Arts visuals

Trencar el monòleg de la informació perquè la gent es posicioni

Domestic Data Streamers lluita contra la intoxicació informativa a través d’obres experiencials i espais de diàleg. Ho demostren amb els seus projectes per al Disseny Hub Barcelona i CaixaForum.

Quan s’entra al vestíbul del Disseny Hub Barcelona (DHUB), el primer que crida l’atenció són tres enormes pantalles de més de sis metres que pengen del sostre, mig inclinades en una posició antinatural com si anessin a desplomar-se sobre el visitant. En elles transcorren text, imatges i àudio, una allau de missatges, dades i informacions, que colpegen el cervell del públic a tal velocitat que aquest ni tan sols pot arribar a processar-los. Les pantalles formen part de «Data Heartbreak», la producció més recent de Domestic Data Streamers, un col·lectiu fundat el 2013 per Daniel Pearson i Pau García, als quals es van afegir Axel Gasulla, Alexandra de Requesens, Joan Planas, Daniel Llugany i altres creadors multidisciplinaris, dissenyadors, informàtics i arquitectes, fins a arribar als 22 integrants del col·lectiu actual. L’obra es va estrenar en l’11a edició del festival Llum BCN, que el passat cap de setmana va omplir els carrers de Poblenou d’obres artístiques basades en la llum. És la primera en la història d’aquesta manifestació que depassa el marc temporal del cap de setmana i es podrà visitar al llarg de tot el mes de febrer.

«Data Heartbreak» al DHUB © Domestic Data Streamers

“’Data Heartbreak’ és una instal·lació sobre l’excés d’informació i la nostra incapacitat per navegar-hi sense trauma, sobre les notificacions de missatges no atesos i les pestanyes del navegador sense tancar”, explica el fullet de Llum BCN, que reuneix, entre altres, obres de Trevor Paglen, cabosanroque, Toni Arola i Antoni Miralda, l’artista convidat d’aquesta edició, que ha ideat una rua poètica de llum i color encapçalada per la formigonera dissenyada pel mateix artista, la qual desfilarà pels carrers del Poblenou, acompanyada d’un seguici de tres Harley Davidson i set petites formigoneres.

“Des de 2013 hem desenvolupat instal·lacions interactives, l’objectiu de les quals és explicar la informació i transformar-la en una vivència experiencial”, explica Pau García, el qual destaca com la sobreabundància d’informació ens ha convertit en subjectes més apàtics, menys involucrats, més freds i amb menys connexió emocional amb el nostre entorn mes o menys pròxim.
“Cada segon s’envien 6.000 tuits, més de 740.000 missatges de WhatsApp i es fan 694 publicacions d’Instagram. Davant aquesta allau d’informació, els últims estudis sobre la capacitat de concentració́ humana diuen que ara mateix està en uns 8 segons i es redueix any rere any”, indica García, que apunta a un tema crucial del debat d’aquests anys, el qual va irrompre en el món de l’art en el 2000 amb «33 preguntes per minut», una instal·lació interactiva low tech, creada per Rafael Lozano-Hemmer per a la Biennal de l’Havana, que actualment forma part de la col·lecció permanent del MOMA.

«Data Heartbreak» al DHUB © Domestic Data Streamers

Inspirada en les reflexions d’Aldous Huxley que predeien una veritat eclipsada per un mar d’irrellevància, «Data Heartbreak» proposa un recorregut experiencial on la desinformació es converteix en la llum que ens il·lumina. “També hi ha una crítica implícita i per això les pantalles remeten al display del telèfon mòbil. Per restablir l’empatia, hem creat un sistema de preguntes sobre aquest tema a les quals el visitant és convidat a contestar-les i a la nit li retornem el missatge amb una petita bibliografia d’articles sobre el tema”, apunta García, que ha utilitzat un conjunt de preguntes també en la peça que van produir per a l’exposició sobre l’impacte dels videojocs «Homo Ludens», oberta a CaixaForum fins al 18 d’abril. Per capejar els problemes relacionats amb la covid i la interactivitat, Domestic Data Streamers ha creat un dispositiu que permet al visitant respondre a una sèrie de preguntes que troba al llarg del recorregut. Amb les respostes, l’algoritme assigna a cada visitant un perfil de gamer: des del jugador més escèptic al més addicte, que es visualitzarà en temps real juntament amb els perfils dels altres visitants en la pantalla gran que tanca la mostra. “Per a nosaltres el muntatge d’una exposició, no significa només ensenyar alguna cosa, sinó obrir un espai de diàleg perquè la gent reflexioni sobre com determinades coses l’afecten. En respondre la gent es posiciona, fins i tot a escala política” assegura l’artista, que considera una mostra no sols el lloc on ensenyar una obra acabada sinó una forma de continuar la recerca, enriquida per les aportacions del públic.


La itinerància de «730 hores de violència», un projecte sobre les violències emergents: la de l’arquitectura i dels algoritmes que repeteixen els errors dels seus creadors, la slow violence a llarg termini, sobretot en temes ecològics o sanitaris, i la happy violence, la cultura arquetípica de la felicitat que posa tanta pressió en l’individu que la recerca de la felicitat es converteix en una frustració constant. També estan preparant una peça que es presentarà en el Museu del Futur de Dubai, «Domestic Surveillance», sobre els electrodomèstics i la seva capacitat de recopilar dades de les nostres vides, com a petits i silenciosos espies. En tots els seus projectes el que resulta especialment singular és la posició totalment transversal en la qual es col·loquen: són artistes, però al mateix temps comissaris, dissenyen l’espai i al mateix temps l’omplen de continguts, parlen de mons virtuals i conceptes abstractes, però els aterren en un discurs comprensible i inclusiu. Trencar el monòleg de la informació, acabar amb els formats de visualització de dades i, finalment, canviar els comportaments humans és el seu objectiu. “El que fa que la informació transcendeixi no és la informació en si mateixa sinó la manera com l’expliques. Per això la convertim en una cosa més accessible i real, creant espais de crítica, però també de construcció”, conclou.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close