Una mostra enciclopèdica al CCCB esbossa la història de la IA i intenta respondre als interrogants ètics i pràctics sobre aquesta tecnologia.
IA: Intel·ligència Artificial
CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
Fins al 17 de març de 2024
La màquina espera el visitant en un espai fosc. No té aparença antropomòrfica, no hi ha teclat ni altres dispositius per interactuar, tampoc cal parlar-li. La seva funció és explorar la interacció directa entre humans i intel·ligència artificial a través de la comunicació sensorial i emotiva no verbal, expressada mitjançant els moviments que articulen el nostre llenguatge corporal. L’obra és com un nadó que acaba de néixer i comença a descobrir el món i a aprendre. De moment reconeix les emocions més bàsiques com a enuig o alegria, però cada dia i a través de cada visita anirà aprenent, fins a desenvolupar coneixements cada cop més complexos i sofisticats. Es tracta de Common AI Verse, l’obra que Solimán López ha creat amb el suport d’Espronceda Institute of Art & Culture, ex professo per a la gran mostra IA: Intel·ligència Artificial, que s’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB ).
L’exposició, oberta fins al 17 de març, es basa en un projecte d’èxit del Barbican Centre de Londres del 2019, al qual s’han afegit algunes obres d’artistes espanyols, comissariades per Lluís Nacenta. A més de la peça de Solimán López, destaquen al principi del recorregut la d’Eduard Escoffet i al final la de María Arnal. Es tracta de dues obres sonores. Eco i l’oracle d’Escoffet ocupa una mena de petita capelleta on una cacofonia de veus (en realitat sempre és la de l’artista) desgrana cada dia totes les notícies sobre IA, que es van integrant a una partitura, de manera que la peça, que es reprodueix cada 30 minuts, és sempre diferent. Al final, en una petita sala d’enregistrament, la reproducció sintètica de la veu de Maria Arnal harmonitza en temps real amb els fragments cantats pels visitants, formant un cor híbrid humà-digital, que evolucionarà al llarg de tota l’exposició. La peça posa de manifest com els models de síntesi de veu canvien radicalment el paradigma del significat del cant, així com ChatGPT i altres recursos similars estan modificant l’escriptura sigui assaig, periodisme o narrativa.
Tot i que sembla haver eclosionat només ara, la IA és una tecnologia d’arrels centenàries i la mostra ho reflecteix en un recorregut de tall històric, que intenta abastar-ho tot, sense arribar a ser exhaustiva. El muntatge ocupa un espai que al meu entendre hauria hagut de ser el doble. Resulta tan dens i complex, que el visitant acaba recolzant-se en el que ja coneix des del gólem, Frankenstein, els replicants de Blade Runner i l’androide d’Alien, passant per una reproducció de la màquina de xifrat Enigma i els circuits de Deep Blue, l’ordinador que va vèncer el campió d’escacs Garri Kasparov, fins als robots antropomorfs i el gos Aibo, ja vist tantes vegades que ni emociona quan intenta donar-te la poteta.
Mentre els museòlegs més capdavanters qüestionen l’enfocament enciclopèdic, la mostra del CCCB representa el triomf d’aquest plantejament. Hi ha de tot i tot plegat: pots aspirar l’olor reconstruïda d’una flor extinta fa més d’un segle, contemplar un nas bioimprès en 3D, un rusc artificial i fins i tot un esprai que conté, segons diuen, l’ADN sintètic d’un àlbum de Massive Attack. El tall és el d’un museu de la ciència i, tot i que si els busques bé pots trobar els dubtes ètics i pràctics que planteja l’ús indiscriminat de la IA, és evident que ha arribat per quedar-s’hi i sobretot per generar més diners al capital.
I l’art? L’art queda diluït, perdut, indistingible en l’allau d’objectes, de manera que la seva càrrega crítica, quan en té, queda desactivada per l’aclaparador display tecnològic, com si ser una obra d’art no fos suficient sense la justificació i l’exaltació de la tecnologia que la sustenta… com si les obres de pop art s’exposessin envoltades de la història de la pintura acrílica.
Entretinguda, interessant, aclaparadora, angoixant, complexa i confusa, són alguns dels adjectius captats al vol durant la visita reservada a la premsa, que tenia l’avantatge de comptar amb les explicacions de l’equip del centre, encapçalat pel seu assessor científic Jordi Torres, del Barcelona Supercomputing Center, autor del llibre La intel·ligència artificial explicada als humans. Finalment, el que queda clar és que la IA és emanació de la intel·ligència biològica, de la qual aprèn i de la qual s’alimenta. Pot recordar més que nosaltres i elaborar moltíssimes més informació, així que és més que lícit preguntar-se on resideix el punt de presa de consciència d’una entitat intel·ligent… si possible sense paranoia ni angoixes.
DECIDIM FEST 2023: Intel·ligència Artificial vs Intel·ligència Col·lectiva
L’obertura de la mostra ha coincidit amb la inauguració del Decidim Fest 2023, que ha omplert durant tres dies el Canòdrom de presentacions i debats sota el lema Democràcia, tecnologia i intel·ligència artificial col·lectiva.
DECIDIM FEST 2023
Democràcia, tecnologia i intel·ligència artificial col·lectiva
Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona
18,19 i 20 d’octubre de 2023
https://meta.decidim.org
El festival, organitzat per la comunitat Decidim, ha plantejat processos de reflexió sobre democràcia i tecnologia, abordant les implicacions de la IA a la vida quotidiana i els riscos que comporta el seu ús, que pot arribar a ser fraudulent, afectant les formes de governar la societat, la veracitat de la informació i el coneixement i fins i tot els drets fonamentals de la ciutadania. Decidim és una plataforma de codi lliure per a la participació ciutadana, creada per la comunitat homònima i l’Ajuntament de Barcelona, el 2016. Actualment, ha estat implementada a 30 països per governs locals i institucions molt diverses, en total més de 450. Es tracta d’un exemple perfecte de com un software creat a Catalunya s’està usant a tot el món, exportant un model propi de participació i convertint-se en una referència global de tecnologia lliure i democràtica.
