Arts visuals / Exposicions

Un passeig pel jardí de Blanche Ellis

Blanche Ellis és una artista plàstica anglesa nascuda a Londres el 1988 al barri de Candem i actualment resideix a Barcelona on hi té el seu taller. Va estudiar al The Royal Drawing School a la capital britànica i, posteriorment, a la Barcelona Academy of Art. Combina els coneixements artístics amb anys de pràctica autodidacta obtinguts en diferents mitjans i en diverses disciplines artístiques. La seva obra s’ha mostrat a galeries de Londres, Nova Orleans i Barcelona. La primera exposició individual de Blanche Ellis que ara presenta a Barcelona, té lloc al barri més viu de Barcelona, el Raval, concretament a la recentment renovada Galeria Atelier Güell.

Blanche Ellis. In The Garden: Subterráneo’
Galeria Atelier Güell
Carrer de les Penedides, 8, Barcelona
Del 29 de setembre – 1 d’octubre 2022

L’exposició porta per títol In The Garden: Subterráneo i està comissariada per la creadora eslovaca Majka Tkáciková. S’ha inaugurat el 29 de setembre i s’allargarà fins l’1 d’octubre. La programació d’activitats que formen part de l’exposició consta d’un espectacle de dansa a càrrec d’Almudena Pardo Teixeiro acompanyada de música i de poesia, i de dues visites guiades per la mateixa pintora.

La pràctica artística de Blanche Ellis es mou a base d’olis i creacions de tècniques mixtes en peces que mostren uns mons tan estranys com bells. Presenta obres emmarcades dins de les sèries Mythologies i Feral Mothers, a partir de les quals explora la condició humana i animal i els aspectes menys civilitzats i més naturals de la feminitat. Les peces d’art que podem presenciar tenen l’atractiu màgic que ens porta pel camí d’un jardí que serveix de fil narratiu.

El títol de l’exposició ja ens indica que la gènesi conceptual està en el subsol, “en la inconscient torsió de l’arrel”, des d’on afloren els instints més primaris. Blanche Ellis utilitza el binomi jardí/soterrani com a metàfora de la llum i de la foscor, o del conscient i del subconscient, i a través de les seves composicions ens mostra els vincles que troba entre ells. El procés creatiu neix al introduir-se en el subsol on hi ha l’element nutrient, la llavor, que acabarà per transformar-se en fruit quan aflori pel jardí. També hi ha, però, dins la capa soterrània el dolor i el patiment que, lògicament, també acabaran per sortir a l’espai aeri. Un procediment orgànic que es concreta en pintures on veiem figures que emergeixen de la natura i que porten l’empremta d’aquests sentiments. Trobem el crit, la mirada perduda, la vellesa, una comunitat que s’endinsa en el bosc com qui retorna a l’origen, la soledat, el misteri; tot d’elements que conviden a l’observador a llegir un relat que va més enllà de la imatge. El traç del seu pinzell és intuïtiu i dona forma a unes figures difoses però molt expressives i algunes de les peces incorporen un element narratiu que reforça el missatge poètic. Un estil que és difícil de trobar paral·lelismes en alguna corrent actual, però si que podríem afirmar que hi ha ressonàncies amb l’artista portuguesa traspassada recentment Paula Rego, amb qui comparteix l’ús d’històries i rondalles que inspiren els seus treballs.

Les sèries exposades es mouen entre el realisme i el paisatge oníric, i s’inspiren en el gènere literari del realisme màgic, pel que incorpora de fantasia, així com en els moviments invisibles i interiors de l’experiència. Com a artista multidisciplinària Blanche Ellis es mou entre l’abstracció i la figuració perquè genera una presència sensible i convida a l’observador a endinsar-se en el procés creatiu. Un procediment definit per l’associació onírica i la vivacitat amb què l’artista es proposa “jugar com els nens, seriosament”. Una exposició que motiva el visitant a observar-la i a llegir-la més d’una vegada. No us la perdeu.

Vista de l’acte de presentació de l’exposició.
Enric Umbert-Rexach
Poeta i escriptor. Publicà el poemari "Boscos", Premi poesia Miquel Costa i Llobera 2010, a Edicions del Salobre. El 2017 amb l'editorial Edicions 62 publica la novel·la "L'últim passatge de Walter Benjamin". I el 2021 torna a la poesia amb "Aritmètica llum" de la mà de l'editorial Cafè Central. Escriu habitualment ressenyes literàries a les revistes culturals: Núvol, La Veu dels Llibres, Caràcters i Lletres Bàrbares.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close