El fotògraf Jordi Bernadó ha triat catorze personalitats per reflexionar sobre la identitat humana a través del retrat. Es tracta de referents mundials en drets humans, feminisme, ecologia, ciència o art i a tots ells els va demanar que escollissin on es volien fotografiar de qualsevol lloc del planeta. La peculiaritat d’aquests “retrats” tan atípics és un únic disparament de càmera, amb la qual cosa autor i personatge han de trobar-se en una comunió especial. Igualment, no veiem la cara dels protagonistes, fet que ens obliga a interpretar silencis, detalls i senyals que hem d’anar descobrint. El projecte expositiu ID Project s’inscriu en el treball que el MNAC realitza amb els artistes contemporanis i reforça la seva aposta per la fotografia, que va més enllà de les adquisicions que fan créixer la col·lecció, i inclou el treball amb creadors en actiu. Les fotografies, acompanyades d’uns textos de l’escriptora Laura Ferrero, pertanyen a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell i la sèrie podria ampliar-se en el futur amb noves peces.
I tu? Quin és el teu lloc al món?
Jordi Bernadó. ID Project
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Parc de Montjuïc. Barcelona
Fins al 4 de setembre de 2022
Les fotografies semblen reflectir el que és obvi en una visió de la realitat, però sempre amaguen algun secret. La fotografia de Jordi Bernadó (Lleida, 1966) va més enllà del que és estrictament documental i obre les portes a múltiples interpretacions. La seva capacitat d’observació li permet traspassar tot el que és evident i captar una realitat a vegades desconcertant. Si bé en aparença les seves imatges detenen les coses tal com són, els seus enquadraments transformen la realitat en una escenografia teatral. Les sèries anteriors realitzades a Europa, Àsia i els Estats Units contenien una reflexió sobre les nocions de veritat i mentida en fotografia. L’especulació envers la ficció com a experiment sobre la realitat ha estat el fil conductor dels treballs de Bernadó; un artista que fixa la seva mirada en l’ambigüitat i construeix un discurs que se situa en l’espai fronterer entre el que és real i el que és imaginari. A diferència dels precedents, en aquest exercici incorpora la presència de la figura humana que fins ara quedava només evocada; una aproximació al gènere del retrat, però plantejat d’un mode diferent del tradicional de cara i en primer pla: aquí els personatges estan d’esquena i de lluny.
L’exposició aplega una selecció d’obres realitzades durant els darrers anys per constatar que tot seu quefer es relaciona entre si amb connexions formals i conceptuals. Es mostren imatges preses en llocs històrics, equipaments culturals, escenaris naturals o imatges de carrer amb un únic fil conductor: captar la paradoxa de la realitat pròpia. ID Project aborda qüestions centrals d’avui, com ara la ciència, l’ecologia, el feminisme, la biodiversitat, els drets humans o la creació. Els retrats que formen part d’aquest projecte es van fer als llocs triats pels personatges i funcionen com un contenidor de records i de relats. L’artista treballa a partir de la idea que “tots tenim un lloc al món, un lloc al qual estimar, enyorar, un lloc on tornar”. Si abans Bernadó es fixava en vistes desplaçades, camps de desviació i visions anodines, tangencials i descontextualitzades d’un determinat espai, actualment vol representar l’exemplaritat d’uns personatges humanistes en allò que suposadament els fa únics.
El projecte va néixer del repte de com enfrontar-se al retrat; un gènere al qual no s’havia dedicat fins aleshores. El resultat són les icones de la decisió de catorze celebritats que han tingut com a missió transformar i millorar el món. Es presenten d’esquena a la càmera, diminuts i irreconeixibles, perquè la seva presència no ens pertorbi, essent l’espai i el paisatge el que les defineix. De la mateixa manera, demana la implicació del públic quant a la confiança de creure que es tracta del personatge que ens diu. Com a peces d’un enigma, cada imatge explica la història única d’un personatge, d’un lloc, d’una vida; uns fragments que junts reconstrueixen una mirada a un món d’esperança i creen un relat complet.
Són catorze pioners i pioneres en la seva disciplina: Reed Brody (Nova York, Estats Units. 1953), advocat i portaveu de l’organització Human Rights Watch, i perseguidor de dictadors, va triar una casa humil del barri de Brooklyn on havia viscut en els seus anys d’estudiant a Nova York i on no havia tornat mai més. Per la seva banda, Rosario Quispe (Jujuy, Argentina. 1968), líder de la comunitat indígena Warmi, que treballa des de fa més de vint anys per millorar les vides de la comunitat d’Abra Pampa, està captada a les Salinas Grandes de Jujuy (Argentina) en un lloc remot, envoltada de la immensitat blanca del mar de sal i d’un intens cel blau. També l’autor es va desplaçar a un lloc apartat per a la trobada amb l’activista mediambiental i biòloga, Gretchen Cara Daily (Washington DC, Estats Units. 1964), una de les veus més respectades del canvi climàtic, que va escollir fer-se el retrat davant d’un arbre de La Ceiba, a Sabalito (Costa Rica), país amb el qual manté un vincle estret. Els habitants del poble diuen que aquest arbre simbolitza tot el que la naturalesa brinda a la humanitat, que és un portal que mira cap al passat i que l’enllaça amb el present i el futur. En canvi, l’astrofísic i cosmòleg Stephen Hawking (Oxford, Regne Unit. 1942-2018), en la darrera fotografia que se li va fer abans de morir, va preferir fer la cita a la universitat de Cambridge, on es va desenvolupar majoritàriament la seva carrera i la casualitat va voler que aparegués la lluna al marge esquerre de l’enquadrament. Pel que fa al cineasta Woody Allen (Nova York, Estats Units, 1935) se’ns presenta a la llunyania, al capdamunt d’unes escales, en el seu lloc escollit que és el Metropolitan Museum de Nova York, davant del Triomf de Marius, un llenç de Giovanni Battista Tiepolo, amb la majestuositat de l’edifici com a protagonista. El cofundador de Wikipedia, Jimmy Wales (Huntsville, Estats Units, 1966) va optar per la London Library de Londres des d’on somniar l’accés gratuït per a tothom a tots els coneixements possibles. El xef Ferran Adrià (l’Hospitalet de Llobregat,1962) va decidir-se per Cala Montjoi (Girona) des d’on revolucionà la cuina mundial amb El Bulli. L’activista contra el matrimoni infantil, Nada al-Ahdal (Zabid, Iemen, 2003), vestida de núvia en representació de la infància perduda, va elegir Amman (Jordània), ciutat que l’acollí després d’haver de fugir del Iemen. El missioner Pedro Opeka (San Martín, Argentina, 1948) es va voler situar a l’abocador, damunt del qual va construir la ciutat Akamasoa (Madagascar) plena d’expectatives i on els nens han recuperat la dignitat. L’economista i Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus (Chittagong, Bangladesh, 1940), fa dècades que pregona la necessitat d’un canvi en el sistema i en particular, a través del microcrèdit, i per això escollí fer-se la foto al Yunus Center, la planta 16a del Grameen Bank, a Dacca (Bangladesh). En relació amb el psicòleg cognitiu i lingüista Steven Pinker (Montreal, Canadà, 1954) va retratar-se a l’entrada de l’edifici William James, de la Harvard University, centre on acudeix habitualment per impartir-hi classes i per fer-hi les seves investigacions. L’escriptora i activista Chimamanda Ngozi Adichie (Enugu, Nigèria. 1977) va optar pel Freedom Park de Lagos, la ciutat on viu. Abans aquest parc va ser una presó i ara és el record del que no pot tornar a ser. L’escriptora Vivian Gornick (Nova York, 1935) s’ha volgut immortalitzar davant de l’edifici on escriu, a Nova York, la ciutat que ha adaptat a les seves pàgines i desitjos. I finalment, la Premi Nobel de Literatura, Gao Xingjian (Ganzhou, Xina, 1940) s’exilià a París, on resideix des del 1987 i on començà la seva segona vida. Per això, perquè París és un sinònim de llibertat, determinà que el recinte del Palais-Royal, amb la Comédie Française al darrere, era el lloc que la representava.
