliol, s’estrenarà el 14 de setembre en el Bozar Art Center de Brussel·les i es presentarà en el Museu Reina Sofia de Madrid entre febrer i juny de 2024. Borja-Villel que després de quinze anys acaba d’abandonar la direcció del Reina Sofia, aviat tornarà a Barcelona encarregat per la Generalitat de liderar el sistema museístic català i supervisar l’ampliació del MNAC. El nomenament encara no ha estat confirmat, però fonts fidedignes asseguren que tan sols està pendent de l’aprovació definitiva.

F. Català-Roca. Antoni Tàpies treballant l’obra Palla i fusta (1969), Campins, 1969. © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Històrico del COAC, 2023.

Tornant a Tàpies també s’han anunciat ja dues mostres organitzades per altres institucions: Tàpies. Art i activisme en el Museu d’Història de Catalunya sobre el seu compromís ètic, polític i social i Tot Tàpies que passejarà la figura de l’artista per les Biblioteques públiques de Catalunya “amb la voluntat de traslladar el seu món a les noves generacions”, va assegurar Homs. “Acostar, retrobar i presentar Tàpies són alguns dels propòsits d’aquesta celebració, a més de fomentar línies de recerca encara poc estudiades. També es mostraran obres poc conegudes o rarament exposades en institucions públiques procedents de col·leccionistes privats i centres estrangers” va indicar Homs, destacant que aquest és només un avanç d’un programa molt més ampli i amb importants sorpreses.
El president del Patronat va concloure l’acte assegurant que per a la celebració del centenari, la Fundació haurà cobert la plaça de director, vacant des de l’abandó de Carles Guerra en 2020. “En el concurs públic convocat al setembre, es van presentar currículums de gran valor i després del procés dut a terme per membres del Patronat i un grup d’experts, hem seleccionat dos candidats, així que aviat prendrem una decisió”, va assegurar Rodés.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close