Al llarg de quinze anys, el fotògraf Txema Salvans va recórrer alguns dels sorprenents escenaris d’oci de la costa mediterrània. El resultat del treball s’exposa a Foto Colectania amb el títol ‘Perfect Day’; 49 fotografies realitzades amb càmera analògica en les quals la presència humana planteja la dimensió tràgica i depriment del consumisme.
Txema Salvans. Perfect Day
Foto Colectania
Passeig Picasso, 14. Barcelona
Fins al 21 de novembre de 2021
Documentalista amb mirada d’autor, les propostes de Txema Salvans (Barcelona, 1971) són assaigs fotogràfics. És un dels artífexs que més profundament ha renovat el gènere documental en el panorama de la fotografia espanyola contemporània. Des d’una perspectiva sociològica i antropològica, el seu esguard enfoca les anomalies de la nostra societat des d’un punt de vista irònic i reflexiu. Indaga en el territori de la quotidianitat i en els sorprenents comportaments socials per accentuar i aguditzar el sentiment de raresa que ens produeixen. A l’hora de retratar el món que percep, el seu treball té un profund caràcter humanista no exempt d’un to sarcàstic. La força del seu llenguatge es basa en la priorització de l’escena i del seu entorn per damunt dels actors que esdevenen un element més del paisatge. D’aquí que mantingui un punt de vista allunyat i les expressions individuals quedin relegades.

Narrador de la realitat, la seva manera de procedir és molt intuïtiva i dedica llargs períodes a la conceptualització i formalització de les seves sèries que tothora van associades a fotollibres editats per reconegudes editorials. Perfect Day que fou publicat en plena pandèmia per l’editorial britànica Mack en un volum de títol homònim es va exhaurir molt aviat, però ara arriba en format expositiu a Foto Colectania. La sèrie és un exhaustiu recorregut per la costa mediterrània, de Barcelona a Algeciras, realitzat entre 2005 i 2020. Paradoxalment mai apareix el mar, ja que, segons Salvans, no ensenyar el mar és la clau per veure com els personatges se situen donant l’esquena als espais degradats, intentant ignorar-los. Amplifica així la sensació de desolació i inquietud, i sobretot l’ajuda a parlar del Mediterrani com un exemple del que es denomina “la tragèdia dels béns comuns”, en la qual l’interès personal d’uns quants acaba per destruir recursos comuns i compartits. El rellevant de les seves fotografies no és el personatge sinó el context en què es troba. Capten aquelles momentànies d’evasió del turisme de masses cap a aquells llocs a tocar de mar que en un altre temps van ser indrets naturals, sotmesos avui a la sobreexplotació de la indústria, el desenvolupament urbà o a l’expansió de les grans superfícies. El gran drama que ens planteja és que l’ésser humà s’ha acostumat a reposar enmig del formigó o de les fàbriques i accepta la violència que s’exerceix contra el paisatge natural.

Perfect Day fa referència a la cançó de Lou Reed la lletra de la qual descriu un dia d’oci en la vida d’una parella, però també a una idea recurrent de Salvans: “La nostra existència s’emmarca entre un succés altament improbable que és néixer i un altre inevitable que és la mort. Des d’aquesta òptica binària, cada segon de vida és un Perfect Day”. Les imatges interpel·len l’espectador amb la voluntat de deixar-lo suspès entre la tragèdia i la comèdia, i és el receptor el que decideix el sentit final. Joan Fontcuberta ha descrit la seva investigació com un “equilibri entre el pensament crític i el sentit poètic de l’humor”. Segons ell, “aquestes escenografies de l’oci en la societat postindustrial són les que justament interessen a Txema Salvans, que les capta emfatitzant la seva banalitat surrealista i aguditzant el sentiment de divertida estranyesa que ens produeixen.”
Biòleg de formació, Salvans ens demostra que els seus personatges han determinat estar a l’emplaçament escollit amb lliure capacitat de decisió. Però, el que qüestiona és si certament som lliures per decidir el que desitgem. Compara la nostra independència amb la del plàncton: organisme viu amb poca o nul·la capacitat de moviment a mercè dels corrents i les marees. La manipulació a la qual estem sotmesos ens condueix a una estafa col·lectiva d’adaptació al medi, que, segons l’autor, radica “en la capacitat de resiliència infinita que té l’ésser humà, en el pla físic i emocional. On altres espècies es rendirien, l’ésser humà sempre és capaç d’aguantar una mica més”. Una mirada que aprofundeix per exemple en uns banyistes que es planten en espais hostils i amenaçants entre aparcaments, edificis en construcció, zones industrials o en pàrquings de centres comercials per buscar aquells moments de felicitat tan desitjats. La seva obra funciona com la d’un naturalista amb imatges que disseccionen el comportament humà i analitzen la interacció de les persones amb l’espai que habiten.

Amb el temps s’ha anat allunyant del subjecte a fotografiar per captar tota l’escenografia. El seu primer treball Nice to meet you (ACTAR, 2004) l’autor va compartir un dia de vacances amb algunes persones i en aquest cas l’enquadrament tenia molta importància, no tant pel fragment inclòs, sinó pel descartat. En altres sèries com ara a The Waiting Game I (RM, 2013), un dur testimoni sobre la soledat i l’espera de la prostitució de carretera, igualment va posar l’accent en el context: la dona esdevé una cicatriu del paratge i la presència humana adquireix una dimensió tràgica. El 2018 va publicar My Kingdom (Mack) sobre la desigualtat entre el poder i els ciutadans, i també la segona part de The Waiting Game II (RM), centrat en l’actitud d’espera de pescadors en entorns marginals com ara rius, pantans o aiguamorts on aparentment no passa res. En tota la seva obra Salvans parla de la distopia i de les situacions errònies i anòmales que sense qüestionar admetem i ens hi adaptem.

Txema Salvans va escollir dedicar-se a la fotografia per ser un dels mètodes més intensos d’escodrinyar i experimentar la vida quotidiana. El 1997, amb 26 anys, fou guardonat amb el primer premi FotoPres, per dos dels seus treballs: Historia de Juan Durvan, el dia a dia d’un invident, i Vivan los novios, on Salvans s’infiltra en diferents casaments juntament amb altres fotògrafs professionals per mostrar altres matisos i el costat més irònic de la cerimònia nupcial. L’obra de Txema Salvans ha estat publicada pels principals mitjans internacionals, com Le Monde, Suddeustsche Zeitung Magazine, Stern, New York Times, NZZ, Liberation, Monocle, Colors, Big Mag, Vice, Marie Claire, GQ France, Elephen, Britsh Journal of Photography, Wallpaper, I-D Magazine, Matador i El País Semanal.