Arts visuals / Exposicions

“Tros de dona”, la visibilització del paper de la dona a la vida rural

L’exposició “Tros de dona” vol reconèixer i visibilitzar el paper històric de les dones en el sosteniment de la vida rural. Passat i present es combinen a través de peces quotidianes d’època del fons del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí en diàleg amb diversos projectes d’artistes contemporànies. La mostra s’ha prorrogat fins al 15 de setembre del 2024.


Un dia, el Museu de la Vida Rural es va adonar que a les fotografies de la seva exposició permanent només hi sortien homes de la vida camperola. Aquell biaix important va motivar a aquest centre cultural, ubicat a l’Espluga de Francolí, a posar l’accent en la necessitat de resoldre aquesta mancança amb la finalitat de visibilitzar la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones. Així va ser com es va plasmar la mostra de producció pròpia “Tros de dona”, comissariada per Anna Maria Andevert. 

Uns miralls reflecteixen a l’espectador el que no es veu; a priori pot semblar paradoxal però quan el visitant s’hi acosta ho pot entendre millor. La meitat de cadascun dels espills es troba tapada com a símbol d’allò que existeix, però reiterades vegades queda amagat. Tot seguit, l’exposició ens convida a qüestionar aquella visió de la realitat i fer visible l’altra part que ningú ens ha explicat. On eren les dones del món rural? 

Entrada de l'exposició ©MuseuVidaRural

Entrada de l’exposició ©MuseuVidaRural

Amb un to reivindicatiu i al mateix temps d’homenatge, “Tros de dona” parteix de la combinació d’una investigació realitzada per Catalina Gayà Morlà, Judith Ruiz Crosas i Laia Seró Moreno, i d’un treball conjunt fet amb més d’una quarantena de dones organitzades en grups de treball. 

Tal com explica la seva comissària, “Tros de dona” es pot observar des de diversos vessants. De fet, implica múltiples connotacions, però anem a pams. Primer de tot, “la gent del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i València fa servir la frase anar al tros, que vol dir ‘anar a treballar al camp’. També, l’expressió Ets un tros de dona! ens fa pensar en una dona amb molt caràcter i espaterrant”. Un altre significat fa referència a aquesta terra de les dones, “reivindicant molt aquelles que anaven al tros, tot i que els caps d’explotació sempre eren els homes”, expressa Andevert. 

La casa, el carrer, el cos i la terra són els quatre àmbits sobre els quals transcorre la mostra, espais que tenen una relació constant i ben estreta amb el sexe femení. Si resseguiu el camí de l’exhibició veureu com, en primer lloc, se simula l’interior d’una llar gràcies a les dues parets empaperades que carreguen el pes de la domesticitat i la maternitat, les parts de les dones que sempre han estat més visibles. “Però cada dona és un individu i està feta de moltes parts diferents, aquesta és la seva riquesa”, manifesta la comissària.

Per altra banda, la secció del carrer és una radiografia de l’esfera pública i social de la dona, on es combinen objectes etnogràfics i històrics que dialoguen amb diverses obres artístiques contemporànies de creadores com ara la fotògrafa Joana Biarnés. En aquest cas, s’exhibeixen unes imatges de l’autora on unes models destaquen pels vestits que porten i al costat mateix, una recreació de la porta de l’antiga fàbrica de camises de l’Espluga de Francolí ens recorda, tot mirant pels espiells, que qui cosia aquesta roba eren dones que ningú coneix, remarcant les seves habilitats tèxtils.

 

L’exposició avança cap a una bugada blanca estesa al sostre de la instal·lació que, de forma inesperada, ens capbussa de ple en el cos “on es poden llegir històries d’opressió i de rebel·lió”, diu una frase de l’escriptora i activista femenista Silvia Federici (impresa a la paret). Inspirada en els safareigs on les dones havien de treballar molt, en els llençols es poden llegir dates i fites importants com per exemple l’any 1976, quan ja no es va necessitar el permís del marit per accedir a un lloc de treball, o l’aprovació de la llei de divorci declarada el 1981. Totes aquestes són metes històriques que, més tard que d’hora, han fet avançar la societat cap a la igualtat.  

La resposta que ens plantejàvem al principi queda ben resolta en el darrer tram, les dones sí que treballaven i encara treballen al camp. En aquest espai titulat “Terra” es posen de manifest els seus coneixements i vincles cap al món. Una instal·lació audiovisual feta pel col·lectiu artístic Leftlovers i emplaçada a l’interior d’una cúpula ens remarca la suma de tasques que sostenen la vida en tots els sentits, des de l’humà fins a l’ambiental.

Cal destacar que la mostra consta d’un gran nombre de peces de la col·lecció del Museu (algunes mai exposades fins ara), que es barregen amb una varietat de modalitats artístiques com són el videoart, escultures, gravats, fotografies o infografies, entre altres disciplines. “Per a mi, el gran repte i l’alegria d’aquesta exposició és aquest diàleg entre objectes antics que podríem trobar a casa de la padrina, que tenen la capacitat espectacular de conviure al costat de les obres d’artistes com Maria Ruido, Anna Dot o Mercedes Pimiento”, assegura Andevert.

En definitiva, “Tros de dona” parla sobre la sostenibilitat de la vida, sobre la importància d’allò imprescindible que està invisibilitzat, que vol ser homenatge però a la vegada fa un paper de crida a la corresponsabilitat i a la coeducació. I és que sense xarxa res de tot això existiria. 

Laia Marín
Desenvolupa la seva tasca professional entre Tarragona, la seva ciutat, i Barcelona. Especialitzada en l’àmbit de la comunicació cultural i patrimonial, ha treballat en el programa radiofònic “El Celobert” de Lluís Gavaldà, el Festival de Música Independent Altacústic, el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona o Tarraco Viva, entre altres. També ha exercit com a docent. Actualment, forma part del planter d'El Temps de les Arts.
També és llicenciada en Dret, Postgrau en comunicació online i gestió de xarxes socials (UAB) i màster en Transformació Digital (USAL).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close